Lieder amb acompanyament de piano
D 795 Die schöne Müllerin/La bella molinera
Cançó Nº10
Tränenregen/Plovent llàgrimes
En clau de la major
Text escrit el 1817. Publicat per primera vegada a finals de 1817.
Tränenregen
Wir saßen so traulich beisammen
Im kühlen Erlendach,
Wir schauten so traulich zusammen
Hinab in den rieselnden Bach.
Der Mond war auch gekommen,
Die Sternlein hinterdrein,
Und schauten so traulich zusammen
In den silbernen Spiegel hinein.
Ich sah nach keinem Monde,
Nach keinem Sternenschein,
Ich schaute nach ihrem Bilde,
Nach ihrem Auge allein.
Und sahe sie nicken und blicken
Herauf aus dem seligen Bach,
Die Blümlein am Ufer, die blauen,
Sie nickten und blickten ihr nach.
Und in den Bach versunken
Der ganze Himmel schien
Und wollte mich mit hinunter
In seine Tiefe ziehn.
Und über den Wolken und Sternen
Da rieselte munter der Bach
Und rief mit Singen und Klingen:
Geselle, Geselle, mir nach.
Da gingen die Augen mir über,
Da ward es im Spiegel so kraus,
Sie sprach: es kommt ein Regen,
Ade, ich geh nach Haus.
Plovent llàgrimes
Estàvem asseguts tan íntimament l’un al costat de l’altre
sota la fresca capçada dels verns,
miràvem tan íntimament junts
avall, cap al rierol ondulant.
La lluna també s’havia unit a nosaltres,
amb les petites estrelles que venien darrere,
i miràvem junts tan íntimament
avall, al mirall platejat.
No mirava cap lluna,
ni cap llum d’estrella,
mirava la seva imatge,
només el seu ull.
I la vaig veure balancejant-se i mirant
cap amunt del rierol beneït,
les petites flors de la riba del riu, les blaves,
es balancejaven i la miraven.
I enfonsat al corrent
Va aparèixer tot el cel,
I volia que el seguís avall
Arrossegant-me a les seves profunditats.
I per sobre dels núvols i les estrelles,
el rierol s’ondulava alegrement,
i cridava amb cant i so:
Company, companyia, segueix-me!
Aleshores els meus ulls es van envermellir,
Llavors el mirall es va entelar;
Ella va dir: Plourà,
Adéu, me’n vaig a casa.