Lieder amb acompanyament de conjunt de cambra
D 81
Auf den Sieg der Deutschen/Cap a la victòria dels alemanys
Any 1813
Primera publicació 1895
En clau de fa major
Indicació de temps.- Andante
Llibretista.- Desconegut
Llenguatge.- Alemany
Per a veu, 2 violins i violoncel
Període Romàntic
Auf den Sieg der Deutschen
Verschwunden sind die Schmerzen,
Weil aus beklemmten Herzen
Kein Seufzer widerhallt.
Drum jubelt hoch, ihr Deutsche,
Denn die verruchte Peitsche
Hat endlich ausgeknallt.
Seht Frankreichs Kreaturen,
Sie machten Deutschlands Fluren
Zum blutigen Altar.
Die gerige Hyäne
Fraß Hermanns edle Söhne
Durch mehr als zwanzig Jahr.
Es wurden Millionen
Vom Donner der Kanonen
Zum Jammer aufgeschreckt.
Es lag auf Städt’ und Flecken
Verwüstung, Todesschrecken,
Vom Satan ausgeheckt.
Es warf dies Ungeheuer
Durch Menschenmord und Feuer
Verzweiflung um sich her.
Es schien, als läg auf Kronen
So wie auf Nationen
Die Rache Gottes schwer.
Die Menschheit zu erretten
Von ihren Sklavenketten,
Entstand das Bruderband.
Franz, Wilhelm, Alexander
Wetteifern miteinander
Zum Wohl fürs Vaterland.
Doch Östreichs guter Kaiser
Schlug für die Siegesreiser
Die Friedenspalme vor.
Statt froh die Hand zu bieten,
Blieb für gewünschten Frieden
Taub des Tyrannen Ohr.
Sie ziehn aus ihren Staaten
Als Rächer böser Taten,
Zu bürgen Deutschlands Ruh.
Sie ziehn zum Kampf, sie siegen,
Und Frankreichs Reste fliegen
Besiegt der Heimat zu.
Der Kampf ist nun entschieden,
Calb, calb erscheint der Frieden
In himmlischer Gestalt.
Drum jubelt hoch, ihr Deutsche,
Denn die verruchte Peitsche
Hat einmal ausgeknallt.
Cap a la victòria dels alemanys
Els dolors han desaparegut
Perquè dels cors oprimits
ja no ressonen sospirs.
Així que alegreu-vos molt, alemanys,
Perquè el fuet maleït
S’ha trencat per fi.
Mireu com les criatures de França
van convertir els camps d’Alemanya
en un altar sagnant!
La hiena sagnant
va devorar els nobles fills d’Hermann
durant més de vint anys.
Milions de persones van ser afectades
pel tro dels canons
i reduïdes a la misèria.
Pobles grans i petits van ser
devastats, hi va haver crits de mort,
l’ona cerebral de Satanàs.
Aquest monstre va utilitzar
l’assassinat i el foc per estendre
la desesperació per tot arreu.
Semblava que les corones,
així com les nacions, estaven
subjectes a la dura ira de Déu.
Per salvar la humanitat
De les cadenes de l’esclavitud
Va sorgir la colla de germans.
Franz, Wilhelm i Alexandre
Van competir entre ells
Pel bé de la pàtria.
Però el bon emperador d’Àustria
va proposar als viatgers victoriosos
la palma de la pau.
En comptes d’oferir alegremente la mà,
per aconseguir la pau desitjada,
l’orella del tirà va romandre sorda.
Vénen dels seus estats
com a venjadors de males accions
per construir la pau d’Alemanya.
Vénen a la batalla, són victoriosos,
i les restes de França fugen,
vençudes, de tornada a la seva pàtria.
La batalla ja s’ha decidit.
Aviat, aviat la pau apareixerà
En forma celestial.
Així doncs, alegreu-vos molt, alemanys,
Perquè el fuet maleït
S’ha trencat per fi.