Lieder per a qualsevol veu i piano
D 761 Op. 23 Nº4
Schatzgräbers Begehr/El disseny del cercador de tresors
Any 1822 novembre
Primera publicació 1823
En clau de re menor ambdues verssions
Indicació de temps.- Gehend (Caminant)
Llibretista.- Franz Adolf Friedrich von Schober (1796-1882)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schubert va crear el poema del seu amic íntim Franz von Schober “Schatzgräbers Begehr” (El desig del caça tresors) (D. 761) a finals de 1822 quan tots dos estaven treballant en l’òpera Alfonso und Estrella. El posterior fracàs de l’òpera fins i tot per aconseguir una audiència en vida de Schubert ha mogut alguns estudiosos a remarcar que la cançó s’adreça als crítics de l’òpera, que les línies “Encara que estic cavant la meva pròpia tomba amb aquesta esperança” són la resposta sarcàstica dels autors a aquells que els van advertir que la Viena boja de Rossini mai escenificaria la seva òpera. Si això estava realment en la ment del poeta i del compositor continuava sent un misteri, però si bé el poema és força patètic en el seu intent de defensar una obra sense èxit, la música s’acosta a la millor de Schubert en la manera “a la tomba d’un jove artista”. Amb la seva melodia vocal solemne i el seu acompanyament de piano semblant a un coral que es mou de re menor fosc a re major brillant, la música de Schubert redimeix la cançó d’un pathos i bathos excessius. Encara que no és una de les grans cançons de Schubert , la seva configuració de Schatzgräbers Begehr de Schober és encara una millora de la seva avorrida configuració de Der Schatzgräber de Goethe (D. 256) de set anys abans.
James Leonard
Schatzgräbers Begehr
In tiefster Erde ruht ein alt Gesetz,
Dem treibt mich’s rastlos immer nachzuspüren,
Und grabend kann ich Andres nichts vollführen,
Wohl spannt auch mir die Welt ihr goldnes Netz,
Wohl tönt auch mir der Klugheit seicht Geschwätz:
Du wirst die Müh und Zeit umsonst verlieren.
Das soll mich nicht in meiner Arbeit irren,
Ich grabe glühend fort, so nun wie stets.
Und soll mich nie des Findens Wonne laben,
Sollt’ ich mein Grab mit dieser Hoffnung graben,
Ich steige gern hinab, gestillt ist dann mein Sehnen.
Drum lasset Ruhe mir in meinem Streben,
Ein Grab mag man wohl jedem gerne geben,
Wollt ihr es denn nicht mir, ihr Lieben, gönnen?
El disseny del cercador de tresors
Al fons de la terra reposa una vella llei
que m’incita incessantment a escorcollar;
i mentre excavo, no puc fer res d’altre.
Per bé que el món em desplega la seva xarxa daurada,
per bé que em ressoni la buida xerradissa del seny:
tu perdràs l’esforç i el temps endebades!
Això no em farà desviar de la meva tasca,
segueixo excavant ara com sempre.
I si mai no em delecta la joia d’una troballa,
amb aquest afany excavaré la meva tomba,
de bon grat hi davallaré i el meu desig serà satisfet.
Així doncs, deixeu-me en pau en el meu maldar,
a tothom de grat se li dóna una tomba,
o és que, amics meus, no voleu concedir-me’n una?