FRANZ PETER SCHUBERT D 795 Mit dem grünen Lautenbande

Lieder amb acompanyament de piano

D 795 Die schöne Müllerin/La bella molinera

Cançó Nº13

Mit dem grünen Lautenbande/Amb la cinta de llaüt verda

En clau de si bemoll major

Text escrit entre 1819 i 1820. Publicat per primera vegada el novembre de 1820.

Mit dem grünen Lautenbande

»Schad um das schöne grüne Band,
Daww es verbleicht hier an der Wand,
Ich hab das Grün so gern.«
So sprachst du, Liebchen, heut zu mir,
Gleich knüpf ich’s ab und send es dir.
Nun hab das Grüne gern.

Ist auch dein ganzer Liebster weiß,
Soll Grün doch haben seinen Preis,
Und ich auch hab es gern.
Weil unsre Lieb ist immer grün,
Weil grün der Hoffnung Fernen blühn,
Drum haben wir es gern.

Nun schlinge in die Locken dein
Das grüne Band gefällig ein,
Du hast ja’s Grün so gern.
Dann weiß ich, wo die Hoffnung grünt,
Dann weiß ich, wo die Liebe thront,
Dann hab ich’s Grün erst gern.

Amb la cinta de llaüt verda

«Quina llàstima d’aquella bonica cinta verda
que s’esvaeix aquí a la paret,
m’agrada tant el verd!»
Això és el que m’has dit avui, amor meu;
immediatament la deslligaré i te l’enviaré:
Ara pots gaudir d’alguna cosa verda!

Fins i tot si el teu estimat és completament blanc,
el verd encara s’hauria de valorar,
i a mi també m’agrada.
Perquè el nostre amor és sempre verd,
perquè els llocs distants d’esperança es tornen verds a mesura que floreixen,
per això ens agrada.

Ara lliga-te-la als cabells
perquè la cinta verda et quedi bé,
ja que t’agrada tant el verd.
Aleshores sabré on l’esperança es torna verda,
llavors sabré on regna l’amor,
llavors m’agradarà el verd per primera vegada.