Lieder per a qualsevol veu i piano
D 854
Fülle der Liebe/Esplet d’amor
Any 1825 Agost
Primera publicació 1830
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Nicht zu langsam (No massa lent )
Llibretista.- Karl Wilhelm Friedrich Schlegel(1772-1829)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
L’estiu de 1825, Schubert i el cantant Michael Vogl estaven de vacances junts a l’Alta Àustria. Allà, enmig de l’imponent i magnífic paisatge alpí, Schubert va compondre algunes de les seves músiques més poderoses i magnífiques, “Die Allmacht” (El Totpoderós) (D. 852), “Das Heimweh” (Enyorança) (D. 851), la “Gran” Simfonia en Do major (D. 944) i “Fülle der Liebe” (Amor il·limitat) (D. 854). Les tres cançons s’adapten al talent vocal imperios de Vogl i a les seves habilitats d’actuació dramàtiques, però “Fülle der Liebe” és, amb diferència, la més dramàtica de les tres cançons. Ambientant un poema de 14 versos de Friedrich von Schlegel , en el seu estat d’ànim més autoenorgullit, autoreferenciat i políticament reaccionari, després de la seva conversió al catolicisme, “Fülle der Liebe” de Schubert està plena de grans gestos i exhibicions emocionals que voregen l’histriònic. La línia vocal és gairebé més recitativa que melodia, amb cadències freqüents i gesticulació imperiosa. L’acompanyament al piano és ple de ritmes amb doble punt i acords massius que fan ressò de la línia vocal. Junts, el cantant i l’acompanyant fan un soroll grandiós i gloriós que, en una mala interpretació, pot degenerar en grandiloqüència i batec.
James Leonard
Fülle der Liebe
Ein sehnend Streben
Theilt mir das Herz,
Bis alles Leben
Sich lös’t in Schmerz.
In Leid erwachte
Der junge Sinn,
Und Liebe brachte
Zum Ziel mich hin.
Ihr edle Flammen,
Wecktet mich auf;
Es ging mitsammen
Zu Gott der Lauf.
Ein Feuer war es,
Das alles treibt;
Ein starkes, klares,
Was ewig bleibt.
Was wir anstrebten,
War treu gemeynt;
Was wir durchlebten
Bleibt tief vereint.
Da trat ein Scheiden
Mir in die Brust;
Das tiefe Leiden
Der Liebes Lust.
Im Seelengrunde
Wohnt mir Ein Bild;
Die Todeswunde
Ward nie gestillt.
Viel tausend Thränen
Flossen hinab;
Ein ewig Sehnen
Zu Ihr ins Grab.
In Liebes Wogen
Wallet der Geist,
Bis fortgezogen,
Die Brust zerreißt.
Ein Stern erschien mir
Vom Paradies;
Und dahin flieh’n wir
Vereint gewiß.
Hier noch befeuchtet
Der Blick sich lind,
Wenn mich umleuchtet
Dieß Himmelskind.
Ein Zauber waltet
Jetzt über mich,
Und der gestaltet
Dieß all nach sich,
Als ob uns vermähle
Geistesgewalt,
Wo Seele in Seele
Hinüberwallt.
Ob auch zerspalten
Mir ist das Herz;
Seelig doch halten
Will ich den Schmerz.
Esplet d’amor
Un delerós anhel
em parteix el cor,
fins que tota la meva vida
es dissol en el dolor.
En la pena es despertà
el jove esperit,
i l’amor em portà
al meu objectiu.
Vosaltres nobles flames
em deixondireu;
ensems la ruta
ens portà a Déu.
Era un foc
que tot ho empeny;
puixant i clar
i que roman per sempre.
El que preteníem
amb bona fe era pensat;
el que visquérem
resta profundament unit.
Llavors un comiat
entrà al meu cor,
la profunda sofrença
del goig de l’amor.
Al fons de la meva ànima
viu una imatge;
la ferida mortal
mai fou guarida.
Molts milers de llàgrimes
es vessaren,
un anhel etern
per a ella a la tomba.
Damunt ones d’amor
regna l’esperit,
fins que quan marxa
s’esquinça el cor.
Se m’aparegué una estrella
del paradís;
i allà ensems
a ben cert fugirem.
Aquí, els meus ulls s’humitegen
encara dolçament
quan aquest infant del cel
il·lumina el meu entorn.
Un encanteri regna
ara al meu damunt,
i ho configura tot
al seu voler,
com si un poder espiritual
ens unís,
on l’ànima
transmigra en una altra.
Encara que el meu cor
s’hagi esberlat,
benaurat consideraré
el meu dolor.