Partsong per a cor mixt i piano
D 815 Op. posth. 139 Nº1
Gebet/Pregària
Any 1824 setembre
Primera publicació 1840
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- 1 Andante 2 Andantino
Llibretista.- Friedrich de la Motte Fouqué (1777–1843)
Llenguatge.- Alemany
Dedicatòria per a Carl von Schönstein (1796–1876)
Quartet
Per a per a soprano, contralt, tenor, baix i piano (SATB)
Període Romàntic
Durant el seu segon estiu a Hongria com a professor de música resident a casa del comte Esterhazy, Schubert va ser importunat per l’esposa del comte perquè interpretés el poema “Gebet” (Oració) de Friedrich Fouqué com a quartet vocal per a quatre dels cinc cantants de la casa, a més del seu convidat, el baró Karl von Schonstein. Segons Schonstein, la comtessa va fer la seva petició durant l’esmorzar i, per sopar, Schubert ja havia compost la cançó, que es va estrenar aquella mateixa nit. Per a una obra que ocupa 15 pàgines de partitura i triga més de deu minuts a interpretar-se, això pot semblar una gesta increïble, però Schubert era un compositor extremadament treballador quan es va inspirar (recordeu els dies del 1814 i el 1815, quan componia set, vuit o fins i tot nou cançons al dia) i, pel que sembla, el “Gebet” de Fouqué el va inspirar. Schubert essencialment organitza l’obra en dues grans seccions: una secció inicial més llarga en compàs binari i una secció final més curta en compàs ternari. La secció inicial té una forma estròfica modificada: les seccions exteriors són gairebé repeticions de la mateixa música, mentre que la secció central és música diferent però relacionada. Les seccions exteriors són en sereno La bemoll major i estan compostes per a les quatre veus. La secció central es mou per una varietat de tonalitats i estats d’ànim i està composta successivament per a les quatre veus. Maria, la filla de 22 anys de la casa, rep un solo de soprano seguit d’un suau solo d’alt de la seva mare, la comtessa. Després d’un redoble de tambor ersatz a la mà esquerra de la pianista, el comte rep un noble solo de baix seguit del baríton agut de Schonstein (en realitat, un tenor amb un extrem superior feble). Després d’una gairebé repetició del vers inicial (la cadència final és aquí una mitja cadència), la secció final comença en ternà. L’apoteosi lírica de l’obra, la secció final sembla a punt d’acabar grandiosament quan, típicament, Schubert es retira i permet que la música acabi en un èxtasi tranquil. Curiosament, la composició de “Gebet” de Schubert no inclou cap part per a Caroline, la més jove de les dues germanes Esterhazy, i, segons la tradició, la filla de qui estava perdudament enamorat.
James Leonard
Gebet
Du Urquell aller Güte,
Du Urquell aller Macht,
Lindhauchend aus der Blüte,
Hochdonnernd aus der Schlacht,
Allwärts ist Dir bereitet
Ein Tempel und ein Fest,
Allwärts von Dir geleitet,
Wer gern sich leiten läßt.
Du siehst in dies mein Herze,
Kennst seine Lust und Noth:
Mild winkt der Heimath Kerze,
Kühn ruft glorwürdiger Tod;
Mit mir in eins zusammen
Schlingt hier sich Kindleins Huld,
Und draußen leuchten Flammen,
Abbrennend Schmach und Schuld.
Bereit bin ich zu sterben
Im Kampf, der Ahnen werth,
Nur sichre vor Verderben
Mir Weib und Kind am Heerd.
Dein ist in mir die Liebe,
Die diesen beiden quillt,
Dein auch sind muth’ge Triebe,
Davon die Brust mir schwillt.
Kann es sich mild gestalten,
So laß es, Herr, geschehn,
Den Frieden fürder walten,
Und Sitt’ und Ruh’ bestehn.
Wo nicht, so gieb zum Werke
Uns Licht in Sturmesnacht;
Du ew’ge Lieb’ und Stärke,
Dein Wollen sei vollbracht.
Wohin Du mich willst haben,
Mein Herr, ich steh’ bereit,
Zu frommen Liebesgaben,
Wie auch zum wackern Streit.
Dein Bot’ in Schlacht und Reise,
Dein Bot’ im stillen Haus,
Ruh’ ich auf alle Weise,
Doch einst im Himmel aus.
Pregària
Tu, deu primigènia de tota bondat,
tu, deu primigènia de tot poder,
alenant suaument de les flors,
retronant de les batalles,
arreu hi ha disposat per a tu
un temple i una cerimònia,
tu guies pertot arreu
a qui de bon grat vol ser guiat.
Tu esguardes a dins del meu cor,
coneixes el seu goig i la seva pena:
suaument fa senyals la llum de la pàtria,
audaç crida una mort gloriosa;
amb mi, formant una unitat,
s’entrelliga una gràcia infantívola,
i, a fora, llueixen flames
abrusant la infàmia i la culpa.
Estic disposat a morir
en el combat, i ser digne dels avantpassats,
protegeix-me tan sols de la ruïna
a dona i fill a la meva llar.
Teu és l’amor a dintre meu
que brolla per aquests dos,
teus són també els valents impulsos
que inflen el meu pit.
Si això pot fer-se benignament
deixa, Senyor, que es faci,
que d’ara endavant regni la pau,
i que l’ètica i la calma perdurin.
Allà on això no sigui possible, il·lumina’ns,
per a nostra tasca, les nits de tempesta;
tu, amor i poder eterns,
que s’acompleixi la teva voluntat.
Allà on vulguis que vagi,
oh Senyor, hi estic disposat,
tan per a ofrenes pietoses d’amor
com també per al valent combat.
El teu missatger a batalles i viatges,
el teu missatger a la llar tranquil·la,
reposaré de qualsevol manera
un dia al cel.