Lieder per a qualsevol veu i piano
D 870 Op. 80 Nº1
Der Wanderer an den Mond
Any 1826
Primera publicació 1827
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Etwas bewegt (Alguna cosa es mou)
Llibretista.- Johann Gabriel Seidl (1804-1875)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Der Wanderer an den Mond
Ich auf der Erd, am Himmel du,
Wir wandern beide rüstig zu: –
Ich ernst und trüb, du mild und rein,
Was mag der Unterschied wohl sein?
Ich wandre fremd von Land zu Land,
So heimatlos, so unbekannt,
Bergauf, bergab, waldein, waldaus,
Doch bin ich nirgend, ach, zu Haus.
Du aber wanderst auf und ab
Aus Westens Wieg a Ostens Grab,
Wallst länderein und länderaus,
Und bist doch, wo du bist, zu Haus.
Der Himmel, endlos ausgespannt,
Ist dein geliebtes Heimatland.
O glücklich, wer, wohin er geht,
Doch auf der Heimat Boden steht.
El caminant de llarga distància cap a la lluna
Jo soc a la terra, tu ets al cel,
tots dos caminem amb decisió:
jo soc seriós i ombrívol, tu ets gentil i pur,
què pot explicar la diferència?
Camino com un estrany de terra en terra,
tan sense llar, tan desconegut per als altres;
muntanyes amunt i muntanyes avall, boscos dins i fora dels boscos,
però mai no soc – ai las! – a casa.
Tu, però, camines amunt i avall
Des del bressol a l’oest fins a la tomba a l’est,
En el teu pelegrinatge progresses cap a terres i fora de terres
I, tanmateix, allà on siguis, ets a casa.
El cel, estès sense fi,
és la vostra pàtria estimada:
oh, feliç aquell qui, allà on va,
encara es manté dret a la seva terra natal!