Lieder per a qualsevol veu i piano
D 742 Op. 68
Der Wachtelschlag/El crit de la guatlla
Any 1822
Primera publicació 1822 – 30 juliol
En clau de la major
Indicació de temps.- Etwas lebhaft (Una mica animada)
Llibretista.- Samuel Friedrich Sauter (1766-1846)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Com que Schubert va ser un poeta tan gran del món natural, les seves cançons contenen moltes referències a la vida dels ocells. Un pensa en criatures amb plomes tan diferents com el corb ominós (Die Krähe) de Winterreise, i l’encantador rossinyol (en nombroses composicions, no només el quartet anterior d’aquest disc, sinó també en poemes de Hölty i Claudius, tots dos titulats An die Nachtigall, així com l’aparició crucial d’aquella boscarla a Ganymed). Es poden escoltar coloms a Die Mainacht i Lebensmelodien (l’àguila domina aquesta cançó, i el cigne també llisca serenament a través d’ella); l’última cançó de Schubert, Die Taubenpost, va estar dedicada memorablement al colom, missatgera de confiança de l’amor. També gaudim de la vivacitat de l’alosa a Ständchen de Shakespeare, així com a Sehnsucht de Mayrhofer, on interpreta una diva operística. El cucut fa aparicions aquí i allà: la millor d’aquestes és a Einsamkeit de Mayrhofer, però hi ha un petit suggeriment del seu crit, una tercera major descendent, al final del ritornel·lo inicial del piano a Frühlingstraum de Winterreise, una cançó on el cant estrident del gall té el paper protagonista. També hi ha, és clar, Die Vögel, una composició de Schlegel on no s’esmenta cap espècie en particular, però tota la raça emplomallada es caracteritza com a esbojarrada, descarada i amb cervell d’ocell. El cant del rossinyol es caracteritza de diverses maneres per trins i petites escates trepidants, però Schubert no és un ornitòleg, i l’atmosfera és més important que un Catalogue des oiseaux a l’estil Messiaen. A Der Wachtelschlag, però, és el so real del crit de la guatlla el que s’evoca en la figuració amb punts que domina la peça: tres notes repetides que el poeta interpreta com a denotant diversos aspectes pietosos de la naturalesa de l’ocell. Com assenyala Capell, els angloparlants no tenen la mateixa relació amb aquesta espècie que els alemanys, o fins i tot els francesos; els ous de guatlla són apreciats com una delícia estrangera, i la veritat és que no ens agrada aquesta cançó de la mateixa manera que aquells que han sentit el cant de la guatlla des de la infància. A Alemanya, l’ocell ha format part del folklore durant molt de temps, considerat com una criatura sàvia i temorosa de Déu. El poema de Sauter (que es va publicar en un almanac el 1799 i durant un temps es va pensar que derivava de Metastasio) va ser una reelaboració d’una antiga lletra que va aparèixer a Des Knaben Wunderhorn. (L’altra possibilitat és que aquells antòlegs força casuals Arnim i Brentano van recollir una adaptació de Sauter i la van fer passar per antiga.)
Der Wachtelschlag
Ach! wie schallt’s dorten so lieblich hervor;
Fürchte Gott!
Fürchte Gott!
Ruft mir die Wachtel in’s Ohr!
Sitzend im Grünen, von Halmen umhüllt,
Mahnt sie den Horcher im Schattengefild:
Liebe Gott!
Liebe Gott!
Er ist so gütig, so mild.
Wieder bedeutet ihr hüpfender Schlag:
Lobe Gott!
Lobe Gott!
Der dich zu lohnen vermag.
Siehst du die herrlichen Früchten im Feld,
Nimm es zu Herzen, Bewohner der Welt!
Danke Gott!
Danke Gott!
Der dich ernährt und erhält.
Schreckt mich im Wetter der Herr der Natur,
Bitte Gott!
Bitte Gott!
Ruft sie, er schonet die Flur.
Machen Gefahren [des Krieges mir]6 bang,
Tröstet mich wieder der Wachtelgesang:
Traue Gott!
Traue Gott!
Sieh, er verziehet nicht lang!
El crit de la guatlla
Ah, com ressona allà tan adorable;
Tingues temor de Déu!
Tingues temor de Déu!
Crida la guatlla a la meva orella!
Tot estant al camp envoltada de palla,
exhorta a qui l’escolta a les prades ombrívoles:
Estima a Déu!
Estima a Déu!
Ell és tan benèvol, tan clement.
Un altre cop el seu escataineig fa entendre:
Lloa a Déu!
Lloa a Déu!
Podria ser-te profitós.
Veus els magnífics fruits als camps,
pren-los de tot cor, habitant de la terra!
Dóna gràcies a Déu!
Dóna gràcies a Déu!
Que et nodreix i et manté.
Si el Senyor de la natura m’espanta amb la tempesta,
Prega a Déu!
Prega a Déu!
Crida ella; ell té cura dels camps.
Si els perills de la guerra m’angoixen,
un altre cop em conhorta el crit de la guatlla:
Confia en Déu!
Confia en Déu!
Guaita, ell no triga molt de temps!