Lieder amb acompanyament de piano
D 795 Die schöne Müllerin/La bella molinera
Cançó Nº15
Eifersucht und Stolz/Gelosia i orgull
En clau de sol menor/sol major
Text escrit el 1817. Publicat per primera vegada l’1 de juny de 1818.
Va ser el rierol qui va ficar el jove moliner en aquest embolic, i és al rierol que el moliner recorre per sortir-ne. Després de passar la major part de les cançons centrals del cicle Die schöne Müllerin a terra ferma, el moliner torna al rierol a la cançó 15, “Eifersucht und Stolz” (Gelosia i Orgull). I torna al rierol en paral·lel menor, en la tonalitat que el va portar a aquest molí en particular i a la filla del moliner en particular i a aquest embolic romàntic en particular. Perquè, com va descobrir el moliner a la cançó 14, la filla estima un altre, un caçador dur i aspre, no un moliner tímid i introspectiu que no té les agalles de dir-li el seu amor. I en la brillant composició de Schubert , tota la ira i la fúria del moliner no es dirigeixen ni a la noia ni al caçador, sinó al rierol a qui mana que expliqui els seus sentiments a la noia. Cada paraula del vers està ambientada amb un geni inigualable per Schubert , el caçador amb les seves banyes, la noia amb la seva inconstància, el moliner amb el seu amor delirant. Juntament amb “Pausa”, “Eifersucht und Stolz” és una de les composicions més impressionants de tot el cicle de Müllerin.
James Leonard
Eifersucht und Stolz
Wohin so schnell, so kraus und wild, mein lieber Bach?
Eilst du voll Zorn dem frechen Bruder Jäger nach?
Kehr um, kehr um, und schilt erst deine Müllerin
Für ihren leichten, losen, kleinen Flattersinn.
Sahst du sie gestern Abend nicht am Tore stehn,
Mit langem Halse nach der großen Straße sehn?
Wenn von dem Fang der Jäger lustig zieht nach Haus,
Da steckt kein sittsam Kind den Kopf zum Fenster ‘naus,
Geh Bächlein hin und sag ihr das, doch sag ihr nicht,
Hörst du, kein Wort, von meinem traurigen ihr Gesicht be
Er, Sag sich sich aus Rohr
Und bläst den Kindern schöne Tänz und Lieder vor.
Gelosia i orgull
Estimat riuet meu, on vas tan de pressa, tan enredat, tan salvatge?
T’afanyes, ple de ràbia, a buscar aquell germà descarat, el caçador?
Gira’t, gira’t i, primer de tot, renya la teva molinerna
per ser tan ximple, tan superficial, tan inconstant.
No la vas veure ahir a la nit dreta a la porta
estirant el coll per mirar cap al camí principal?
Quan els caçadors tornen a casa alegres després d’un dia de caça,
cap nena obedient no hauria de treure el cap per la finestra.
Vés-te’n, estimat riuet, i parla amb ella, però no li diguis
Res de la meva cara trista, ni una paraula, ho sents?
Digues-li: “Ha estat assegut al meu costat tallant una flauta de canya,
i hi bufa, tocant belles danses i cançons per als nens”.