Lieder per a qualsevol veu i piano
D 772 Op. 22 Nº2
Wehmut/Melangia
Any 1823
Primera publicació 1823
En clau de re menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Matthäus Kasimir von Collin (1779–1824)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria pel poeta Matthäus Kasimir von Collin
Wehmut
Wenn ich durch Wald und Fluren geh,
Es wird mir dann so wohl und weh
In unruhvoller Brust.
So wohl, so weh, wenn ich die Au,
In ihrer Schönheit Fülle schau
Und all die Frühlingslust.
Denn was im Winde tönend weht,
Was aufgetürmt gen Himmel steht,
Und auch der Mensch, so hold vertraut
Mit all der Schönheit, die er schaut,
Entschwindet und vergeht.
Melangia
Quan camino pels boscos i els camps,
em sento tan bé i al mateix temps trist
en el meu cor desassossegat.
Tan bé i tan trist quan esguardo la prada,
en la plenitud de la seva formosor,
i tot el goig de la primavera.
Car tot el que ressona en el bufar del vent,
tot allò que s’enlaira vers el cel,
i també l’home, tan captivament consuet
amb tota la bellesa que contempla,
morirà i desapareixerà.