Lieder per a qualsevol veu i piano
D 744 Op. 23 Nº3
Schwanengesang/El cant del cigne
Any 1822
Primera publicació 1823
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Sehr langsam (Molt lent)
Llibretista.- Johann Chrysostomos Senn (1795-1857)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Els poemes Schwanengesang i Selige Welt (volum 2) no es troben als Gedichte publicats per Johann Senn. Per tant, hi ha bones raons per creure que van ser retornats a Schubert en manuscrit pel seu amic Franz von Bruchmann, que va visitar Senn (exiliat al seu Tirol natal per presumptes delictes polítics) a la tardor de 1822. Schubert havia estat a l’escola amb el poeta i simpatitzava amb les seves opinions antiautoritàries. Les arranjaments es van publicar l’agost de 1823 com a part d’una obra que també incloïa una amarga cançó de desil·lusió amorosa (Die Liebe hat gelogen de Platen) i Schatzgräbers Begehr de Schober en què el caçador de tresors cava la seva pròpia tomba i anhela jeure-hi. No hi ha res que demostri que Schubert arrangés els poemes de Senn immediatament després de rebre’ls. No tenim dates fermes per a cap dels Lieder de l’Opus 23 i és ben possible que algunes d’aquestes cançons fosques, i el Schwanengesang en particular, fossin compostes a la primavera de 1823. Serien, doncs, contemporànies de la crisi de salut de Schubert i del poema titulat “La meva pregària” (citat, en part, a la introducció). L’anhel de destrucció per tal de trobar la transfiguració en el poema de Senn troba un ressò exacte amb el final del de Schubert. El compositor s’havia convertit, a la seva manera, en un marginat i exiliat de l’establishment tan com Senn. No només les paraules del poeta “presentiment de la mort” i la “dissolució que flueix pels meus membres” són incòmodament properes a les circumstàncies del compositor, sinó que la música en si té una intensitat i una immediatesa que suggereix una resposta subjectiva accentuada. La cançó comparteix el ritme alla breva de Der Tod und das Mädchen (s’invoca el ritme del motiu de la mort); però aquestes dues miniatures gegantines es troben en pols oposats. En l’ambientació de Claudi, el domini de la mort rau en la facilitat inhumana i la simplicitat lliscant de la seva harmonia; l’ambientació de Senn s’eriç del cromatisme torturat de la vulnerabilitat i l’emoció humana. Hi ha un moment positivament wagnerià a la paraula “auflösend” on un banc inusualment dens d’accidents aplana i dissol l’harmonia, una il·lustració tant de la importància de la paraula en el poema com del seu significat tècnic en la teoria musical per resoldre una suspensió o discòrdia. La música s’enfureix menys contra la mort de la llum que mostra una determinació ferma que el cant serà cada cop més impactant a mesura que la llum s’esvaeixi. L’agost de 1823, just després de la publicació de les cançons de l’Opus 23, Schubert va escriure a Schober: “Dubto força que mai em recuperi”. Tant si Schwanengesang va ser escrit just abans com durant la crisi de Schubert, sona com la promesa d’un ocell ferit de cantar incessantment durant el temps que li queda. El cant del rossinyol d’Oscar Wilde, amb el cor pressionat contra l’espina de la vida, no podia haver estat més esgarrifós.
Graham Johnson
Schwanengesang
Wie klag’ ich’s aus,
Das Sterbegefühl,
Das auflösend
Durch die Glieder rinnt?
Wie sing’ ich’s aus
Das Werdegefühl,
Das erlösend
Dich, o Geist, anweht?”
Er klagt’, er sang
Vernichtungsbang,
Verklärungsfroh,
Bis das Leben floh.
Das bedeutet des Schwanen Gesang!
El cant del cigne
Com em puc plànyer
del sentiment de mort,
de la desintegració
que em corre pels membres?
Com puc cantar
el sentiment d’esdevinença
que t’alena,
oh esperit, per redimir-te?
Ell es planyí, ell cantà,
l’angoixa de l’anihilament,
la joia de la transfiguració,
fins que la vida fugí.
Això és el que vol dir el cant del cigne!