Lieder per a qualsevol veu i piano
D 862
Um Mitternacht/ A mitjanit
Any 1825 decembre primera versió
1826 març? segona versió
Primera publicació 1979 (Primera versió)
1827 (Segona versió)
En clau de si bemoll major ambdues versions
Indicació de temps.- Una cançó ambdues versions
Sehr mässig (Molt voluminós) ambdues versions
Llibretista.- Ernst Konrag Friedrich Schulze (1789–1817)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Com tants poetes joves van fer en aquells dies de la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques, Ernst Schulze portava el Romanticisme a la sang. I, com que era Romàntic, Schulze estava enamorat. I, com que estava enamorat com a Romàntic, estava, per força, boig. En el seu poema “Um Mitternacht”, el narrador de Schulze es troba a mitjanit, sol i sense dormir. I, tanmateix, no del tot sol: a mesura que avança el poema, una estrella brillant que associa amb la seva estimada viatja cap a ell a través del cel nocturn i li xiuxiueja paraules d’amor. Aquesta visita sobrenatural alleuja el seu cor inquiet i li permet dormir i somiar. Tot i que el narrador del poema no ha abandonat el seu lloc solitari, en set versos ha passat psicològicament de la solitud al consol.
Però l’adaptació de Schubert d'”Um Mitternacht” (A mitjanit) (D. 862) no es mou gens. Cadascun dels set versos de Schulze està adaptat exactament a la mateixa música, de manera que s’atura precisament on va començar. I tot i que la música de Schubert respira repòs i confort en cada nota de la seva melodia serena, aquest consol és tan present al principi com al final. I l’acompanyament plàcid, semblant a un himne, al piano no es mou gens mentre gira set vegades al voltant de la cadència dominant per la tònica que s’escolta als seus primers i últims compassos. Així, la cançó de Schubert , malgrat tota la seva tranquil·litat, té la quietud de l’obsessió i la calma de la bogeria silenciosa.
James Leonard
Um Mitternacht
Keine Stimme hör’ ich schallen,
Keine Schritt auf dunkler Bahn,
Selbst der Himmel hat die schönen,
Hellen Äuglein zugetan.
Ich nur wache, süßes Leben,
Schaue sehnend in die Nacht,
Bis dein Stern in öder Ferne
Lieblich leuchtend mir erwacht.
Ach, nur einmal, nur verstohlen
Dein geliebtes Bild zu seh’n,
Wollt’ ich gern in Sturm und Wetter
Bis zum späten Morgen steh’n!
Seh’ ich’s nicht von ferne leuchten!
Naht es nicht schon nach und nach?
Ach, und freundlich hör’ ich’s flüstern:
Sieh, der Freund ist auch noch wach.
Süßes Wort, geliebte Stimme,
Der mein Herz entgegenschlägt!
Tausend sel’ge Liebesbilder
Hat dein Hauch mir aufgeregt.
Alle Sterne seh’ ich glänzen
Auf der dunkeln blauen Bahn,
Und im Herzen hat und droben
Sich der Himmel aufgetan.
Holder Nachhall, wiege freundlich
Jetzt mein Haupt in milde Ruh,
Und noch oft, ihr Träume, lispelt
Ihr geliebtes Wort mir zu!
A mitjanit
No sento ressonar cap veu,
ni cap pas en el fosc camí,
fins i tot el cel, els seus formosos,
lluminosos ulls ha aclucat.
Jo vetllo solament, dolça vida,
esguardo delerós en la nit,
fins que el teu estel, en l’erma llunyania,
brillant amorosament em desperti.
Ai, tan sols una vegada, només d’amagat,
per veure la teva estimada imatge,
de bon grat restaria, sota tempesta i baterell
fins ben tard al matí!
És que no la veig brillar en la llunyania!
No es va acostant poc a poc?
Ah, la sento amablement xiuxiuejar:
mira, l’amic encara està despert.
Dolça paraula, veu estimada,
per als que el meu cor batega!
Un miler d’imatges de felicitat d’amor
ha atiat el teu alè.
Veig brillar tots els estels
en llur òrbita blava i fosca,
i, en el cor i allà dalt,
el cel s’ha obert.
Encisador ressò, amable bressolar,
ara el meu cap reposa dolçament,
i sovint encara, el seu somni, em xiuxiueja
les seves estimades paraules!