Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons
D 857 Op. posth. 124 Nº2
Dues cançons Zwei Szenen aus dem Schauspiel “Lacrimas”
Lied des Florio
Any 1825
Primera publicació 1829
En clau de la major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament) En mi major
Mässige Bewegung (Exercici moderat) En la major
Llibretista.- Christian Wilhelm von Schütz (1776–1847)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Lied des Florio
Nun, da Schatten niedergleiten,
Und die Lüfte zärtlich wehen,
Dringet Seufzen aus der Seele,
Und umgirrt die treuen Saiten.
Klaget, dass ihr mit mir sterbet
Bittern Tod, wenn die nicht heilet,
Die den Becher mir gereichet,
Voller Gift, dass ich und ihr verderbet.
Erst mit Tönen, sanft wie Flöten,
Goß sie Schmerz in meine Adern,
Sehen wollte sie der Kranke,
Und nun wird ihr Reiz ihn töten.
Nacht, komm her, mich zu umwinden
Mit dem farbenlosen Dunkel,
Ruhe will ich bei dir suchen,
Die mir not thut bald zu finden.
La cançó de Florio
Ara, mentre les ombres baixen
i les brises bufen tendrament,
emeten sospirs des de l’ànima
i toquen les cordes fidels.
Lamento per haver de morir amb mi
Una mort amarga, si ella no em cura,
Ella que em va oferir el calze
Ple de verí perquè tu i jo fóssim destruïts.
Primer va ser amb notes, suaus com una flauta,
Que va abocar dolor a les meves venes;
El malalt la volia veure,
I ara els seus encants el mataran.
Nit, vine aquí, a embolicar-me
La teva foscor incolora!
Vull buscar repòs amb tu,
Un repòs que la necessitat em porta a trobar aviat.