Lieder per a qualsevol veu i piano
D 869
Totengräber-Weise/Cançó de l’enterramorts
Any 1826
Primera publicació 1832
En clau de fa sostingut menor
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Més lent)
Llibretista.- Franz Xaver Freiherr von Schlechta (1796-1875)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Totengräber-Weise
Nicht so düster und so bleich,
Schläfer in der Truhe,
Unter Schollen leicht und weich
Leg’ ich dich zur Ruhe.
Wird der Leib des Wurmes Raub
Und ein Spiel den Winden,
Muß das Herz selbst noch als Staub
Leben und empfinden.
Denn der Herr sitzt zu Gericht;
Gleichend deinem Leben
Werden, dunkel oder licht,
Träume dich umschweben.
Jeder Laut, der dich verklagt
Als den Quell der Schmerzen,
Wird ein scharfer Dolch und nagt
Sich zu deinem Herzen.
Doch der Liebe Tränentau,
Der dein Grab besprühet,
Färbt sich an des Himmels Blau,
Knospet auf und blühet.
Im Gesange lebt der Held,
Und zu seinem Ruhme
Schimmert hoch im Sternenfeld
Eine Feuerblume.
Schlafe, bis der Engel ruft,
Bis Posaunen klingen,
Und die Leiber sich der Gruft
Jugendlich entschwingen.
Cançó de l’enterramorts
No estiguis tan trist i pàl·lid,
dorment a la caixa,
sota terrossos lleugers i tous,
et diposito per al teu repòs.
Encara que el cos sigui la presa dels cucs
i un joc per als vents,
el cor, tot i ser pols,
ha de viure i sentir.
Car el Senyor seu per al judici;
i igual com a la teva vida,
obscurs o lluminosos, els somnis
flotaran al teu entorn.
Cada veu que t’acusi
de ser l’origen de dolors,
serà un punyal agusat
que s’enfonsarà al teu cor.
Però les llàgrimes d’amor de la rosada,
que arrosen la teva tomba,
prenen el color del blau del cel,
brosten i floreixen.
L’heroi viu en el cant,
i, a dalt, per a la seva glòria,
al camp de les estrelles,
llostreja una flor de foc.
Dorm, fins que et cridi l’àngel,
fins que sonin les trompetes,
i que els cossos s’aixequin
jovenívols de les sepultures.