Lieder per a qualsevol veu i piano
D 774 Op. 72
Auf dem Wasser zu singen/Per cantar damunt l’aigua
Any 1823
Primera publicació 1823
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Mässig geschwind (Moderadament ràpid)
Llibretista.- Friedrich Leopold zu Stolberg-Stolberg (1750–1819)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Franz Schubert va ser un mestre del lied, ja que trobava el gènere molt més natural per als seus dots que Beethoven , més inclinat a la música instrumental . A mitjans de la dècada de 1810, havia escrit centenars de cançons i ja era un mestre de la forma, tot i que els resultats van ser una mica desiguals. Només el 1815, va compondre més d’un centenar. El seu ritme prolífic es va alentir una mica a la dècada de 1820, però la seva producció, jutjada segons els estàndards normals, encara era notablement alta. El més important és que el seu art havia crescut, com ho demostra aquesta obra mestra, Auf dem Wasser zu singen (Cantada a l’aigua).
Aquesta cançó és una composició d’un poema de Friedrich Leopold Graf zu Stolberg-Stolberg , Lied auf dem Wasser zu sigen, escrit el 1782. De fet, el títol del poema de Stolberg també conté una dedicatòria, Für meine Agnes. La música de Schubert sembla una representació perfecta del text, amb imatges d’onades que bressolen suaument la barca. El primer vers de la cançó és “Enmig de la lluentor de les onades brillants, la barca que es balanceja llisca com un cigne…”. Schubert encarna aquesta escena amb música que suggereix alhora un sentiment de calma i incertesa. La lleugera sensació de pressentiment també apareix al text: “Per a mi, ai las, el temps mateix s’esvaeix sobre ales rosades al bressol de les onades”. Però la música captura la naturalesa últimament positiva del poema i la seva elevada passió. Generalment es considera una de les millors composicions estròfiques del compositor i també és una de les seves cançons més populars.
Robert Cummings
Auf dem Wasser zu singen
Mitten im Schimmer der spiegelnden Wellen
Gleitet, wie Schwäne, der wankende Kahn;
Ach, auf der Freude sanftschimmernden Wellen
Gleitet die Seele dahin wie der Kahn;
Denn von dem Himmel herab auf die Wellen
Tanzet das Abendrot rund um den Kahn.
Über den Wipfeln des westlichen Haines
Winket uns freundlich der rötliche Schein;
Unter den Zweigen des östlichen Haines
Säuselt der Kalmus im rötlichen Schein;
Freude des Himmels und Ruhe des Haines
Atmet die Seel’ im errötenden Schein.
Ach, es entschwindet mit tauigem Flügel
Mir auf den wiegenden Wellen die Zeit.
Morgen entschwindet mit schimmerndem Flügel
Wieder wie gestern und heute die Zeit,
Bis ich auf höherem, strahlenden Flügel
Selber entschwinde der wechselnden Zeit.
Per cantar damunt l’aigua
Al mig del besllum del reflex de les ones
llisca, com un cigne, la barca oscil·lant;
ai, damunt les suaus ones resplendents de la joia
hi llisca també l’ànima, com la barca;
llavors, des de dalt del cel, damunt les ones,
dansa la vermellor del capvespre al voltant de la barca.
Damunt les capçades del boscatge a ponent
ens fa senyals, amable, la llum rogenca;
sota el brancam del boscatge a llevant,
murmureja el càlam en la llum rogenca;
la joia del cel i la pau del boscatge
alena l’ànima en la rogenca llum.
Ai, amb ales molles de rosada, el temps
s’esvaneix damunt les ones balancejants;
demà, el temps s’esvanirà de nou
amb ales resplendents, com ahir, com avui,
fins que jo, damunt ales més altes, radiants,
m’esvaniré també del temps canviant.