FRANZ PETER SCHUBERT D 795 Trockne Blumen

Lieder amb acompanyament de piano

D 795

Die schöne Müllerin/La bella molinera

Cançó Nº18

Trockne Blumen/Flors seques

En clau de mi menor

Text escrit cap al 1816. Publicat per primera vegada el 6 de juny de 1818.

Trockne Blumen

Ihr Blümlein alle,
Die sie mir gab,
Euch soll man legen
Mit mir ins Grab.

Wie seht ihr alle
Mich an so weh,
Als ob ihr wüsstet,
Wie mir gescheh?

Ihr Blümlein alle,
Wie welk, wie blass?
Ihr Blümlein alle,
Wovon tan nass?

Ach Tränen machen
Nicht maiengrün,
Machen tote Liebe
Nicht wieder blühn,

Und Lenz wird kommen,
Und Winter wird gehn,
Und Blümlein werden
Im Grase stehn,

Und Blümlein liegen
In meinem Grab,
Die Blümlein alle,
Die sie mir gab!

Und wenn sie wandelt
Am Hügel vorbei
Und denkt im Herzen,
Der meint’ es treu!

Dann Blümlein alle,
Heraus, heraus,
Der Mai ist kommen,
Der Winter ist aus.

Flors seques

Totes les floretes
que ella em va donar,
hauríeu de ser dipositades
amb mi a la meva tomba. 

Com em mireu tots amb tanta tristesa,
com si sabeu
com m’acaben anant les coses.

Totes les floretes,
que marcides, que pàl·lides.
Totes les floretes,
com us heu mullat tant?

Oh, les llàgrimes no fan
les coses tan verdes com el maig,
l’amor mort no fa que
les coses tornin a florir.

I arribarà la primavera,
i l’hivern se’n anirà,
i apareixeran petites flors
a l’herba,

I petites flors jeuen
a la meva tomba,
totes aquelles petites flors
que ella em va donar.

I quan passa
per davant del meu monticle,
i pensa en el seu cor:
“Aquell era algú amb una intenció fidel!”

Aleshores, totes les floretes,
sortiu, sortiu!
El maig ha arribat,
l’hivern s’ha acabat.