FRANZ PETER SCHUBERT D 806

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 806

Abendstern/Estrella del vespre


Any 1824 març
Primera publicació 1833
En clau de la menor
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Més lent)
Llibretista.- Johann Baptist  Mayrhofer (1787-1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Si és millor haver estimat i perdut que no haver estimat mai, aleshores l’Estel del Vespre de l’Abendstern (Estrella del Vespre) de Schubert (D. 806) és una de les cançons més tristes de Schubert . En dos versos lents i dolorosos de l’amic íntim de Schubert , Johann Mayrhofer , l’estrella de Schubert canta la seva absoluta solitud a la volta celestial. L’arranjament de Schubert és en La menor, el La menor de l’Allegretto de la Setena Simfonia de Beethoven , el La menor que no pot evitar tendir cap a la llum de La major, igual que l’Abendstern de Schubert no pot evitar anhelar la llum de les altres estrelles amb els seus tímids intents de La major. I com l’Allegretto de Beethoven , l’Abendstern de Schubert procedeix en ritmes dactílics que aquí sonen com dos passos endavant i un enrere. Que l’Estel del Vespre sigui Venus, la deessa de l’amor, només fa que la tristesa de l’ estat de manca d’amor de l’estrella de Schubert sigui encara més commovedora.

James Leonard

Abendstern

Era weilst du einsam an dem Himmel,
oh schöner Stern? und bist tan suau;
Warum entfernt das funkelnde Gewimmel
Der Brüder sich von deinem Bild?
“Ich bin der Liebe treuer Stern,
Sie halten sich von Liebe fern”.

So solltest du zu ihnen gehen,
Bist du der Liebe, zaudre nicht,
Wer möchte denn dir widerstehen?
Du süßes eigensinnig Licht.
“Ich säe, schaue keinen Keim,
Und bleibe trauernd still daheim.”

Estrella del vespre


Per què et quedes sola al cel,
oh, bella estrella, sobretot perquè ets tan gentil?
Per què l’eixam brillant es manté tan distant,
per què els teus germans eviten la teva imatge?
“Soc l’estrella fidel de l’amor,
ells es mantenen allunyats de l’amor.”

Per això hauries d’anar a ells,
si ets amor, no dubtis!
Perquè qui et podria resistir?
Tu, dolça i tossuda llum.
“Sembro la llavor, no veig brots,
i em quedo tranquil·lament a casa.”

A la ciutat i els seus suburbis rurals va haver d’escoltar música folklòrica en les seves diferents manifestacions: melodies populars, humils músics de carrer (potser fent sonar una simple viola de roda), cants de treball, cançons de taverna… Aquesta música arribaria a les seves orelles fins a acabar impregnant les seves Lieder, com vol mostrar aquest concert que inaugura el cicle sobre el cicle.