Lieder per a baix i piano
D 778 Op. 60 Nº1
Greisengesang/La cançó de la vellesa
Any 1823? (Primera versió)
1826? (Segona versió)
Primera publicació 1982 (Primera i segona versió)
1826 (Tercera versió)
En clau de si menor totes les versions
Indicació de temps.- 1 cançó (3 versions):
Mässig (Primera i segona versió)
Mässig langsam (Tercera versió)
Llibretista.- Friedrich Rückert (1788–1866)
Llenguatge.- Alemany
Per a baix i piano
Període Romàntic
Aquesta és una altra evocació oriental d’Östliche Rosen de Rückert. En llegir aquest text sobre un vell que encara és capaç d’evocar tots els seus records d’amor, és impossible no pensar en el personatge semiautobiogràfic que el Goethe, que ja envellia, va crear al seu West-Östlicher Divan: Hatem, el potentat que, malgrat la plenitud dels seus anys, va ser el mentor i amant ardent de Suleika. Hi ha alguna cosa en un savi de cabells blancs que suggereix saviesa oriental, i alguna cosa en els seus pronunciaments sobre la vida i l’amor, tal com els estableix Schubert almenys, que requereix un cert pes musical. Per tant, no hi podria haver millor veu per a aquest personatge que el baix amb la seva tessitura madura i retumbant. (Wolf, en canvi, escolliu Hatem com a tenor).
Greisengesang
Der Frost hat mir bereifet
Des Hauses Dach;
Doch warm ist mir’s geblieben
Im Wohngemach.
Der Winter hat die Scheitel
Mir weiß gedeckt.
Doch fließt das Blut, das rothe,
Durch’s Herzgemach.
Der Jugendflor der Wangen,
Die Rosen sind
Gegangen, all’ gegangen
Einander nach.
Wo sind sie hingegangen?
In’s Herz hinab.
Da blühn sie nach Verlangen,
Wie vor so nach.
Sind alle Freudenströme
Der Welt versiegt?
Noch fließt mir durch den Busen
Ein stiller Bach.
Sind alle Nachtigallen
Der Flur verstummt?
Noch ist bei mir im Stillen
Hier eine wach.
Sie singet: Herr des Hauses!
Verschleuß dein Thor,
Daß nicht die Welt, die kalte,
Dring in’s Gemach.
Schleuß aus den rauhen Odem
Der Wirklichkeit,
Und nur dem Duft der Träume
Gib Dach und Fach.
Ich habe Wein und Rosen
In jedem Lied,
Und habe solcher Lieder
Noch tausendfach.
Vom Abend bis zum Morgen
Und Nächte durch
Will ich dir singen Jugend
Und Liebesach.
La cançó de la vellesa
El gebre ja ha cobert
la teulada de la meva casa
però jo he restat a l’escalfor
de la meva estança.
L’hivern ha cobert de blanc
el coronell del meu cap
però la sang, vermella, corre
per les estances del cor.
A les meves galtes, les flors
de joventut, les roses,
han marxat totes,
una darrera l’altra.
On han anat?
Al fons del meu cor.
Allà floreixen com volen,
tal com ho feien abans.
S’han assecat tots els rius
de joia del món?
Al meu pit encara corre
un rierol tranquil.
Han emmudit
tots els rossinyols dels camps?
Aquí amb mi, a la calma,
un encara resta eixorivit.
Ell canta: Senyor de la casa!
Tanca la porta
perquè la fredor del món
no entri a les estances.
Deixa a fora l’aspre hàlit
de la realitat,
i dóna només aixopluc
a la flaire dels somnis.
Hi ha vi i roses
a cada cançó
i de cants semblants
en tinc a milers.
Del vespre al matí
i tota la nit
et cantaré la joventut
i el mal d’amor.