Lieder per a qualsevol veu i piano
D 758
Todesmusik/Música de morts
Any 1822 Septembre (Primera versió)
1828 estiu (?) (Segona versió)
Primera publicació 1985 (Primera versió)
1829 (Segona versió)
En clau de Sol bemollmajor (Primera versió)
Sol major (Segona versió)
Indicació de temps.- 1 cançó ambdues versions
Langsam feierlich (Lentament, solemne ambdues vresions
Llibretista.- Franz Adolf Friedrich von Schober (1796-1882)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
De totes les moltes cançons de Schubert a la mort, la seva configuració de 1822 de la Todesmusik (Música de la mort) del seu amic Franz von Schober (D. 758) és potser la menys coneguda. Aquesta negligència és comprensible: el poema de Schober desesperadament trillat — “A l’hora solemne de la mort… Quan la meva ànima pura i angoixada… perirà de felicitat, dolçament envoltada per onades d’alegria” — i la configuració de Schubert com una cantata de diversos moviments no és gaire més inspirada. Però tot i que hi ha grans coses a Todesmusik: l’obertura semblant a un himne que presagia Das Wirsthaus de Winterreise i la tranquil·litat embelesa del vers final, la majoria és tan a prop de la banalitat com Schubert mai.
James Leonard
Todesmusik
In des Todes Feierstunde1
Senke, heilige Kamöne,
Noch einmal die stillen Lieder,
Noch einmal die [süßen]2 Töne
Auf die tiefe Abschiedswunde
Meines Busens heilend nieder,
Hebe aus [den]3 ird’schen Ringen
Die bedrängte reine Seele,
Trage sie auf deinen Schwingen:
Daß sie sich dem Licht vermähle. –
O da werden mich die Klänge
[Traut]4 und wonnevoll umwehen,
Und die Ketten, die ich sprenge,
Werden still und leicht vergehen.
Alles Große werd’ ich sehen,
Das im Leben mich beglückte,
Alles Schöne, das mir blühte,
Wird verherrlicht vor mir stehen.
Jeden Stern, der mir erglühte,
Der mit freundlichem Gefunkel
Durch das [hoffnungslose]5 Dunkel
Meines kurzen Weges blickte,
Jede Blume, die ihn schmückte,
Werden mir die Töne bringen;
Und die schrecklichen Minuten,
Wo ich schmerzlich könnte bluten,
Werden mich mit Lust umklingen;
Und Verklärung werd’ ich sehen
Ausgegossen über allen Dingen.
So in Wonne werd’ ich untergehen,
Süß verschlungen von der Freude Fluthen.
“1 Schubert adds “Wenn ich einst von hinnen scheide,/ Und den Kampf, den letzten, leide,”
2 Schubert: “reinen”
3 Schober (1865 edition), Schubert (Alte Gesamtausgabe): “dem”
4 Schubert: “Süß”
5 Schober (Manuscript), Schubert: “grauenvolle” ”
Música de mort
A l’hora solemne de la mort,
fes davallar, sagrada musa,
encara una vegada les teves plàcides cançons,
encara una vegada les dolces melodies
damunt la profunda ferida del comiat
per fer guarir el meu cor,
fes enlairar fora del cercle terrestre
la meva ànima pura i oprimida,
porta-la damunt les teves ales
perquè s’uneixi amb la llum.
Oh, llavors els sons estimats
i plens de goig m’envoltaran,
i les cadenes que trencaré,
desapareixeran fàcilment sense fer fressa.
Veuré tot el que és gran,
el que en vida em féu feliç,
tota la beutat que ha florit per a mi,
restarà glorificada davant meu,
cada estrella que per a mi brillà,
que amb un amical centelleig
m’esguardà a través de la foscor sense esperança
del meu curt trajecte,
cada flor que l’ornamentà
em portarà les melodies;
i en aquells terribles minuts
en els que podria sagnar dolorosament,
m’embolcallaran de sons plens de goig;
i jo veuré com la transfiguració
es vessa damunt totes les coses.
Així en el goig em moriré,
dolçament engolit per un torrent de joia.