Partsong per a cors d’homes i piano
D 747 Op. 11 Nº3
Geist der Liebe/L’esperit de l’amor
Any 1822 gener
Primera publicació 1822
En clau de do major
Indicació de temps.- Etwas bewegt (Alguna cosa es mou)
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761–1831)
Llenguatge.- Alemany
Quartet amb 2 tenors, 2 baixos i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Joseph Barth, cantant de la cort
Tot i que Schubert havia muntat “Geist der Liebe” (Esperit d’amor) de Friedrich von Matthisson el 1816, va tornar al poema el 1822. L’escenari anterior per a veu solista i piano era una cançó delicadament seductora sense grans aspiracions. L’escenari posterior per a quartet vocal masculí i piano té una de les músiques més seductores que Schubert hagi escrit mai, juntament amb una música que gairebé es podria anomenar sentimental. El 1816, Schubert va posar quatre versos del poema de Matthisson . El 1822, va incloure un vers addicional entre l’antic primer i segon vers. Aquesta va ser una addició feliç, ja que és la nova estrofa d’aquesta cançó de quatre versos que conté la millor música d’aquest entorn compost. Certament, no és al vers inicial, una melodia convencionalment encantadora cantada en estreta harmonia pels quatre homes. Però el nou segon vers és gairebé extàticament bonic en el seu anhelant solo pel primer tenor que s’eleva per sobre de les altres veus. El tercer vers és gairebé igual de bonic en les seves exquisides modulacions, però el quart i darrer vers torna a la bellesa convencional per a parelles de solos de les parelles de tenors i barítons per acabar amb un tancament massa robust.
James Leonard
Geist der Liebe
Der Abend schleiert Flur und Hain
In traulichholde Dämmrung ein;
Hell flimmt, wo goldne Wölkchen ziehn,
Der Stern der Liebeskönigin.
Die Wogenfluth hallt Schlummerklang,
Die Bäume lispeln Abendsang;
Der Wiese Gras umgaukelt lind
Mit Sylphenkuß der Frühlingswind.
Der Geist der Liebe wirkt und strebt,
Wo nur ein Puls der Schöpfung bebt;
Im Strom, wo Wog’ in Woge fließt,
Im Hain, wo Blatt an Blatt sich schließt.
O Geist der Liebe! führe du
Dem Jüngling die Erkorne zu!
Ein Minneblick der Trauten hellt
Mit Himmelsglanz die Erdenwelt!
L’esperit de l’amor
El capvespre envela els camps i els boscos
en un entranyable, encisador crepuscle;
clar llampurneja, allà on passen núvols daurats,
l’estel de la reina de l’amor.
La marejada ressona amb una cadència somnolent,
els arbres xiuxiuegen el cant del capvespre;
el vent de primavera, amb besades de sílfide,
sacseja suaument l’herba de la prada.
L’esperit de l’amor actua i malda,
allà on solament un pols de la creació palpita;
en el corrent, on l’onada segueix una altra onada,
al boscatge, on una fulla s’ajunta amb una altra fulla.
Oh esperit de l’amor! Condueix
el jovencell vers la seva escollida!
Un esguard amorós de l’estimada il·lumina,
amb un esclat celestial, el món terrenal.