FRANZ PETER SCHUBERT D 795 Die böse Farbe

Lieder amb acompanyament de piano

D 795 Die schöne Müllerin/La bella molinera

Cançó Nº17

Die böse Farbe/El color malvat

En clau de si major

Text escrit cap al 1816. Publicat per primera vegada el 6 de juny de 1818.

Die böse Farbe

Ich möchte ziehn in die Welt hinaus,
Hinaus in die weite Welt,
Wenn’s nur so grün, so grün nicht wär
Da draußen in Wald und Feld.

Ich möchte die grünen Blätter all
Pflücken von jedem Zweig,
Ich möchte die grünen Gräser all
Weinen ganz totenbleich.

Ach Grün, du böse Farbe du,
Was siehst mich immer an,
So stolz, so keck, so schadenfroh,
Mich armen weißen Mann?

Ich möchte liegen vor ihrer Tür
In Sturm und Regen und Schnee,
Und singen ganz leise bei Tag und Nacht
Das eine Wörtchen Ade.

Horch, wenn im Walde ein Jagdhorn shallt,
Da klingt ihr Fensterlein,
Und schaut sie auch nach mir nicht aus,
Darf ich doch schauen hinein.

O binde von der Stirn dir ab
Das grüne, grüne Band,
Ade, ade! und reiche mir
Zum Abschied deine Hand.

El color malvat

M’agradaria sortir al món,
al món ampli,
si no fos tan verd, tan verd
allà fora, als boscos i als camps!

Voldria agafar totes les fulles verdes
i arrencar-les de cada branca,
voldria agafar totes les fulles d’herba
i tornar-les pàl·lides com la mort amb els meus plors.

Oh verd, color malvat,
per què em mires sempre,
tan orgullós, tan insolent, tan descarat,
mirant-me, aquest pobre home blanc?

M’agradaria estirar-me davant de la seva porta
sota la tempesta, la pluja i la neu,
i molt suaument durant el dia i la nit cantar
la petita paraula: adéu!

Escolta, quan un corn de caça ressona al bosc,
pots sentir la seva petita finestra,
i tot i que no em busca,
puc mirar a dins.

Oh, treu-te-la del front,
aquella cinta verda, verda,
adéu, adéu! i dóna’m
la mà per comiat!