FRANZ PETER SCHUBERT D 757 Op. posth. 133

Partsong per a cor de dones i piano

D 757 Op. posth. 133

Gott in der Natur/Déu a la natura


Any 1822 agost
Primera publicació 1839
En clau de do major
Indicació de temps.- Maestoso, Adagio molto – Allegro giusto
Llibretista.- Ewald Christian von Kleist (1715-1759), anteriorment atribuït a J.W.L. Gleim
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a Quatre veus femenines (o cor femení) SSAA i piano
Període Romàntic

Gott in der Natur

Groß ist der Herr! Die Himmel ohne Zahl
Sind Säle seiner Burg;
Sein Wagen Sturm und donnernde Gewölk’,
Und Blitze sein Gespann.

Die Morgenröth’ ist nur ein Wiederschein
Von seines Kleides Saum;
Und gegen seinen Glanz ist Dämmerung
Der Sonne flammend Licht.

Er sieht mit gnäd’gem Blick zur Erd’ herab:
Sie grünet, blüht und lacht.
Er schilt: es fähret Feur von Felsen auf,
Und Meer und Himmel bebt.

Lobt den gewaltigen, den gnäd’gen Herrn,
Ihr Lichter seiner Burg!
Ihr Sonnenheere! flammt zu seinem Ruhm!
Ihr Erden, singt sein Lob!

Déu a la natura

Gran és el Senyor! Els cels sense nombre
són les estances del seu castell;
el seu carruatge és la tempesta i els núvols
que retronen i el llamp el seu tronc.

L’aurora és només un reflex
de l’orla del seu vestit
i, davant la seva esplendor, la llum
flamejant del sol és tan sols un crepuscle.

Ell contempla la terra amb un benigne esguard
i ella verdeja, floreix i somriu.
Ell amonesta i brolla foc de les roques
i el mar i el cel tremolen.

Lloeu el Totpoderós, el Senyor benigne,
vosaltres llums del seu castell!
Vosaltres legions del sol! Flamegeu per la seva glòria,
vosaltres terres, canteu les seves lloances!

Joventut, talent i música s’entrellacen a un autor lliurat a la composició i al gaudi de l’amistat i de l’art.