Obres escèniques
D 796
Òpera Ferabràs
Any 1823
Primera publicació
1827 – Vienna: Diabelli (arranjament d’obertura)
1867 – Vienna: C.A. Spina — Obertura
1886 – Leipzig: Breitkopf und Härtel — ópera completa
Moviments/Seccions 3 acts (obertura i 23 números):
Llibretista.- Joseph Kupelwieser (1791–1866)
Llenguatge.- Alemany
Per a 3 sopranos, 3 tenors, 3 baixos, baríton, veu parlada, cor mixt i orquestra També apareix com a “Fierrabras”; en 3 actes: Obertura i 23 núm.; primer publicat com a Op. 76).
Obertura
Acte Primer
1. Introducció: “Der runde Silberfaden”
2. Duet: “O, mög’ auf froher Hoffnung Schwingen”
3. Marxa i Cor: “Zu hohen Ruhmespforten”
4 Conjunt
a. Recitatiu i Cor: “Die Beute lass, o Herr”
b Conjunt: “Des Krieges Loos hat Euch”
c. Narrativa: “Am Rand der Eb’ne”
d. Conjunt: “Der Landestöchter fromme Pflichten”
e. Quartet amb Cor: “Dem Erfolg vertrauen”
5. Duet: “Lass uns muthvoll hoffen”
6. Final
a. Romança: “Der Abend sinkt auf stiller Flur”
b. Recitatiu i Ària: “Was quälst du mich, o Missgeschick”
c. Conjunt: “Doch horch, was regt sich”
d. Trio: “Ha, hier waltet ein Verrath”
e. Reciatiu: “Nun fasset Muth”
f. Recitatiu i Trio: “Wie? Emma hier?”
g. Quartet amb Cor: “Fort zum Siegesreigen”
Acte Segon
7. Lied amb Cor: “Im jungen Morgenstrahle”
8. Recitatiu, Marsch und Ensemble: “Beschlossen ist’s, ich löse seine Ketten!”
Duet amb Cor: “Was ist ihm geschehen?”
9. Duet: “Weit über Glanz und Erdenschimmer”
10. Quintet: “Verderben denn und Fluch”
11. Cor: “Lasst Friede in die Hallen”
12. Trio amb Cor: “Im Tode sollt ihr büssen”
13. Ària: “Die Brust gebeugt von Sorgen”
14. Cor de Cavallers: “O theures Vaterland!”
15. Melodrama
a. Melodrama, Recitatiu amb conjunt : “Ha, was ist das?”
b. Duet amb Cor: “Selbst an des Grabes Rande”
16. Cor amb Melodrama: “Der Hoffnung Strahl”
17. Segona final:
a. Trio amb Cor: “Uns führt der Vorsicht”
b. Melodrama: “Schützt ihn, ihr ew’gen Mächte”
Acte tercer
18. Cor: “Bald tönet der Reigen”
19. Quartet: “Bald wird es klar”
20. Trio “Wenn hoch im Wolkensitze”
21. Ària amb Cor: “Des Jammers herbe Qualen” (“Chor: Lass dein Vertrauen nicht schwinden” was formerly D.333)
Marxa funebre amb Conjunt
22. Cor amb Conjunt: “Der Rache Opfer fallen”
23. Final
a. Recitatiu: “Er ist mein Vater”
b. Conjunt: “Der Sieg begleitet meine tapfern Heere”
c. Recitatiu i Cançó final : “Nun lasst des langersehnten Glücks”
L’última òpera completa de Franz Schubert , l’òpera “heroisches-romantisches” en tres actes Ferabràs, D. 796, ha patit una vida d’abandonament, igual que tots els altres treballs de teatre-musical de Schubert , excepte la música incidental per a Rosamunde (una de les preferides de les sales de concerts durant molt de temps). Composta durant l’estiu i la tardor de 1823, Ferabràs no es va representar fins només tres anys abans del canvi de segle següent, quan es va representar a Karlsruhe, i només després que Felix Mottl la revisés (és a dir, la escurcés). Les primeres representacions completes no van arribar fins a la dècada de 1980; naturalment, l’òpera mai ha trobat un lloc en el repertori.
Si Ferabràs mereix ser ignorada d’aquesta manera és una qüestió sobre la qual fins i tot aquells que han dedicat vida sencera a Schubert romanen indecisos. Durant molt de temps s’ha costum culpar l’elecció de llibrets de Schubert del fracàs comercial de les seves òperes, i en el cas de Ferabras hi ha més que una mica de veritat en aquesta idea: els versos de Josef Kupelweiser, que s’inspiren en obres de no menys de tres homes més (Büsching, von der Hagen i de la Motte Fouque ), amb prou feines superen l’amateurisme. No obstant això, Schubert va respondre amb una música que de vegades està magníficament inspirada. El conjunt operístic, però, continua sent malauradament ineficaç. Amb tota justícia, Schubert mai va tenir l’oportunitat de veure representades cap de les seves òperes a gran escala, i per tant es va veure privat d’aprendre de primera mà a escriure per al teatre; sovint va ser a través de la realització del fracàs al principi de les seves carreres que alguns dels compositors d’òpera més grans de la història van dominar el seu ofici.
Ferabràs va ser un encàrrec del Kärntnertheater (del qual Josef Kupelweiser era el director general; també era el germà d’un dels estimats amics de Schubert ) per a la temporada 1822-23. Els seus tres actes tracen el curs d’una doble història d’amor teixida al voltant d’elements habituals de la intriga carolíngia, com ara cavallers ostatges i el setge d’una torre.
Hi ha, de manera una mica inusual, una abundància de diàleg parlat al llarg de l’òpera, tot i que Schubert també va proporcionar a l’obra una quantitat substancial de recitatiu. Els punts destacats musicals de Ferabràs inclouen el “Cor giratori” femení que segueix immediatament després de l’obertura; el final d’uns 20 minuts del primer acte, que comença com una serenata d’Eginhard a Emma i després explota en un quartet dramàtic durant el qual el nostre personatge principal és empresonat injustament; i la inspiració més feliç de tota l’òpera, el preciós duet per a Florinda i Maragond (ambdues sopranos), “Weit über Glanz und Erdenschimmer”, prop del començament del segon acte.
Blair Johnston
Personatges
Carlemany
Emma
Eginhard
Rolando
Ogier
Boland
Ferrabràs
Florinda
Brutamonte
Emperador del Sacre Imperi Germànic
Filla de Carlemany
Noble franc
Noble franc
Noble franc
Príncep moro
Fill de Boland
Filla de Boland
Cavaller sarraí
L’acció es desenvolupa a la frontera francoespanyola al voltant de l’any 800.
Acte primer
(Sala de les donzelles al castell reial,
al fons una porta i una finestra)
Escena Primera
(Emma i les seves joves dames
de companyia estan filant)
1 Introducció
Cor de donzelles
El rodó fil de plata
corre amb destresa a la mà;
i va teixint una peça d’amor
que sigui per bé i mai per fer mal.
Una donzella
Tot just nascut el nen,
que ple de vida saluda el món,
l’envolta el drap
teixit per les filadores.
Les donzelles
El brillant fil de plata corre…
Una donzella
Per a aquest dia de felicitat,
per a l’alegre dia del casament,
la mà de la filadora entreteixeix
el més bell vestit de núvia.
Les donzelles
El brillant fil de plata corre…
Emma
(que ha estat submergida en una
profunda meditació, s’aixeca)
A aquesta bonica cançó encara li falta una estrofa,
i certament que és menys afable
però és la infausta veritat.
Concorda plenament amb el meu estat d’ànim
i el meu cor se sent alleujat
quan repeteixo les paraules:
Encara per al sepulcre fa la seva aportació
la filadora que teixeix un drap,
doncs tant serveix per plorar la traïció
com per ser mortalla a la tomba.
(Emma s’aixeca i camina lentament cap a
la finestra, on s’atura pensativa. Les
donzelles suspenen la seva feina i es dirigeixen
cap a l’esquerra)
Emma, les dozelles
El rodó fil de plata
corre amb tristesa a la mà
i aquesta peça teixida amb pena
serà el preu dun amarg dolor.
(Les donzelles surten)
Escena Segona
(Eginhard, que ha entrat durant la darrera
estrofa i va escoltar immòbil al fons de la sala,
s’avança en finalitzar el cant)
Emma
(sorpresa i després tendra)
Ah, ets tu!… Has estat escoltant…
No és gaire galant per part teva
sorprendre els secrets de les dames sense ser convidat.
Eginhard
(visiblement agitat)
Aquesta no ha estat la meva intenció, princesa,
el que em porta fins aquí
és transmetre’t un missatge alegre.
Emma
Per mi? I portat per tu?
Ha de ser molt feliç.
Eginhard
(per a si)
Just cel! Ara! Precisament ara!
Emma
I bé, quin és el missatge?
Eginhard
El teu pare, el nostre senyor i rei…
Emma
El meu pare? Parla!
Dóna’m el missatge!
T’ha transmès algun alegre anunci?
Eginhard
Ha vençut l’enemic
i dispersat als exèrcits àrabs,
fent milers de presoners.
Després, ha reunit
als musulmans més notables
i els ha obligat a signar la capitulació.
Emma
(amb inquietud)
Aleshores, tornarà?
Eginhard
Al capdavant de la seva cort es dirigeix cap al castell.
Emma
Ah!
Eginhard
Domina’t! ¡La noticia t’ha pertorbat, princesa!
Si et traeixes, estarem perduts!
Emma
Estem sols, potser, per la darrera vegada!
Ah, Eginhard! La meva ànima experimenta
una angoixa mai advertida abans!
Què hem fet?
Eginhard
Allò que els nostres cors ja no poden dissimular.
Vós, filla d’un gran rei, que voleu dominar el món;
jo, fill d’un pobre gentilhome,
que tot just si ha estat nomenat cavaller.
Ah, et serà fàcil oblidar-me’n!
Una paraula, una mirada seran suficients,
per precipitar l’abisme al reprov
que ha gosat lliurar el seu cor
i la mà a la filla del rei.
Emma
Tu coneixes el rei tan bé com jo:
ell és sever, però també clement,
i posa per sobre de tot el deure i l’honor.
Certament, si se n’assabentés que mentre ell
estava combatent l’enemic,
els nostres cors s’han lliurat a l’amor,
ens maleiria;
però tinc esperança i confio
en el temps i en el nostre coratge.
Eginhard
Com? Encara puc
entreveure una esperança?
Emma
Aconsegueix la seva confiança, ja que tens el seu favor.
Els camins de la glòria i l’honor s’obren per a tu.
Recorre’ls valentament per mi!
Que l’amor sigui la teva bandera a la victòria.
Quan hagis aconseguit aquest objectiu
i siguis digne del seu reconeixement,
posta’t als seus peus per confessar-li el teu amor per mi.
Ell no discutirà la pèrdua de la seva filla
doncs ella ha donat el seu cor i la seva mà
a l’amic acceptat.
Eginhard
Oh Emma! Celest i dolça imatge!
Em tornes el coratge i la vida!
Duo
Eginhard
Ai, que la nostra felicitat pugui,
evadint la nit,
llançar bé aviat en ales de l’esperança!
Emma
Ens projectem cap a aquest llunyà horitzó
amb l’ardor del pur amor que ens envaeix.
Ambdós
L’ànima està ansiós per preservar en secret
el fidel amor del seu cor.
Encara que la sort ens faci patir
sempre somriu a qui és fidel.
(Rumor darrere de l’escena)
Eginhard
El Rei arriba; adéu!
(Emma surt)
Escena tercera
(Sumptuós saló de cerimònies al castell.
Carlemany està circumdat per Rolando, Ogier,
Olivier, Gui, Richard, Gerard, Eginhard i per
molts nobles del seu seguici. Avança en solemne
festeig i puja al tron situat a l’esquerra, entre
les aclamacions del poble que entra a la sala.
Cavallers, dames patges i soldats de la guàrdia.
Aquests últims, portant els trofeus conquerits,
marxen al capdavant)
Marxa i Cor
Cavallers
Ell s’enfila sobre els costeruts senders
que porten a les portes de la glòria;
ell rebutja les vanes paraules,
només l’acció hi té valor.
Donzelles
Ara, engalanem el vencedor,
adornem el seu front amb una fresca corona!
El llorer envolta el cap,
els seus ulls irradien coratge.
Tots
Ell s’enfila sobre els empinats senders… etc.
Carlemany
La benedicció del cel ha concedit
favor a les nostres armes.
Les nostres fronteres estan segures.
El boig furor de l’enemic ha estat sufocat
i els horrors de la guerra s’han acabat.
Per molt de temps regnarà la pau als meus dominis.
Cap desgràcia – espero –
amenaçarà aquest regne.
Però perquè la santa voluntat divina
concreteu-ne els resultats, vosaltres:
Rolando, Ogier i tu, Eginhard,
com a emissaris, demà a l’alba partireu…
(Eginhard dubta temorós, però aviat sembla
reposar-se i s’inclina cap als altres.)
… juntament amb cinc herois més del meu exèrcit,
cap al campament del príncep dels musulmans.
Oferiu-li celebrar la pau
i assegureu-li el bon veïnatge,
sempre que accepti compartir amb nosaltres
la veritable fe i no es negui a tornar
les relíquies que ens ha robat.
Partiu i, amb l’ajuda de l’etern Déu,
compliu amb èxit la vostra missió,
però abans repartir-vos
el botí de guerra obtingut a la victòria.
Conjunt
Recitatiu i Cor
Ogier
Senyor, autoritza que els soldats es reparteixin el botí;
per a nosaltres, el teu favor,
és suficient recompensa.
Rolando
Jo tinc un altre desig que formular;
que el meu rei accepti escoltar-ho!
Carlemany
Parla, considera-ho ja concedit.
Rolando
Aneu, soldats, conduïu els presoners
davant del tron del rei!
I que la teva clemència no es transformi en còlera.
Carlemany
No comprenc encara…
Rolando
El meu rei, cal que m’escoltis.
(Durant el cor que segueix, els presoners
àrabs són conduïts davant Carlemany
i cauen als peus del rei. Fierrabràs es
troba entre ells; ell és l’únic que
roman dempeus, amb els braços creuats
i amb mirada baixa)
Homes, Cavallers
Dones, Donzelles
El trofeu del vencedor,
els nombrosos enemics,
s’acosten tots
cap al teu tron!
Conjunt i Cor
Carlemany
La sort de la guerra us ha fet presoners.
Però ni tan sols al fragor del combat
hem d’oblidar que som éssers humans!
Aixequeu-vos! No podreu tornar al vostre país,
però podreu instal·lar-vos lliurement al meu regne
fins que la beneïda pau s’instal·li entre nosaltres.
Homes, Cavallers
Dones , Donzelles
Glòria al sobirà que ofereix
harmonia i felicitat!
Que els dons de l’etern cel
floreixin sobre el seu camí.
Glòria al sobirà que ofereix harmonia…
Recitatiu i Parlat
Carlemany
(observa atentament Fierrabrás
que roman sempre dempeus i immòbil)
Qui ets tu, la mirada del qual es fixa
obsessivament a la terra?
És la còlera allò que t’anima, o la humiliació?
Digue’ns-ho!
(Ferabràs fa un gest d’irritació)
Ets valent, pel que veig.
Rolando
Perdona, senyor, aquesta humiliació…
Carlemany
… ho fa audaç.
Cal que parli.
Digues-me, audaç estranger,
què oprimeix el teu esperit?
(amb autoritat)
Ferabràs
(estremint-se)
Maleït destí!
Rolando
Permet-li callar, la seva sort ho turmenta.
Als confins de la plana,
on estava desplegat tot l’exèrcit,
aquest heroi, portat per una gran còlera,
es va obrir pas fins a mi
trencant les estretes files de guerrers.
La seva mirada era letal, els seus cops desbastadors,
tots al seu voltant s’apartaven.
Ell em va desafiar un combat singular.
La venjança il·luminava
el seu rostre heroic i juvenil.
La lluita va durar molt de temps,
sota la mirada de l’exèrcit que ens circumdava,
en part sorprès, en part temorós,
fins que al final ho vaig enderrocar.
(signe d’irritació i orgull de part de Ferabràs)
Ell és aquí un presoner,
però també és un heroi.
Carlemany
Això perquè va ser vençut per un heroi.
(a Ferabràs, amb to animós)
¡¡ Endavant, coratge!
No podré cadenes a aquest heroi.
Rolando
¡¡ Oh, senyor!
¡¡ Encara no saps, senyor, a qui el meu braç ha sotmès!
Carlemany
Reconec en ell un heroi.
Rolando
Aleshores ¿ el perdonaràs?
Carlemany
Que ell esperi la pau que brinda el meu cor.
Rolando
¡¡ Que sigui així!
El que veus aquí és Fierrabrás,
el fill del príncep dels àrabs.
Carlemany
(després d’un instant de reflexió)
Li ha donat la meva paraula,
ho deixo lliure als teus braços de vencedor.
(Ferabràs s’inclina reverent davant
Carlemany.
Ferabràs i li dóna la mà)
Escena Quarta
(Entra Emma amb les donzelles.
Quan Ferabràs reconeix Emma,
reacciona amb gran sorpresa)
Conjunt i Cor
Emma
(posa una corona de llorer al capdavant de Carlemany)
És un deure sagrat de les donzelles del teu regne
el lliurar-te ¡ oh, noble rei!
En nom de totes elles jo,
la teva filla, així ho faig.
(Carlemany tendrament pren a Emma)
Les donzelles
La dolçor i tendresa paternal
fan honor al gran heroi,
la gratitud del món sencer
és el fruit de la seva virtut.
Carlemany
Dolces noies, aquesta corona no em correspon;
és l’heroi del dia qui s’ho mereix.
(assenyalant Rolando)
Entregueu-la a l’exèrcit i al vencedor, Rolando.
Doneu-la a ell, jo li atorgo l’honor de la victòria.
(Les donzelles s’avancen; amb respecte i modèstia,
Rolando posa un genoll a terra i rep la corona.
Ferabràs veu Emma i se sobresalta)
Les donzelles
¡¡ Plenes de felicitat, t’entreguem la corona,
a tu, poderós heroi!
Ets l’astre de la nostra felicitat,
L’escollit per defensar-nos i socórrer-nos.
Ferabràs
(donant un crit sense voler)
¡¡ Ah!
Rolando
¿ Què tens?
Ferabràs
¡¡ És ella!
Rolando
¿ La princesa? La filla del nostre sobirà?
Ferabràs
¡¡ I el meu amor!
Rolando
¡¡ Calla, insensat!
¡¡ Estàs perdut!
Ferabràs
¡¡ Déu!
Quartet amb Cor
Cavallers, Ogier, Carlemany
Carlemany
Esperem que amb el triomf
arribi la felicitat de la pau.
Després dels horrors de la guerra,
torna la calma.
Emma, Eginhard
(l’un a l’altre)
Una nit plena d’horror
s’ofereix a les nostres tristos mirades.
Deixa que contempli
com fuig la meva felicitat!
Ferabràs, Rolando
El meu/el seu futur destí
Me / ho fa estremir d’espant,
Tota la meva /la seva felicitat
serà un joc d’atzar.
Rolando
(a Fierrabrás)
Et convé callar!
T’acosta el perill!
Que el silenci de la nit
protegiu la ferida del vostre cor.
Eginhard
(a Emma)
Abans que sigui l’hora de marxar,
a l’ombra de la nit,
la meva boca et donarà
un darrer adéu.
Ogier, Carlemany
Confiem en lèxit, etcètera.
Emma
Abans que sigui l’hora de marxar,
a l’ombra de la nit,
la meva boca et donarà
un darrer adéu.
Ferabràs
Convé callar
perquè el perill m’aguaita;
que el silenci de la nit
vetlli la ferida del meu cor.
Emma, Eginhard, Ferabràs, Rolando
Oh, nit plena d’horror!
Ogier, Carlemany Els Cavallers
Oh, feliç pau!
Confiem en l’èxit, etcètera
Emma, Eginhard
Una nit plena d’horror, etcètera
Ferabràs, Rolando
La meva / la seva sort futura, etcètera
Marxa i Cor
(Tots surten excepte Rolando i Ferabràs)
Homes, Cavallers
Ell ascendeix pels escarpats senders
que condueixen a les portes de la glòria;
ell rebutja les vanes paraules,
només l’acció hi té valor.
Dones i Donzelles
Ara, engalanem el vencedor,
adornem el seu front amb una fresca corona!
El llorer envolta el cap,
els seus ulls irradien coratge.
Tots
Ell ascendeix pels escarpats senders… etc.
Ferabràs
Com? És a tu a qui jo dec la meva llibertat?
Escena Cinquena
(Fierrabrás i Rolando)
Rolando
Has combatut com un valent.
Jo no t’he vençut,
ja que els herois només sucumbeixen
davant del poder de la destinació.
Ferabràs
Ets molt magnànim amb l’enemic!
Oh, ensenya’m les virtuts de l’heroi,
doncs gràcies a la seva força
tu m’has tocat el cor!
Rolando
La nostra amistat resplendeix a la llum de la victòria!
Però, què ha motivat
el teu estrany comportament
en presència del propi rei?
Ferabràs
Van ser els astres adversos
que avui em persegueixen!
Rolando
Què et va passar?
El teu horror no va ser sense motiu.
Ferabràs
Escolta doncs i compadeix-me!
Per ordre del meu pare,
fa quatre anys vaig viatjar a Europa.
M’acompanyaven la meva germana
i un company fidel que gaudia
de la completa confiança del meu pare.
Vaig visitar extasiat Roma i els sants llocs
i des de llavors el meu esperit s’inclina
cap a la fe suprema; però més que tota la
magnificència i santedat, va ser la mirada
d’una noia virginal el que em va il·luminar.
Ella estava com jo,
acompanyada per un seguici principesc,
que contemplava amb respecte
les belles antiguitats.
Jo sovint l’observava sense ser vist,
i quan el meu cor va quedar envaït
per l’ardor del primer amor, ella, aleshores…
Rolando
Aleshores?
Ferabràs
Ella va desaparèixer
de la meva anhelant mirada.
Rolando
A Roma, dius? Oh, amic, explica’t!
Vas estar tu allà… amb la teva germana…
fa quatre anys… no és així?
Ai, no em turmentes més,
dóna’m ja mateix una explicació!
Ferabràs
Sí, allà mateix, i la meva germana, igual que jo,
va conèixer un cavaller pertanyent
al seguici de la damisel·la.
Però ella va ser més feliç que jo.
Rolando
I amb aquest cavaller, què va passar?
Ferabràs
Ella ho va conèixer, ho va estimar i va ser corresposta.
Però ell va desaparèixer alhora
que la meva bella dama.
Rolando
I tu no ho vesteix?
Ferabràs
No, mai.
Rolando
Aquell cavaller, Fierrabrás, soc jo.
Ah, poder celestial! Ella encara viu!
Ella, a qui creia no tornar a veure!
Ferabràs
Com?
He de creure que el destí m’afavoreix?
Ara escolta i compadeix-te:
jo he trobat la meva benamada… a la filla del rei!
L’ardent record ha tornat a despertar-se
a la meva ànima apassionada.
La meva decisió està presa!
Despullat de tota esperança,
vull pertànyer al país i al poble
que atresora els béns més preuats de la meva vida.
Em quedo aquí,
abandonant de bon grau la meva pàtria,
per lliurar-me a la dolça felicitat de l’amor.
Tu, parteix cap al regne del meu pare,
tindràs el privilegi de trobar-hi
a la meva germana, a la teva benestimada.
Quan la pau hagi estat concretada,
tu viuràs feliçment al seu costat.
Quant a mi, estic disposat a suportar
els cops més durs de la sort.
Rolando
Estàs en perill, però tingues coratge
i guarda silenci fins al meu retorn.
Pots comptar sense reserves amb la meva ajuda.
Segueix el meu consell: tingues fortalesa
doncs el destí no és sempre hostil.
L’home íntegre ha de confiar en la felicitat,
doncs encara que sovint arribi tard,
sempre comporta la pau.
Duo
Ferabràs, Rolando
Mantinguem l’esperança
transitant pel camí
que s’obre davant dels que pateixen
i que ara es presenta davant nostre.
Les modestes flors
blasonen el camí de la vida.
Després de la violenta tempestat
el sol sempre somriu i il·lumina.
Mantinguem l’esperança, etcètera
(surten)
Escena Sisena
(Jardí. Es veu una ala del castell
il·luminada. És de nit)
Final
(Eginhard entra, amb aire absort.
Canta acompanyant-se amb el llaüt)
Romanza (Duo)
Eginhard
Cau la tarda sobre el plàcid camp
i l’home fidel s’ha d’allunyar!
Ah, abans de sentir jurar-li amor
ja ha de renunciar a la felicitat!
En el moment crucial de la batalla,
el seu cor tremola,
un borboll de llàgrimes enterboleix la seva mirada,
la seva amarga sort l’arrenca d’una felicitat
que tot just ha començat a gaudir.
(Emma treu el cap al balcó)
Emma
Però al seu retorn, victoriós,
obtindrà la seva recompensa!
Una mà fidel li posarà sobre el cap
la corona de l’amor i la glòria.
Junts
Una mà fidel li posarà sobre el cap
la corona de l’amor i la glòria.
(Emma desapareix del balcó. Després d’uns
instants, la porta s’obre i Eginhard
entra ràpidament al castell.
oposat Fierrabrás entra amb el cap
baixa i els braços creuats.)
Escena Setena
Recitatiu i Ària
Ferabràs
(aturant-se bruscament)
¡¡ Oh, desgràcia! Per què em turmentes?
¿ Aquest pensament no vol abandonar-me?
¡¡ Quin plaer seria per a mi veure-la!
¡¡ Fora! Ai, sento un violent ardor!
A la meva ànima emocionada
neix un desig ocult
que a penes aconsegueixo dominar.
¡¡ No goso aspirar a tanta felicitat!
¡¡ Oh calla, cor burlat!
¡¡ Calleu vosaltres, vans laments!
La pena no està feta perquè l’home l’exhibeixi,
l’ha de saber suportar.
A la meva ànima emocionada, etcètera
(Moviment al castell. A través de les finestres
s’observa com llums de llums van i vénen)
Conjunt i Cor
Ferabràs
Però, ¿ què escolto?
¿ Què és aquest estrèpit al silenci de la nit?
Les finestres d’aquesta ala han estat il·luminades.
Un quedo murmuri s’alterna
amb un gran estrèpit.
Homes
(llunyans, fora d’escena,
després cada cop més propers)
¿ On és?
¡¡ Tots rastre
ha desaparegut sobtadament!
Ferabràs
¡¡ Quina estranya agitació!
¿ De què es tractarà?
Esperem prudentment que s’acabi.
(s’aparta a un costat de l’escena)
Homes
(sempre des de l’interior)
¡¡ Sense trigar, seguiu la pista!
¿ On és ella?
¡¡ Tots rastre
s’ha esfumat sobtadament!
(S’obre bruscament la porta del
castell. Eginhard i Emma, ell cobert
per la seva capa i ella pel seu vel, tracten de fugir)
Escena Vuitena
(Ferabràs, Emma, Eginhard,
i homes del castell)
Emma, Eginhard
L’angoixa i la por
tenallen i oprimeixen
intensament el cor.
Només la fugida pot salvar
a qui se n’adona massa tard
del vostre error.
Homes
Sense més demora seguiu la pista,
tot rastre s’ha ràpidament desaparegut.
(Eginhard vol fugir però topa amb
Fierrabràs. Emma queda paralitzada pel terror)
Trio
Ferabràs
¡¡ Aquí hi ha algú que prepara una traïció!
(a Eginhard)
¡¡ No anireu tan lluny com penseu!
Eginhard, Emma
¡¡ Fierrabràs!
Ferabràs
(retenint Eginhard)
¡¡ Qualsevol que siguis,
que goses ultratjar l’honor d’aquesta casa,
aquí em tens disposat a la venjança!
Emma
¡¡ Ah, per pietat, protegiu-nos!
Ferabràs
¡¡ Oh, Déu! Emma!
Eginhard
¡¡ Deixeu-me fugir!
Ferabràs
(reconeixent-ho)
¿ Com, també tu?
¡¡ Què veig! Hi ha de mi!
Emma
¡¡ Per pietat, salva’ns!
Eginhard
Ah, deixeu-me fugir!
Ferabràs
La venjança que m’inflama
ofega en mi la pietat.
És ell qui la fa feliç,
quin terrible descobriment!
Eginhard, Emma
Quines mirades trastornades llança!
No amaga el patiment.
La culpa que m’oprimeix
omple el meu cor d’inquietud.
Emma
(a Ferabràs)
Protegeix-ho! Salva-ho!
Eginhard
(a Ferabràs, empunyant l’espasa)
Et mataré per poder passar-hi!
Ferabràs
(en to decidit a Eginhard)
Fuig!
Cremà en desitjos de venjança,
però si necessites el meu braç
t’ho ofereixo de bona gana.
Emma, Eginhard
Gràcies per salvar-nos del perill!
Emma, Eginhard
Ferabràs
Adéu, adéu!
Que el cel et us atorgui la seva protecció!
(Eginhard fuig.
Els llums s’apaguen)
Escena Novena
Recitatiu
Ferabràs
Vaja, coratge!
Encara que el meu cor batega agitat,
el sentit del deure i la meva consciència
s’imposaran a la lluita.
Si voleu seguir-me, digna filla del rei,
us portaré als braços del vostre pare.
Emma
(sorpresa)
No, mai!
Oh, pietat! Oh, protegeix-me!
Què el flux de les meves llàgrimes
entendreu el vostre cor!
No diguis res al meu pare,
doncs en cas contrari pagaré el meu pecat
amb la sang del meu benamat.
Ferabràs
Sí, compte amb el meu silenci!
Em doblego davant les circumstàncies
amb viril nus.
(Ferabràs condueix a Emma dins
del castell, però en el moment que
ells arriben al portal, surt el rei i el seu
seguici. Ferabràs i Emma queden lívids)
Escena Desena
(Els anteriors, Carlemany i el seu seguici)
Recitatiu, Trio i Conjunt
Emma Ferabràs
Ah!
Carlemany
Com? Emma, tu aquí?
Entre els braços de l’infidel?
(a Ferabràs)
Així respectes les sagrades lleis de l’hospitalitat? Seductor!
Ferabràs
(sobressaltant)
No, això és massa! Sapigueu que…
Carlemany
Sigues prou per menysprear-te!
(Trucant)
Eginhard!
(Alguns homes del seguici s’allunyen
per anar a buscar Rolando i Eginhard)
Emma, Ferabràs
Com, a ell?
Sento que la meva sang es congela
ja que el deure s’enfronta a l’amor.
Si el rei descobreix qui és el veritable culpable,
serà portat davant d’un tribunal.
Carlemany
El deure paternal m’ordena
prendre severes mesures.
He de ficar a la presó
a qui viola així els pactes.
(Entrant, Eginhard se sobresalta
i queda visiblement esbalaït
fins al final de l’escena)
Escena Undécima
(Los anteriores y Eginhard)
Conjunt
Carlemany
T’he fet trucar, Eginhard,
perquè ets el més fidel de tots els que vetllen
per l’honor de casa meva.
Poso aquest traïdor a les teves mans,
perquè li facis expiar el crim
en un fosc calabós.
Eginhard
Què ha passat?
Ai de mi!
Carlemany
Fas bé de sorprendre’t:
aquest audaç ha gosat sobrepassar-se amb Emma
i arrencar-la per força dels meus braços.
Eginhard
No, ell no ho va fer! No, ell no ho va fer!
Carlemany
La teva indignació és justa, noble heroi.
Aleshores emporta’t el presoner!
Eginhard
(Per a sí)
He de ser justament jo qui ho faci?
Carlemany
No tingueu pietat! Un crim semblant
mereix un càstig adequat.
Dubtes? Emporta-te’l d’aquí!
Eginhard
Oh Senyor, perdona’l!
Emma, Ferabràs
Ah, calla!
Carlemany
Així ho ordeno! Ho ordeno!
(amb un gest, al seu seguici)
Vosaltres respondreu per ell!
(Apressen Ferabràs que, mig atordit, no
oposa resistència. Emma i Eginhard semblen
envaïts per l’angoixa i el terror. En aquest
moment se sent un so de campanes que
concita l’atenció de tothom)
Escolta aquest so, Eginhard,
anuncia que ha arribat l’hora,
t’exhorta que parteixis.
Afanya’t doncs a reunir-te amb els teus companys
i compliu amb la vostra missió de pau.
(assenyalant Ferabràs)
Ell, en canvi, romandrà pres de la meva ira.
El crim comès contra l’honor de casa meva,
ha de rebre un càstig just.
(Durant el cor que segueix, entra la
comitiva de soldats i cavallers,
mentre que clareja. Tots ells
porten banderes blanques, palmells i
altres símbols de pau)
Quartet amb Cor
Cavallers, soldats
Emprenguem la marxa
per complir la imperiosa ordre!
La pau, com a recompensa,
serà el testimoni de la nostra glòria!
Emma, Eginhard, Ferabràs
Callar i acceptar caldrà
per una recompensa semblant,
i que cap mirada descobreixi
allò que l’ànima sap.
Carlemany
És el meu deure mostrar
rigor i severitat,
perquè la seva humiliació
testimonieu el vostre crim.
Cavallers, Soldats
Emprenguem la marxa, etcètera.
(S’alineen per a la marxa. Eginhard amb
brillant armadura se situa al capdavant del
contingent. Quan Emma ho veu, comença
a trontollar i cau als braços de Rolando.
Eginhard intenta córrer cap a ella, però un
gest de Carlemany l’atura i torna a
unir-se als cavallers, La partida de la comitiva
es duu a terme ràpidament)
Acte Segon
(Camp obert als confins del territori franc
delimitat per una altura per la qual els cavallers
baixen. Més tard, pel costat oposat, fan
la seva entrada els àrabs. Està clarejat)
Escena Primera
(Rolando, Eginhard, Ogier, Olivier, Gui, Ricardo,
Gerardo i els altres cavallers. Eginhard porta un
arpa a la manera dels trobadors. Quan apareixen
sobre el vessant del turó, es tornen per mirar
enrere, al camí que han recorregut)
Cançó amb Cor
Eginhard
A la llum del naixent dia,
la mirada es torna cap a tu,
jo et saludo una vegada més,
estimada pàtria.
Els Cavallers
A la llum del dia naixent, etcètera.
Rolando
(Fora d’escena. Els
cavallers canten alegres)
La sort i la felicitat corren
com lleugers núvols;
el destí uneix
els cors abocats de cremor.
Els Cavallers
(fora d’escena)
La sort i la felicitat corren, etcètera
(Rolando amb els seus cavallers entra
en escena. Cordial acollida d’Eginhard,
Ogier i els altres cavallers)
Eginhard, Rolando
Oh, potències eternes,
concediu-nos les vostres gràcies,
abans que la traïció ens colpege!
Allibereu-nos de la injúria i la culpa!
Els cavallers
Oh, potències eternes, etcètera.
Rolando
I ara, ja que hem rebat feliçment
la frontera de la nostra pàtria,
dirigim-nos sense trigar cap al proper objectiu.
Ogier
No lluny d’aquí habita l’altiu príncep sarraí.
No havent acceptat la pau, ara podeu
veure lespectacle del seu exèrcit derrotat.
Rolando
La lliçó ha estat dura, però justa;
li ha estat infligida una severa derrota.
Anem amb caautela a negociar amb ell.
Ogier
Abandonem tota forma d’orgull;
que el vencedor sàpiga honrar l’enemic vençut.
No és veritat, companys de batalla?
Guiu de Borgonya
Paraules d’or!
Ricard de Normandia
Els teus consells sempre són savis.
Gerard de Mondidur
Tothom seguirà de bon grat un exemple tan noble.
Rolando
Vaja, veniu!
Els sarraïns que han escapat
podrien estar, potser, a l’aguait a la muntanya.
Cavallers
No temem aquests covards,
Encara que siguin milers!
Ells bé coneixen el valor de les nostres armes.
Rolando
Voleu restablir la pau
i us prepareu per combatre?
Podria el príncep dels moros confiar en nosaltres
si s’assabentés que durant el nostre camí
hem abatut els seus homes?
Evitem les ocasions d´enfrontament
i anem directe al nostre objectiu.
Vaja, en camí!
(A Eginhard que fins aquell moment ha estat
pensatiu, sense prendre part a la conversa)
Vine, amic, ara podràs collir gran fama!
Tingues coratge i audàcia!
Eginhard
Us segueixo.
(roman immòbil)
Ogier
Què fas, somiador? Sempre ets així?
Rolando
Deixa-ho!
Les penúries del camí a les quals la joventut
no està acostumada i la nostàlgia de la pàtria…
Eginhard
La pàtria!
Rolando
Nosaltres ens avançarem.
Tu et pots quedar aquí i ja ens assoliràs.
Si et veus en problemes,
toca la teva banya i acudirem immediatament.
(portant-lo a part)
Si un patiment et turmenta,
pots confiar-ho sense por a l’amic.
Seguiu-me!
(Tots surten, excepte Eginhard)
Escena Segona
(Eginhard sol)
Eginhard
Un patiment, dius?
Ah, l’aversió per la vida
satisfa la meva ànima inquieta!
Que infeliç soc, ai de mi!
Terriblement, infinitament infeliç!
I a ell, al més noble dels meus amics,
ho he arrossegat amb mi cap a la seva ruïna,
dins aquest abisme!
Què has fet, miserable?
Per salvar-te, ho has lliurat
sense miraments a l’oprobi!
Ai! ¡Ferabràs!
Com suportar la mirada del teu pare? No!
Recitatiu, marxa amb
melodrama i conjunt
Eginhard
Està decidit, jo trencaré les cadenes!
Aquest jurament neix del fons del meu ésser,
ho sento amb força; renuncio a la meva vida i al meu amor
per salvar l’amic humiliat.
Escena Tercera
(Eginhard, Brutamonte i els moros. Al curs
del recitatiu precedent, un grup de moros, a les
ordres de Brutamonte, ha començat a aparèixer
sobre el vessant oposat; semblen sortits d’una
esquerda de la muntanya. Només quan s’adonen de
la presència d’Eginhard s’aturen per observar-ho.
Després, assenyalen els cavallers que marxen a la
llunyania i quan els creuen prou allunyats,
baixen de l’alçada dirigint-se cap a Eginhard.)
Eginhard
(els veu i va a trobar-lo, amb la
espasa desembeinada)
Temeraris! Què us porta aquí?
Brutamonte
Franco, potser ens desafies?
Doncs bé, posa’t a guàrdia!
Eginhard
Voleu batre-vos tots contra un de sol?
Brutamonte
Cavaràs la teva pròpia tomba!
Eginhard
No és la por el que em fa tremolar,
sinó la sang
que no ha de ser vessada en va.
Escolteu-me doncs: he estat elegit pel meu rei,
juntament amb un grup de cavallers,
per oferir immediatament
la pau al príncep dels sarraïns.
Els meus germans em segueixen, i em protegeixen.
Brutamonte
Ens vols enganyar?
Eginhard
Aviat us convèncereu!
(Eginhard toca la banya)
Brutamonte, Moros
(Escoltant atentament)
Què vol dir això?
Estigueu atents!
Si ell trama una traïció,
la seva sang serà abocada immediatament.
Eginhard
Ben aviat tot s’aclarirà!
Ric del vostre furor.
Protegit del perill pels meus amics,
m’he quedat a la rereguarda.
Brutamonte, Moros
Què pot significar aquesta trucada, etcètera
Eginhard
Ben aviat tot s’aclarirà, etcètera
(Eginhard toca novament la seva banya
i al lluny se sent la resposta de
els seus companys. Els moros van envoltant-lo
gradualment)
Brutamonte
(als moros)
Ràpid, afanyeu-lo abans que apareguin!
Conduïu davant el príncep, a aquest agosarat!
Vaja, ràpid, porteu-vos al criminal!
No se’ns pot escapar!
Vigileu-lo i porteu-lo a un lloc segur,
i estigueu atents que podria
pensar en fer alguna estora.
Moros
(tractant de capturar Eginhard)
I encara vols resistir?
Vaja, ràpid, porteu-vos al criminal!
No se’ns pot escapar!
Porteu-lo a un lloc segur i vigileu-lo,
podria tractar de fer alguna tripijoca.
(Els moros tornen a sentir el so del
banya, després tornen a intentar agafar-lo)
Eginhard
(defensant-se)
Us puc seguir sense oposar resistència.
Tingueu confiança en la meva paraula!
No puc escapar,
una traïció en aquest lloc
no donaria cap resultat.
(Els moros s’apoderen d’Eginhard i
desapareixen amb ell per les altures. Rolando, Ogier
i els altres cavallers tornen una vegada que Eginhard
ha desaparegut)
Escena Quarta
(Rolando i els altres cavallers)
Duet amb Cor
Rolando, Ogier, Cavallers
(arriben apressats i observen cap a tot arreu)
Què ha passat?
On és?
No se’l veu enlloc!
Fa poc era aquí!
Ogier, Rolando
(amb precipitació)
Seguiu les vostres empremtes
a marxes forçades,
per la plana i les valls!
Busqueu-ho, afanyeu-vos!
Cavallers
(escampant-se)
Seguirem les seves empremtes
a marxes forçades,
per la plana i les valls!
El trobarem / ho buscarem.
Ràpid, busquem-ho!
(tots surten dispersant-se en diverses
direccions. Canvi d’escena)
Escena Cinquena
(Castell del príncep dels moros; el lloc
sembla una botiga tancada per una cortina.
Florinda i Maragonda)
Maragonda
Per què la teva mirada així apartades,
quan altres vegades
és tan expressiva i sensible?
Estimada, no deixis que el teu cor valent
es lliuri a un somni enganyós.
Florinda
Oh, somni meravellós! Oh, beneït consol
el que em porten llunyans i infinits records!
Miralls ai de mi!
per a la meva insulsa existència.
Maragonda
I uneixes el teu destí, amb voluble cor,
a una imatge que no podràs atrapar mai?
Florinda
Sí, una imatge que sura
permanentment davant dels meus ulls!
Maragonda
Però, si no tens cap esperança de veure’l!
Refrena el teu esperit agitat!
Tu, una verge, que abans eres tan animosa i valenta
ara estàs sota l’acció d’un encanteri.
Ja no ets la mateixa!
Ho vesteix fa molt de temps a Roma,
i ara on és? Lluny, potser ha mort!
Et turmentes en va.
La raó t’imposa acceptar allò que és impossible.
Florinda
¡Ah, estic unida al seu record!
Fujo de mi mateixa, buscant-ho.
El meu estimat amic! El meu Rolando!
Un desig infinit m’arrossega cap a tu.
Maragonda
Oh, insensata, calla i tem!
Pensa que aquell a qui estimes
és un enemic de la pàtria i del teu pare.
Florinda
Ni la pàtria, ni els vincles de sang m’espanten!
Per ell desafio la mort
i també al deshonor!
Duo
Florinda
L’objecte suprem dels meus desitjos
està més enllà de les resplendors terrenals.
Renunciaré per sempre a la felicitat,
si em premia l’amor amb la dolçor.
Maragonda
Oh, vulgui Déu que no siguis víctima d’una il·lusió!
Els teus pensaments ja són de per si mateix una traïció.
Florinda
La seva veu seria suficient recompensa
per a tots els meus patiments.
Oh, que pugui sentir-ho!
Oh, dolça imatge estimada!
El meu ardent desig
no s’aconseguirà mai.
Maragonda
Tot el meu cor està embargat
per un secret i fosc sentiment.
Ai, mai les seves ànsies
i els seus desitjos seran satisfets!
(entra Boland)
Escena Sisena
(Boland amb Brutamonte, després Eginhard)
Maragonda
Dissimula el teu dolor, ve el teu pare!
Ja en coneixes el caràcter brutal.
Florinda
Ho sabrà ben aviat;
no suporto més el fet de ser privada la meva felicitat.
Príncep Boland
Un franc dius?
I on ho heu trobat?
Brutamonte
A prop del congost, no lluny de la frontera,
jo patrullava amb un grup de guerrers,
quan ho vaig veure.
Va ser capturat immediatament abans que
els seus companys, advertits pel so la seva banya,
acudissin en la seva ajuda…
Ell pretén ser un emissari de pau
i la seva arribada, segons diu,
és portadora duna bona notícia.
Príncep Boland
Quina notícia?
La sort de Ferabrás?
Potser ve a anunciar la seva mort!
Florinda
Oh, pobre germà! Està en perill?
Príncep Boland
Porteu-ho! Però, un destí terrible
l’espera a ell i als seus companys,
si rebo males notícies del meu fill.
Brutamonte
Aquí que ho porten.
(Eginhard és conduït davant Boland; el seu
mirada manifesta dolor i menyspreu)
Príncep Boland
Aleshores, valent estranger, explica’t:
què t’ha arrencat del teu país llunyà
per enfrontar-te als horrors de la guerra?
Eginhard
Ben aviat ho sabràs de la boca dels cavallers
que les teves infames tropes han separat de mi.
Un feliç desig de pau…
Príncep Boland
Abans que completis el teu discurs, digues-me:
on és Ferabràs?
Eginhard
Oh, Déu! Va ser fet presoner
per Rolando fa poc…
Florinda
Rolando? Déus! És viu!
Príncep Boland
Què dius?
Florinda
El meu pobre germà!
Príncep Boland
Encara viu! Encara que no crec que suporti
per molt de temps la ignomínia i la vergonya.
Sabrà morir com un heroi!
Florinda
Oh pare, deixa que jo ho alliberi!
Príncep Boland
Tu, una feble dona? Què pretens?
Florinda
Jo alliberaré Ferabràs amb una sola paraula.
Príncep Boland
Noia dement! ¡Calla!
Eginhard
El rei li va donar la llibertat.
El Príncep Boland
La llibertat? I malgrat això no torna?
Eginhard
Ai de mi! El noble heroi va ser
de nou empresonat per una traïció…
Príncep Boland
Com? Digues-me!
Que caigui la maledicció divina sobre el criminal!
Eginhard
… per culpa d’un amic…
Príncep Boland
Qui és aquest monstre? Parla!
Eginhard
Aquest fals germà… ho has de saber… soc jo!
Príncep Boland, Florinda, Maragonda
Ah!
Quintet
Príncep Boland
Desgràcia i maledicció
sobre el pèrfid llinatge dels francs!
Florinda
Ell mereix patir
aquesta vehement còlera;
l’esperança em somriu,
encara que estigui en perill.
Sí, l’esperança em somriu!
Maragonda
Ell mereix patir
aquesta vehement còlera;
ha d’experimentar així
la pena que ell mateix ha causat.
¡Ah, quina nit d’horror!
Eginhard
Davant tant de perill
m’embarga un lòbrec terror,
he d’experimentar així
l’aflicció que jo mateix he causat.
¡Ah, quina nit d’horror!
Príncep Boland
Condemnaré aquesta banda de criminals
a la mort més vil;
sota l’imperi de la meva ira
seran destruïts.
Desgràcia i maledicció
al pèrfid llinatge!
Brutamonte
Que la nostra glòria triomfi
sobre les ruïnes de la seva grandesa;
el cor no abandonarà
el sagnant joc de la venjança.
Desgràcia i maledicció
al pèrfid llinatge!
(entra un capità moro)
El Capità
Senyor, els emissaris s’estan acostant;
vénen del camp dels francs.
Eginhard
Són ells! Quin alleujament!
Príncep Boland
Sigueu benvinguts!
El Capità
Porten la pau, però també la guerra.
Així diu el missatge.
Eginhard
Escolta’ls amb calma
Príncep Boland
Venjança, heus aquí les teves primeres víctimes!
Que s’acostin,
els rebré de manera principesca.
per després castigar-los severament.
M’arrogo el dret de la represàlia!
(el capità surt)
Escena Setena
(Els anteriors, Rolando, Ogier, cavallers, poble)
(Les cortines del fons de la botiga s’obren
i el poble, els soldats, els sacerdots i les
donzelles, avancen en seguici solemne. Rolando,
Ogier, Oliviero, Guido, Ricardo, Gerardo i els
altres cavallers de l’ambaixada els segueixen.
El príncep Boland s’asseu majestuosament
al seu tron cobert per un dosser; els seus cortesans
oficials de l’exèrcit ho envolten. Florinda, amb el
rostre cobert per un vel, roman immòbil
al costat del tron del seu pare. Durant el cor que
segueix, els cavallers reconeixen Eginhard i,
manifestant la seva alegria, ho abracen. Eginhard,
al principi sembla alegrar-se, però després recau
en la seva malenconia. Els cavallers cristians es
alineen davant del tron.)
Cor
Moros, Francs
Que la pau vingui a habitar
en aquests llocs on el Príncep regna.
Mentre ressonen els cants d’alegria
també els palmells han de florir.
Potències celestials, envieu
la tranquil·litat a aquest país,
concediu-li el bé suprem:
els sagrats enllaços de la germandat!
Rolando
El meu sobirà, Carlemany,
rei dels francs, ens envia
per oferir-vos un acord de pau.
Príncep Boland
Abans que goseu apropar-vos al meu tron,
sotmeteu-vos als costums d’aquests llocs
i deposeu les vostres cruels i superbes armes.
El qui us ho sol·licita no us ofendrà.
Rolando
Rolando no accepta ni desafiaments ni precs…
Florinda
És ell!
Maragonda
Qui?
Florinda
El meu antic amor!
Maragonda
¡Calla!
Rolando
… però la vostra voluntat serà acceptada.
(deposa la seva espasa i els altres ho imiten)
Príncep Boland
Doncs bé, parla, et concedeixo la paraula.
Rolando
Amb aquests cavallers,
vinc davant teu per oferir-te la pau…
Príncep Boland
La pau? Molt bé! A quin preu?
Rolando
Penseu en allò que us amenaça.
El vostre exèrcit ha estat derrotat,
i ignominiosament posat en fugida.
El vostre fill…
Florinda
El meu germà!…
Rolando
I el vostre fill, Ferabràs,
ha esdevingut la nostra fe.
No dubteu que…
Príncep Boland
Com? Aquest criminal va fer això? El maleeixo!
I quant a vosaltres, homes malvats,
que teniu el desvergonyiment d’anunciar
tan trista notícia a un pare trencat,
trobareu la mort entre aquests murs.
Afanyeu-los!
Rolando, Cavallers
¡Ens protegeix el fur d’ambaixadors!
Príncep Boland
Els covards són els febles esclaus dels poderosos.
Trio amb Cor
Príncep Boland
Expiareu amb la mort
la vostra temeritat!
Ben aviat als meus peus,
una nit eterna us envoltarà.
Rolando, Cavallers
Acceptar perdre la vida per una causa justa
és el deure de tot cavaller piadós;
però la infamia caigui sobre qui falta
a la seva paraula i honor.
Florinda
Oh, poder celestial,
protegiu-los del perill!
Príncep Boland
Experimentareu molt aviat
la meva ràbia i el meu menyspreu.
Moros
Ben aviat experimentaran
que la venjança és imminent.
Príncep Boland
Sortiu i expieu a l’horror de la presó
el vostre culpable orgull!
Florinda
Ho he de veure en la desgràcia?
Ho salvaré!
Rolando, Cavallers
Amb viril confiança
marxarem cap a la mort!
Moros
No compteu amb la sort,
allò que ha de succeir, succeirà.
Príncep Boland
A la presó vetlleu per les vostres vides
fins que arribi el moment de lexecució.
Rolando, Cavallers
Que la venjança del rei et faci tremolar,
perquè ell correrà en auxili dels seus súbdits.
Moros
Vetllarem per les seves vides
fins al moment de la seva execució.
Florinda
Ai, pare, pietat!
Príncep Boland
Et compadeixes de la seva ben merescuda destinació?
Florinda
(Per a sí)
Als braços del meu benamat
també voldria trobar la mort.
(Malgrat la seva resistència, els cavallers
són envoltats pels soldats moros)
Príncep Boland
Ells moriran
entre grans patiments!
Odiar l’enemic
és la llei de la venjança.
Florinda, Rolando, Cavallers
Perdrem la vida
entre infamants tortures!
Haurem de tenir enteresa,
per enfrontar una mort humiliant.
(Els cavallers surten escortats pels
soldats i seguits pel poble.
El príncep s’allunya amb el seguici.
Florinda queda sola)
Escena Vuitena
(Florinda sola)
Florinda
És ell! Però quin retrobo!
Tot just ho he trobat i serà executat!
Ai, quina amarga recompensa per a un amor fidel!
(en to resolt)
Tu ho vols, pare, doncs bé, estic disposada.
Per ell jo renego al dret de la meva sang
doncs no m’han proporcionat
més que una miserable felicitat.
Ho salvaré, no importa a quin preu,
i ell trobarà en mi la seva fidel enamorada!
Ària
Florinda
El meu cor, oprimit d’inquietud,
és turmentat per un ardent dolor.
Sí, sorgeix, virginal aurora,
la teva salutació serà signat per la sang!
Davant la constrenyiment de l’espant
tota la dolçor femenina desapareix.
Amb la crueltat d’una fúria
escamparé el terror de la mort!
(Surt de pressa)
Escena Novena
(Torre fortificada. Mazmorra amb sòlida porta de
ferro i una obertura en forma de finestra tancada
per una reixa. El lloc està il·luminat per la feble
llum d’un llum, el vespre)
Cor dels Cavallers
Eginhard, Ogier, Rolando, Cavallers
(presos de la mà)
Oh, pàtria estimada!
La teva legió de fidels fills
espera el terror de la mort
que aguaita a aquells que combaten per la teva glòria.
Oh, pàtria estimada!
Ah, lluny dels paisatges natals,
ens amenaça un amarg fi!
Aviat, trencada pel destí, es dissiparà
tota esperança quina imatge dun somni!
Oh, pàtria estimada!
Rolando
Aquí acaben els bells dies de glòria!
Al fragor de la batalla hem forjat la nostra sort
i ara la traïció ens lliura
a les mans daquests malvats!
Com podreu suportar l’ànima d’un valent
aquest sentiment impotència?
Ah, que s’acostin aquests traïdors execrables,
jo perdré la vida maleint-los!
Ogier
Amic, accepta la implacable sort.
Mira-hi! Condemnats com tu al terrible càstig,
els teus germans romanen tranquils.
Rolando
No és autocontrol el que em manca,
però és que la venjança i la fúria
han satisfet el meu cor ulcerat.
L’esperança que vaig nodrir ai de mi! s’ha perdut.
¡L’esperança de trobar-te, Florinda!
Doncs bé, renuncio a tot!
Doneu-me les vostres mans,
germans a la desgràcia,
el nostre valor sabrà afrontar la mort.
Eginhard
Si no hi hagués una culpa que em corroï l’ànima,
acceptaria de bon grau la mort!
Rolando
Potser perquè tot just iniciada
ha fracassat la nostra missió?
Sí, és molt dur naufragar
tot just començada la singladura de la glòria.
Eginhard
No és això el que em turmenta!
Com que la nostra mort és imminent,
escolteu la meva culpa i maleïu-me.
La meva culpa serà esborrada alhora
que és segada la meva vida.
Els Cavallers
Quin horror!
Eginhard
Emma!
Ogier, Rolando
Emma? La princesa?
Eginhard
Un amor ocult encadena els nostres cors.
Rolando
Temerari! Què has fet?
Eginhard
Hi ha molt més… Sorpresos pel rei,
després de la nostra separació,
Ferabràs va ser acusat de ser el seductor.
El fidel amic ha estat empresonat al meu lloc.
Aparentment era culpable, però la seva ànima és innocent.
Si jo no tornés per confessar el meu crim,
ell morirà víctima de la meva traïció!
(Cau a terra com a manc de coneixement,
sense prendre part en tot el que segueix.)
Cavallers
Quina vergonyosa traïció!
Rolando
Vas gosar fer això? Si no renteu l’ultratge,
la deshonra t’acompanyarà a la tomba.
Melodrama
Melodrama, Recitatiu i Conjunt
(Se sent un soroll sobtat procedent
de l´exterior. Tots, excepte Eginhard,
s’acosten a la porta)
Cavallers
Què passa?
Ogier
Els sequaços del Príncep ja són aquí.
Rolando
Què vinguin… Trobaran homes.
(se sent un cop sord)
Ogier
Estan obrint la porta.
Olivier
Sobre l’escala… hi ha agitació.
(Ogier s’enfila fins a la finestra)
Ogier
Un moro ferit fuig de la torre…
És el guardià de la porta!
Què està passant?
Olivier
És molt de nit, no distingeixo gairebé res!
(Cruixeu la porta del calabós.
Tensa espera dels cavallers)
Rolando
Coratge!
Cavallers
La sang s’esbala a les venes!
Escena Desena
(Després d’un instant, la porta que s’obre,
no sense dificultat. Florinda entra portant
en una mà una espasa ia l’altra una
torxa)
Cavallers
(retrocedeixen sorpresos)
Una dona!
Florinda
On és? No és el terror de la mort
el que aturarà la pressa dels meus passos.
Vull veure el meu estimat
i després exhalar el meu darrer sospir!
Ai! El meu Rolando adorat!
(Cau esgotada als braços dels
cavallers. Sentint pronunciar la seva
nom, Rolando es desperta i il·lumina
a Florinda amb la torxa que ella portava)
Rolando
Just Déu!
Sí, és ella! Florinda!
Cavallers
Com? Aquesta és Florinda?
Rolando
Pròxim a la tomba trobo la felicitat
que la desgràcia em va arrencar.
Comprovo amb creixent satisfacció
que aquesta dona divina no m’ha enganyat.
(la presa entre els seus braços
i es dirigeix als cavallers)
Ràpid, socorreu immediatament a la meva adorada
doncs sembla que triga a recobrar el coneixement!
(Els cavallers porten aigua en un
recipient que es troba en un racó
de la masmorra. Florinda obre els ulls)
Ja, ja torna en si!
Florinda
On estic? On estic?
Rolando
Entre els meus braços i entre amics!
Escolteu-me germans… L’he trobada!
La felicitat ha tornat. Siguin quins siguin els cops
de la sort, ella queda lligada a mi per sempre.
Duo amb Cor
Rolando
Encara a la vora de la tomba
la vida reneix amb nova empenta,
l’amor ens allibera
de l’influx de la mort.
Florinda
Quina vida, quina èxtasi
s’apoderen del meu pit torturat,
el meu cor vibra d’aquesta
i la meva ànima és plena de celestial alegria!
Ambdós
L’hora de la mort serà dolça
ja que la vida brolla dels llavis estimats.
Cavallers
Beneïda sigui la unió dels seus cors,
que triomfa en aquest moment.
Rolando
Quina vida, quina èxtasi, etcètera
Florinda
El meu cor vibra d’aquesta, etcètera
Els Cavallers
Beneïda sigui la unió dels seus cors, etcètera
Ogier
I ara, recobreu-vos, no hi ha temps per perdre!
Els segons estan comptats,
el perill i la mort podrien estar molt a prop.
Florinda
Per aconseguir que fugiu, he desafiat la sort
i fins ara l’aventura ha estat reeixida!
Estareu perduts si no us puc salvar.
He aconseguit entrar a la vostra presó
i el meu feble braç no ha titubejat
per vosaltres, per tu, font dels meus desitjos!
El covard sentinella, ferit, ha fugit.
Teniu franca la sortida!
Afanyeu-vos, fugiu!
La còlera del meu pare ens pot assolir
en qualsevol moment.
Jo fugiré amb vosaltres, res ja no em reté aquí.
Ai, no trigueu!
Emparats a la foscor de la nit
aconseguirem esquivar els ulls curiosos…
Rolando
Tu has vingut valentament,
pren la nostra sang i la nostra vida!
Aquí tens als teus peus la flor i la nata
dels cavallers francs.
Cor i Melodrama
Cavallers
(a Florinda)
La llum d’esperança que ens heu portat
ens dóna coratge per lluitar.
Ogier
Anem de pressa!
Rolando
Podem aconseguir-ho!
Cavallers
Després dels més amargs patiments
i angoixats per la proximitat de la mort,
correm cap a la llibertat!
Oh, gran i etern Déu!
Tu que dónes dolç consol
als cors estigui afligits,
que una llum d’esperança ens il·lumini
quan transitem els camins del terror!
(Des d’exterior, un fragor augmenta.
A poc a poc es distingeixen sons de trompetes
i redoblaments de tambor)
Ah, un nou turment!
(crits de guerra dels moros)
Florinda
(abocada a la finestra)
Hem estat traïts!
El miserable que he fet fugir
ens ha delatat davant del meu pare.
Li plantarem cara!
Rolando
(que igualment treu el cap a la finestra)
És veritat! Però què fer ara?
Aquesta porta no podrà resistir
la seva furiosa envestida per molt de temps.
La torre no ens protegirà.
(Fragor creixent que ve del
exterior i cops interromputs)
Ogier
Ja són al costat del portal. És en va!
Encara que sòlidament apuntalat,
la porta no aconseguirà aturar la seva envestida.
Rolando
Ai, si tinguéssim armes!
Olivier
L’exèrcit es prepara per a l’assalt.
Florinda
(després d’un instant de reflexió)
Armes?
Recordo que en aquesta torre
hi ha un dipòsit d’armes.
Cavallers
On?
Florinda
Podreu comprovar-ho vosaltres mateixos.
Ogier
(als cavallers)
Seguiu-la!
(tots surten, excepte Rolando. Durant aquest temps
el fragor ha augmentat. Crits, trompetes i
tambors anuncien l’assalt; per la finestra es
veuen tizons ardents catapultats contra la torre)
Rolando
Què fer si la mort és per tot arreu?
Encara que avui aconseguim un instant de treva,
què passarà demà?
Hi hauria una solució però és audaç… Provem!
No hi ha res a perdre
en aquesta hora de malson i tribulació.
Cavallers
(tornen amb arcs, fletxes, llances i altres armes)
Hem trobat un tresor!
Rolando
Distribuïu-les! Ara escolteu-me!
Ja heu iniciat l’assalt, no hem d’esperar;
aquí no podrem resistir.
Passem a l’acció!
Cavallers
(Per a sí)
Què pretén fer?
Rolando
A l’empara de la nit em lliscaré
per aquesta petita buida
que vaig veure quan ens van portar aquí.
(els tambors segueixen redoblant)
Florinda
No!
Rolando
Travessaré ràpidament les línies dels moros,
i en poques hores seré a la frontera.
Demà aniré amb reforços.
Vosaltres haureu de defensar la torre fins aleshores.
Florinda
Et llances a la mort!
Rolando
Sens dubte ella ens trobarà aquí
amb més rapidesa.
Ogier
Aquest pla, tan ben pensat, és digne de Rolando.
Rolando
Sentiu? Ja l’assalt es desferma!
Florinda
Ah, queda’t aquí!
Rolando
Doneu-me una espasa!
Eginhard
(que ha escoltat atentament
les paraules de Rolando)
Permet-me acompanyar-te!
Rolando
Està bé.
La culpa que has de purgar, dissortat,
bé mereix que arrisquis la teva vida per l’amic.
Eginhard
(feliç)
Ai, si aconseguim salvar-vos,
immediatament exigiré la meva pròpia immolació!
Rolando
Vetlleu per la meva estimada amb les vostres vides!
L’enemic ja és aquí.
Coratge! Demostreu els qui sou!
Ogier
Ràpid, baixem a defensar la porta!
Quin Déu us guiï
enmig de tan terribles perills!
Final
(Els cavallers prenen les armes
mentre que l’assalt continua)
Trio i Cor
Eginhard, Rolando
Que la mà del Totpoderós ens guiï,
per salvar així l’amor i la pàtria.
Cavallers, Florinda, Eginhard, Rolando
Braneu l’espasa amb força!
Per la llibertat i el dret violat!
Sacrificar-se amb honor
és el deure sagrat de tot cavaller.
Florinda, Eginhard, Rolando
Què la mà de la saviesa ens/us guiï,
per salvar així l’amor i la pàtria.
Cavallers
Toveu l’espasa amb força, etcètera.
Eginhard, Rolando, Florinda, Cavallers
Adéu!
(Rolando, Eginhard i els altres cavallers,
armats de cap a peus, baixen les escales.
Florinda queda sola, sumida en una permanent
angoixa; després corre a la finestra, després es
apropa a la porta. L’assalt continua.)
Melodrama
Florinda
Potències eternes, protegiu-los!
Quina fúria! Tant de bo que aconsegueixin escapar!
Ah, quins valents!
Des de dalt de la torre, les seves fletxes volen
contra la tropa dels taimados moros!
Estan sorpresos…
Ja s’obre la porta!
Amb l’espasa desembeinada
Rolando i el seu company
s’obren pas entre els enemics!
Han passat! Us dono gràcies, eterns déus!
S’enfronta a noves tropes…
Aconseguirà salvar-se?
El seu acer sega els enemics al voltant!
Tots cauen!… Estan lliures!
(agenollant-se)
Puc tornar a donar gràcies per haver-ho salvat?
(S’alça i corre de nou a la finestra)
Però… tornen a ser atacats!
(El tumult es redueix a poc a poc. Amb angoixa)
Ai, ho envolten!
A poc a poc el fragor cedeix…
Es llancen a la seva persecució!
La seva espasa encara brilla!
Oh Déu, l’han envoltat!
No té cap escapatòria.
El setge enemic es fa cada cop més petit!
Oh, quin dia d’espant!… ¡Escapa!
Per aquí ho veig… per aquí…
Ara per allà!
La confusió augmenta més i més!
Està envoltat!
On és?
Ah! la seva força s’esgota!
(Crids de victòria)
Cavallers
(Tots excepte Eginhard i Rolando)
Què, infortuni!
Florinda
(Llança un crit)
Presoner?
(Cau a terra. Els cavallers l’envolten
i tracten en va de reanimar-la)
Cavallers
El coratge i el judici s’esvaeixen,
el fosc terror de la mort
m’omple de turment,
la meva confiança s’ha fet trossos.
(La desesperació creix entre els cavallers)
Acte tercer
(Saló al castell reial. Al
fons una gran porta)
Escena Primera
(Emma amb el seu seguici de dames de companyia;
que reunides en diversos grups, teixeixen corones)
Cor
Donzelles
Aviat sentirem l’anunci de la ronda,
i llavors l’alegria inundarà els cors,
la tristesa haurà de fer callar,
i el dolor es dissiparà.
Les penes, els turments
i les preocupacions desapareixeran
els dies feliços
i regnarà la joia.
Aviat sentirem l´anunci de la ronda, etcètera
Emma
(amb renovades ànsies de viure)
Aquestes cançons difonen la joia de viure
i un llamp dolç d’esperança sento al meu cor.
Tant de bo poguéssiu veure el futur!
Podré trobar algun dia la felicitat?
Jo, que havia perdut
tota esperança de ser feliç,
ara contemplo com és possible
un futur ple de joia.
Donzelles
Sí, una vida feliç
et depara el futur.
Emma
Ara contemplo com és possible…
Donzelles
Sí, una vida nova neix, etcètera
Escena Segona
(Emma i Carlemany)
Carlemany
(que ha entrat al final del cant,
sense ser advertit per les anteriors)
Veig amb alegria que la meva filla es prepara
per celebrar el retorn
dels braus missatgers de la pau.
És la més alta recompensa per als combatents
rebre de mans femenines
els premis promesos.
Ah, tant de bo tornin el més aviat possible!
No puc dissimular que la sort d’aquests herois
m’inquieta terriblement.
Emma
Què vols dir, pare?
Carlemany
Dos dies han transcorregut i no hi ha notícies
dels nostres ambaixadors.
El campament del príncep dels moros no és lluny
i la seva missió és breu i simple.
Hi pot haver algun contratemps?
Emma
Per tots els sants!
Carlemany
No et preocupis. Conec els meus cavallers.
El coratge i el valor omplin els cors
i els seus braços resisteixen tots els exèrcits
Només un d’ells – amb menys experiència –
pot estar en perill… Eginhard…
Emma
O fins i tot mort?
Potències celestials, protegiu-lo!
Carlemany
T’afecta particularment, pel que veig.
Emma
El temor… l’angoixa… la preocupació…
Oh, pare!
Carlemany
No m’ho pots amagar.
(Per a sí)
M’amaga un secret… Quin?
Ho sabré ben aviat.
(A Emma)
Hi va haver mai un desig, a l’ànima d’Emma,
que el seu pare hagués ignorat?
Ha pogut cedir als impulsos del cor
i mantenir-ho en secret?
Seria aquest acte un crim?
El teu pare té dret a tenir la confiança filial;
fins i tot la pot exigir.
Calles?
M’has enganyat?
Emma
Escolta’m i condemna’m!
Lliurats a un amor secret,
va néixer malgrat nostre,
els nostres cors es van veure inflamats per ell.
Carlemany
I ho has mantingut en silenci?
Emma
Molt més! La por de la teva còlera
ens ha empès a trair l’amistat.
Carlemany
Alto! La meva filla no ha pogut…
Emma
Has de menysprear-me, doncs això és cert!…
Carlemany
Parla, dissortada!
Emma
Ferabràs pateix condemna sent innocent.
Carlemany
És possible?
Emma
Pel Déu etern, no va ser sinó… Eginhard!
Ferabràs és una víctima innocent,
ell ho va ajudar a fugir,
només és un criminal en aparença.
Carlemany
Això és el súmmum!
Allibereu immediatament a Ferabràs!
Que es faci justícia i que la seva innocència
sigui recompensada generosament.
(a Emma)
I tu veu, i expia el teu pecat.
Ets indigna de l’amor patern!
Emma
Oh pietat, pare! Per ell i per mi!
Duo
Carlemany
(amb un gest de disgust
en direcció a la seva filla)
Molt aviat tot això s’aclarirà,
arribaré fins al fons del que ha passat.
Atès que has ultratjat la indulgència del teu pare,
trobareu en mi un jutge
que exigirà el càstig merescut.
(Carlemany indica als soldats que
surtin i després ell mateix es disposa a partir)
Emma
On trobaré un consol per al meu patiment,
quan fins i tot el meu pare
em nega la seva indulgència?
Volent deslligar els llaços sagrats,
ell arrossega la meva felicitat
a una violenta tempesta.
Carlemany
Que la benignitat es faci de banda
i deixeu el seu lloc a la ira!
Si ella hagués de morir,
estic disposat a suportar el dolor.
Emma
Totes les alegries han quedat de banda
per donar lloc al terror.
Sento que m’aferren
els pàl·lids espectres de la nit.
(Ferabràs entra, acompanyat pels guàrdies)
Escena Tercera
Carlemany
Vine als meus braços, víctima innocent i traïda!
(a Emma)
Heus aquí la teva obra, i alegra’t del teu èxit.
FERABRÀS
(Dubitatiu)
Aleshores, senyor, ja ho saps?
Emma
(Avergonyida)
Quin moment amarg de dolor!
FERABRÀS
(Després de mirar Emma)
He fet segons les lleis de l’amistat.
Admets que un bàrbar pugui tenir aquest sentiment?
Aquests dies de patiment, ai de mi!
van ser un bé merescut càstig.
Emma
La vergonya cobreix el meu rostre!
Carlemany
No comprenc les paraules.
Escena Quarta
(Entra Eginhard)
Eginhard
(En el més complet extraviament i sense alè)
On és el meu senyor i rei?
Emma, Ferabràs, Carlemany
Ah! Eginhard!
Eginhard
(admirat de veure Ferabràs)
Soc jo, i suplico la teva protecció!
Presoners del príncep dels moros,
vençuts i sense esperances;
pèrfidament enganyats;
els teus fidels vassalls estan a punt de morir.
Carlemany
Funest missatger que anuncies l’espant,
que la maledicció caigui sobre tu!
Eginhard
Salveu abans de la mort als vostres cavallers,
i tan bon punt la caigui sobre mi!
L’oferta de pau ha estat rebutjada
i hem patit la ignomínia de la presó.
Capturat, Rolando va ser condemnat a mort,
i si no els pots portar auxili immediatament
la mateixa sort els espera als altres.
Emma, Ferabràs, Carlemany
Ai, què deshonra!
Carlemany
Parla! Què cal fer?
Eginhard
Doneu-me als soldats més aguerrits
del vostre valerós exèrcit,
ia les ales del vent
acudiré a salvar-los!
Confieu-me aquesta arriscada missió,
vull complir-la i després morir!
Ferabràs
Compliràs aquesta missió
i després de tan gran gesta
aconseguiràs el favor de la felicitat.
Carlemany
Hauràs de complir aquesta missió
i trobar gloriosa mort.
Emma
Aquesta missió és massa perillosa,
certament ell va a la trobada de la mort.
Carlemany
(a un cavaller)
Que tots es preparin a complir les meves ordres.
Cap valent no ha d’eludir la batalla.
Es tracta d’aconseguir la victòria més rotunda.
(El cavaller surt. A Eginhard)
Dos crims pesen sobre tu, ingrat,
i mereixes doblement la mort;
si vols conservar la teva vida,
portaràs auxili als nostres amics.
I tu, Ferabràs, de qui tots elogien el teu coratge
i gestes, tu prendràs, si ell caigués,
la conducció de les tropes.
(Carlemany surt)
Escena Cinquena
(Emma, Ferabràs, Eginhard)
Eginhard
Oh, la meva Emma! Per últim cop et parlo,
en presència de l’amic traït,
abans que m’atrapi
el pàl·lid horror de la mort.
La meva felicitat va ser infinita, com el meu amor.
Adéu, ja no et tornaré a veure!
Si pots, dedica una llàgrima en ser caigut
que ha triat alegrement la mort per tu.
Adéu per sempre, adéu!
Emma
Oh no, Eginhard! No tens dret a morir!
Ferabràs
Ell no morirà! Pel Déu etern!
Mentre hi hagi vida en aquestes venes.
Per vós, escolteu-lo Princesa, per vós,
per qui jo cremo en fervent desig,
i per ell, per qui sento gran afecte,
corro a complir el sagrat deure de l’amistat.
No tingueu por! Només puc ser vençut
pel brau Rolando, cap altre no superarà el meu vigor.
El meu coratge s’inflama al triomf.
Els alliberarem de la presó i els salvarem!
Trio
Ferabràs
Quan allà dalt, entre els núvols,
es desperta la ira dels déus,
llavors jo em burlo dels seus raigs.
El fragor de la batalla em truca!
Per merèixer la corona de llorers
aconseguiré la victòria.
Aconseguiré triomfar
en el fragor de la batalla.
Quan la ira dels déus es desperta, etcètera.
Eginhard
Adéu! Enmig de la lluita mortal
el meu cor plorarà la felicitat perduda.
Emma
Allà on jo dipositi la meva esperança,
la meva mirada afligida estarà dirigida a tu.
Ferabràs
No us deixeu encegar pel pessimisme,
el curs de la sort és un misteri.
Emma, Eginhard
Les ànimes unides per la fidelitat
ben aviat pujaran al cel.
Aviat la mort conciliadora
farà cessar els patiments.
Hem de separar-nos,
és el seu imperiós manament.
Adéu!
Ferabràs
Ben aviat cessaran els patiments
i per la llei de la victòria
la felicitat ben merescuda
reemplaçarà el desànim.
(Eginhard i Ferabràs desembeinen les seves espases
i surten pel costat oposat en què ho fa Emma)
(canvi d’escena)
Escena Sisena
(Interior de la torre com a l’acte segon.
Els cavallers, excepte Rolando i Eginhard,
estan atrafegats al voltant de l’esgotada Florinda;
les seves armes estan escampades per terra.
Olivier està observant per la finestra)
Ogier
Accepteu amb paciència el destí,
no tot està perdut per a nosaltres
doncs Eginhard va aconseguir escapar.
Jo ho vaig veure clarament fugir de la topada
sobre un cavall moro, just al moment
en què Rolando era fet presoner.
En ell es recolzen les nostres esperances,
segur que ha aconseguit reunir-se amb els nostres
i abans que caigui la nit arribarà amb auxilis.
Florinda
I creieu que el meu pare
esperarà fins aquell moment?
Ai, no el coneixeu!
Ell està acostumat a aconseguir allò que es proposa
amb energia i rapidesa.
No hi ha esperances per a la vida de l’ésser estimat!
¡Ah, tant de bo i jo pogués morir amb ell!
Ària amb Cor
Florinda
Els turments que causen la meva desventura
envaeixen el meu cor,
Rolando ha de pujar al cadafal,
oh inenarrable dolor!
A l’hora amarga de la mort,
ell està privat de la salutació de la seva estimada,
i cap boca amiga
li farà el petó de l’adéu.
Cavallers
No abandonis la confiança,
un raig d’esperança encara brilla,
l’auxili pot arribar
i tots els patiments seran esborrats.
Florinda
Amb la vida del meu ben estimat
la meva també s’esvaeix.
Cavallers
La confiança i la perseverança
portaran la recompensa.
Florinda
I l’hora de la mort
porta també la meva destrucció.
Cavallers
El bufa de la dolça esperança
guareix la més profunda ferida del cor.
Confiança i perseverança, etcètera
Florinda
I l’hora de morir, etcètera
Amb la vida del meu ben estimat, etcètera
Marxa fúnebre (amb melodrama)
i Conjunt
(Olivier mira amb impaciència per la finestra, els
altres estan en un estat de tensió extrema.)
Florinda, Cavallers
Quin nou ensurt és aquest?
Què ha passat?
Olivier
Està arribant al castell
un gran contingent de soldats.
Amb torxes
estan preparant una pira.
S’acosten a la torre…
Encenen la foguera!
Cavallers
Què dius?
Olivier
El grup ha estat dividit.
Florinda
Què hi veus?
Olivier
Entre ells… Ah!
Florinda
Què veus, dissortat?
Olivier
La víctima… Rolando!
Florinda, Cavallers
Ah! Ah!
Florinda
(Després d’haver reflexionat un
instant, recobra les últimes forces
i corre a la finestra; empeny de banda
a Olivier i crida amb desesperació)
Pietat, atureu-vos!
Preneu la meva vida
i el que vulgueu,
jo la lliuro per ell!
(baixa ràpidament)
Cavallers
¿ Què hem de fer?
¿ Qui pot salvar-ho?
Florinda
(als cavallers)
¡¡ Només ens queda
morir amb ell!
(s’esquinça el vel, ho nua a una llança que es
troba a terra i l’agita a la finestra.
Els cavallers queden muts i atordits.
crida des de la torre)
¡¡ Deixeu-ho en llibertat!
¡¡ Els cavallers volen rendir-se!
(adreçant-se als cavallers)
¡¡ Baixeu ràpid a la porta
i obriu el forrellat!
Impedim que portin l’amic, el meu estimat,
cap a la mort a la foguera.
¡¡ Baixem! Baixem!
¡¡ Anem ràpid a la porta, etcètera.
(Tots baixen corrent cap a la porta)
Escena Setena
(Esplanada davant de la torre. El vel de Florinda
penja de la finestra, agitant-se.
foguera. Rolando, circumdat per soldats moros.
Tots miren fixament cap a la porta de la torre)
Cor i Conjunt
Moros
Ells es lliuren a la nostra venjança,
vanes han estat les seves amenaces,
l’aire s’omplirà amb els seus xiscles
quan rebin el que es mereixen.
(Boland arriba envoltat de guàrdies
i membres del seu seguici )
Les seves súpliques arriben massa tard,
tota resistència és inútil,
ells han de morir
sota la severa mà del botxí.
Ells es lliuren a la nostra venjança, etcètera
(Rolando i els seus companys
són conduïts a la foguera)
Escena Vuitena
Florinda
(tirant-se als peus del seu pare)
¡¡ Als teus peus la teva filla suplica
misericòrdia per a l’amic!
No em neguis la teva clemència
encara que em neguis el teu amor paternal.
Príncep Boland
¡¡ Filla renegada,
comparteix amb ells la seva sort!
¡¡ El teu càstig és ben merescut!
¡¡ Cap prec no podrà salvar el criminal!
Florinda
¡¡ Jo l’estimo, escolta’m i perdona!
Aquí, a la vora de la tomba,
ell és per a mi tota la meva vida,
Ens uneixen els llaços de fidelitat eterna.
Per ell vaig perdre la meva felicitat i vaig trair la meva sang.
Príncep Boland
Jo no et reconec
i he renunciat als deures paternals.
El meu fill s’ha lliurat voluntàriament a l’enemic
i la meva filla ens traeix…
¡¡ No us conec!
Cavallers
¿ No et commou el dolor? No ens perdonis.
a nosaltres però a ella, perdona-la.
Moros
El seu dolor no ens pot commoure,
no l’has de perdonar.
Príncep Boland
El seu dolor no em pot commoure,
que ella mori juntament amb ells.
¡¡ Agafeu-la i porteu-la aquí!
Florinda
¡¡ Perdó, perdó!
Rolando
¡¡ Dement, has de perdonar la teva filla!
¿ És que al teu pit no hi ha sentiments?
Príncep Boland
¡¡ Porteu-los a la mort!
¡¡ Les ombres fosques de l’infern esperen
a l’impudent llinatge dels francs!
Moros
(agafant Florinda i els cavallers)
Mai els febles han de pretendre la felicitat,
perquè tota culpa es paga amb sang.
Cavallers
El boig furor de l’enemic ens condemna
a una mort horrible a les ombres de l’infern.
Brutamonte
(irrompent)
¡¡ Senyor, arma’t i fuig si pots!
Els enemics arriben amb poder devastador:
Les seves tropes victorioses avancen
i han llançat un assalt furiós
guiats per un valent jove.
Cap resistència ja és possible.
Els nostres fugen
envaïts per la por i el terror.
¡¡ Afanya’t a salvar-te, nosaltres et protegirem!
Florinda, Cavallers
¡¡ Arriba l’auxili, les nostres esperances no eren vanes!
Príncep Boland
No tindran l’alegria del botí.
¡¡ Mateu aquests traïdors!
¡¡ Vosaltres, seguiu-me!
(Des de fora el fragor del combat s’acosta.
Els moros s’agrupen i es llancen sobre els
cavallers amb els sabres desembeinats.
Príncep arrossega Florinda amb ell i es dirigeix
cap a la torre)
Escena Novena
(Dits, Eginhard, Ferabràs)
Final
(Eginhard i Ferabràs avancen amb un
escamot de soldats francs. Eginhard allibera
als cavallers. Rolando s’apodera d’una
espasa i, obrint-se pas entre un grup de
moros, captura al Príncep al moment en
que aquest s’afanya a penetrar a la torre amb
Florinda. Amb una mà abraça Florinda i
amb l’altra tova l’espasa contra el Príncep;
però és detingut per Ferabràs que acudeix just
en el moment en què el Príncep és a punt
de ser traspassat per l’espasa de Rolando)
Recitatiu
Ferabràs
(a Rolando)
Atura’t! És el meu pare!
Florinda
Perdona’l!
(Els moros són vençuts.
Els cavallers envolten Eginhard)
Els Cavallers
(a Eginhard)
Gràcies, valent salvador!
(entra Carlemany amb Emma i el seu seguici)
Escena Desena
(Els anteriors amb Carlemany, Emma i seguici
Conjunt
Carlemany
La victòria acompanya el meu valerós exèrcit,
(a Eginhard ia Ferabràs)
però a vosaltres us corresponen
els honors del dia.
Que la glòria que vosaltres guanyat com a herois
sigui coronada per la vostra felicitat!
(al Príncep)
Heu vist que la sort es va posar del nostre costat;
per tant accepteu posar fi al conflicte.
El Príncep Boland
El meu cor ha estat víctima d’una obsessió;
ells són els vencedors… He trobat els meus fills!
COR
(durant el qual els moros treuen
els grillons als cavallers)
L’empresa està complerta
i la felicitat conquerida.
La pau renaixerà
aquesta sagnant nit.
Eginhard
(De genolls davant del rei)
El criminal penedit s’inclina als peus del jutge,
disposat a expiar el seu error amb un càstig sever.
Carlemany
Has gosat desafiar la meva benevolència…
Emma
Ai Déu!
Carlemany
… i fins i tot has violat les lleis de l’amistat.
Però el teu valor ha apaivagat la meva ira.
Emma
Pare!
Eginhard
Oh, senyor meu i rei!
Cor
Lloada sigui la clemència del príncep
que recompensa així, perdonant un error!
Carlemany
(a Ferabràs)
I ara, el meu valent cavaller,
deixa que jo beneeixi la teva felicitat.
(Pren la mà d’Emma i es
l’atorga a Ferabràs que es
mostra dubitatiu)
Ferabràs
(presa vacil·lant la mà d’Emma)
Qui no cridaria d’alegria davant aquesta
circumstància, i somriuria plenament?
Però ¡l’amor d’Emma no em pertany!
El meu cor ha descobert que ella,
ja fa temps, ha trobat el seu amor:..
El valent Eginhard és el seu benamat!
(Emma queda aclaparada per un sentiment
de gratitud cap a Ferabràs que s’acosta a
Carlemany al costat d’Eginhard. El rei somriu
i uneix les mans d’Eginhard i Emma)
Cor
El seu cor ha descobert etc
Carlemany
(a Ferabràs)
I tu, el meu heroi,
de quina recompensa et creus mereixedor?
Ferabràs
(amb orgull)
Estar al servei del gran Carlemany
és la major felicitat i fortuna !
Carlemany
(A Eginhard)
El millor diamant de la real corona
serà la teva merescuda recompensa.
COR
El seu cor ha descobert, etc.
Príncep Boland
(posant la mà de Florinda a la de Rolando)
Que ella us faci oblidar els patiments patits.
Carlemany
(a Ferabràs)
I a tu, el meu heroi,
que vas ser el primer
a vèncer-te a tu mateix
i lluitar a favor del teu amic
quina recompensa et puc oferir?
Ferabràs
(ficant-se entre els cavallers, amb orgull)
Disposat a seguir els senders de la glòria,
nascut per al fragor de la batalla,
vull combatre sota aquesta bandera
on cada gesta serà una recompensa.
(Els cavallers, envoltant Ferabràs, li
prenen les mans i abracen agitant els
estendards)
Cavallers
Sí, uneix-te a la nostra bandera!
Nascut per al fragor de la batalla,
allà on s’obre el camí de la victòria,
el coratge serà la teva recompensa.
Recitatiu i Cor final
Carlemany
Alegrem-nos doncs en la felicitat esperada,
mai cap poder no podrà fer renéixer el dolor.
Units per llaços de germanor,
fem regnar la felicitat entre els homes,
i que els nostres fills se sentin orgullosos
en posar els seus ulls sobre la seva estimada la pàtria.
Cor
Després de llargs turments
reneix l’alegria més pura
i sorgeixen maleïdes cançons
als cors apassionats.
Eginhard, Ferabràs, Eginhard, Rolando, Carlemany
Els horrors i les penes
s’han dissipat.
La felicitat ha estat recuperada
gràcies a la fidelitat.
Sí, s’han dissipat horrors i penes.
Sí, gràcies a la fidelitat.
Florinda
Els horrors i les penes s’han dissipat
vençuts per la fidelitat.
Emma
La felicitat ha estat recuperada per la fidelitat.
Tots
Després de llargs turments
reneix l’alegria més pura
i sorgeixen maleïdes cançons
als cors apassionats.
Cor
Després de llargs, etc.
Eginhard, Ferabràs, Emma, Rolando, Carlemany, Florinda
Els horrors i les penes
s’han dissipat
vençuts
per la fidelitat.