Lieder amb acompanyament de piano
D 795
Die schöne Müllerin/La bella molinera
Cançó Nº20
Des Baches Wiegenlied/Cançó de bressol del rierol
En clau de mi major
Text escrit cap al 1816. Publicat per primera vegada el 8 de juny de 1818.
Quan va compondre Die schöne Müllerin (La bella filla del moliner) el 1823, Schubert acabava de ser donat d’alta de l’hospital. Allà havia estat tractat per sífilis, però no s’havia curat. No hi havia cura per a la sífilis: era inevitablement i invariablement una malaltia terminal, una malaltia que sempre acabava amb paràlisi, bogeria i mort. Però abans del final, el malalt havia de suportar l’alienació de la societat perquè la sífilis és una malaltia de transmissió sexual. Així, en un cicle de cançons en què l’amor porta el personatge central a la mort, Schubert potser va elaborar el seu propi destí. I a l’última cançó del cicle “Des Baches Wiegenlied” (La cançó de bressol del rierol), potser va escriure el seu propi epitafi.
El Wiegenlied és un cant de pau i serenitat, de calma i tranquil·litat, d’acords majors i ritmes oscil·lants, de dinàmica tranquil·la i expressió suau, de consol i fins i tot d’acceptació. En l’últim dels arranjaments estròfics del cicle, Schubert escriu una cançó que realment acaba on comença, una cançó que simplement espera el dia sense fi, el dia en què les boires s’aclareixen i el cel s’obre. Per a Schubert , per a qualsevol home que visqui sota l’ombra de la mort (i tothom viu sota l’ombra de la mort), aquest epitafi és una benedicció compassiva. Així com el compositor desitja al moliner, també l’oient desitja al compositor que Déu prosperi, i estols d’àngels canten el cicle fins al seu descans.
James Leonard
Des Baches Wiegenlied
Gute Ruh, gute Ruh!
Tu die Augen zu!
Wandrer, du müder, du bist zu Haus.
Die Treu’ ist hier,
Sollst liegen bei mir,
Bis das Meer will trinken die Bächlein aus.
Will betten dich kühl
Auf weichem Pfühl
In dem blauen kristallenen Kämmerlein.
Heran, heran,
Was wiegen kann,
Woget und wieget den Knaben mir ein!
Wenn ein Jagdhorn schallt
Aus dem grünen Wald,
Will ich sausen und brausen wohl um dich her.
Blickt nicht herein,
Blaue Blümelein!
Ihr macht meinem Schläfer die Träume so schwer.
Hinweg, hinweg
Von dem Mühlensteg,
Hinweg, hinweg,
Böses Mägdlein!
Daß ihn dein Schatten nicht weckt!
Wirf mir herein
Dein Tüchlein fein,
Daß ich die Augen ihm halte bedeckt!
Gute Nacht, gute Nacht!
Bis alles wacht,
Schlaf aus deine Freude, schlaf aus dein Leid!
Der Vollmond steigt,
Der Nebel weicht,
Und der Himmel da oben, wie ist er so weit!
Cançó de bressol del rierol
Bon repòs, bon repòs!
Tanca els ulls!
Tu, cansat caminant, ja ets a casa.
La fidelitat és aquí,
has de reposar amb mi,
fins que el mar hagi acabat de beure tot el rierol.
Et faré un llit fresc
sobre un tou coixí
a la blava cambra cristal·lina.
Vine, vine,
allò que pot bressolar,
gronxa i bressola l’infant.
Quan ressoni el corn de caça
en el verd bosc,
xiularé i cridaré al teu voltant.
No mireu endins,
floretes blaves!
Feu massa feixucs els somnis del meu dorment.
Fora d’aquí, fora d’aquí,
fora del pontó del molí,
fora d’aquí, fora d’aquí,
noia malèvola!
Que la teva ombra no el desperti!
Llença’m
el teu delicat mocadoret,
per tapar-li els ulls.
Bona nit, bona nit!
Fins que tot desperti,
dorm enllà de penes i alegries!
Surt la lluna plena,
la boira s’esvaeix,
i el cel, allà dalt, que n’és d’extens!