FRANZ PETER SCHUBERT D 822

Partsong per a cors d’homes i piano

D 822

Lied eines Kriegers/Cançó d’un guerrer


Any 1824 31 de desembre
Primera publicació 1842
Cantata
En clau de la major
Indicació de temps.- Lebhaft (Animat)
Llibretista.- Johann Andreas Stähele (1794-1864)
Llenguatge.- Alemany
Per a baix, cor masculí a l’unison i pian
Període Alemany

Lied eines Kriegers

Des stolzen Männerlebens schönste Zeichen
Sind Flammen, Donner und die Kraft der Eichen.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . doch
Nichts mehr vom Eisenspiel, vom Bliz der Waffen!
Der ew’ge Friede ward uns zugewendet,
Dem Schlafe ward die Kraft der Faust verpfändet.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . zwar – erst jüngst noch
Haben wir das scharfe Schwert geschwungen,
Und kühn auf Leben oder Tod gerungen;
Jetzt aber sind die Tage hohen Kampfs verklungen
Und was uns blieb aus jenen Tagen,
Es ist vorbei, bald sind’s – ach! nur noch Sagen!!

Cançó d’un guerrer

Els trets més jolius de la superba vida dels homes
són les flames, els trons i la força dels roures.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . però
res comparat amb el joc de les espases, el llampegar de les armes!
La pau eterna ens fou atorgada,
la força dels punys, a la son empenyorada.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . certament – no fa gaire temps
hem brandat l’espasa lacerant
i ardits hem lluitat a vida o mort;
ara però, els dies de les grans batalles s’han esvanit
i el que ens ha restat d’aquells dies,
s’ha acabat, ben aviat, ai las! Seran tan sols llegendes.

Unes setmanes després de l’aniversari de Karoline, Schubert se sent encara més desolat que un mes abans quan escriu a Schwind – de la carta del compositor del 21 de setembre de 1824 a Schober (que havia marxat de Viena el 1823):
.. Ara em quedo sol aquí a la Hongria rural, on em deixo atreure per segona vegada, sense tenir una ànima amb qui entaular una conversa enginyosa. Des que vas marxar, gairebé no he compost cap cançó, sinó que he provat algunes composicions instrumentals. Déu sap què passarà amb les meves òperes! Tot i que ara porto cinc mesos de salut, la meva alegria sovint es veu esmorteïda per la teva absència i la de Kupel[wieser], i sovint visc dies miserables;