Partsong per a cor d’homes a cappella
D 778B
Ich hab’ in mich gesogen/He absort en mi
Any 1823?
Primera publicació 1963
En clau de do major
Indicació de temps.- Allegretto
Llibretista.- Friedrich Rückert (1788–1866)
Llenguatge.- Alemany
Quartet – per a dos Tenors i dos Baixos
Esborrany
Ich hab’ in mich gesogen
Ich hab’ in mich gesogen
Den Frühling treu und lieb,
Daß er, der Welt entflogen,
Hier in der Brust mir blieb.
Hier sind die blauen Lüfte,
Hier sind die grünen Aun,
Die Blumen hier, die Düfte,
Der blühnde Rosenzaun.
Und hier am Busen lehnet
Mit süßem Liebesach,
Die Liebste, die sich sehnet
Den Frühlingswonnen nach.
Sie lehnt sich an, zu lauschen,
Und hört in stiller Lust
Die Frühlingsströme rauschen
In ihres Dichters Brust.
Da quellen auf die Lieder
Und strömen über sie
Den vollen Frühling nieder,
Den mir der Gott verlieh.
Und wie sie, davon trunken,
Umblicket rings im Raum,
Blüht auch von ihren Funken
Die Welt, ein Frühlingstraum.
He absort en mi
He absort en mi
la primavera fidel i estimada,
i així, havent fugit de la terra
romandrà al meu pit.
Aquí són els aires blaus,
aquí les verdes prades,
aquí les flors, les flaires,
la tanca florida de roses.
I aquí, al meu pit,
amb un dolç sospir d’amor,
es recolza la meva estimada,
que enyora el goig de la primavera.
Ella s’hi recolza per escoltar,
i sent, amb una plàcida joia,
el mormol dels rius de la primavera
en el pit del seu poeta.
Allà brollen les cançons
i aboquen al seu damunt
tota la primavera
que Déu em concedí.
I quan ella, de tot això embriagada,
esguarda l’espai al seu entorn,
del seu esclat, també floreix el món,
un somni de primavera.