FRANZ PETER SCHUBERT D 762

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 762

Schwestergruß/Salutacions de la germana


Any 1822
Primera publicació 1833
En clau de fa sostingut menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Franz von Bruchmann (1798-1867)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Schwestergruß

Im Mondenschein
Wall ich auf und ab,
Seh’ Totenbein’
Und stilles Grab.

In Geisterhauch
Vorüber schwebt’s,
Wie Flamm’ und Rauch,
Vorüber bebt’s;

Aus Nebeltrug
Steigt eine Gestalt,
Ohn Sünd und Lug
Vorüberwallt,

Das Aug so blau,
Der Blick so groß,
Wie in Himmelsau,
Wie in Gottes Schoß;

Ein weiß Gewand
Bedeckt das Bild,
In zarter Hand
Eine Lilie quillt,

In Geisterhauch
Sie zu mir spricht:
»Ich wandre schon
Im reinen Licht,

Seh’ Mond und Sonn’
Zu meinem Fuß,
Und leb’ in Wonn’,
In Engelkuß,

Und all die Lust,
Die ich empfind,
nicht deine Brust
Kennt, Menschenkind!

Wenn du nicht läßt
Den Erdengott,
Bevor dich faßt
Der grause Tod.«

So tönt die Luft,
So saust der Wind,
Zu den Sternen ruft
Das Himmelskind,

Und eh’ sie flieht,
Die weiß’ Gestalt,
In frischer Blüt’
Sie sich entfalt’:

In reiner Flamm’
Schwebt sie empor,
Ohne Schmerz und Harm,
Zu der Engel Chor.

Die Nacht verhüllt
Den heilgen Ort,
Von Gott erfüllt
Sing ich das Wort.

Salutacions de la germana

A la llum de la lluna
erro amunt i avall,
veig restes mortals
i una tomba silenciosa.

En l’hàlit espectral
hi voleia quelcom,
com una flama i fumall,
tremola al passar;

de la delusió de la boira
s’enlaira una figura,
sense pecat ni impostura
i passa vagarejant.

Els ulls tan blaus,
l’esguard tan gran,
com a les prades del cel,
com a la falda de Déu;

una vestidura blanca
cobreix la figura,
a la seva delicada mà
hi brosta un lliri,

amb un alè espectral
ella em parla:
“Ja camino
en la llum pura,

veig la lluna i el sol
als meus peus
i visc en la benaurança,
en les besades dels àngels,

i tot el goig
que experimento,
el teu cor no el coneix pas,
fill de la humanitat!

A menys que abandonis
el déu terrenal,
abans que t’atrapi
la terrible mort.”

Així ressona l’aire,
així xiula el vent,
a les estrelles crida
l’infant del cel,

i abans de marxar
la figura blanca
es desplega en forma
de flors fresques:

en pures flames
sura amunt
sense pena ni dolor
vers el cor d’àngels.

La nit embolcalla
el lloc sagrat,
inspirat per Déu,
jo canto la Paraula.

La seva inspiració sense límits es gaudia i valorava en els cercles burgesos, que a la Viena del canvi de període (del clàssic al romàntic) es componia de professionals liberals, professors universitaris i artistes de tota mena: pintors, cantants, poetes… La seva obra va estar a mig camí entre la cort i la sala de concerts. Aquest va ser el seu valor… i la seva ruïna.