Lieder per a qualsevol veu i piano
D 738 Op. 56 Nº3
Im Haine/Al bosc
Any 1822
Primera publicació 1826
En clau de la major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Franz von Bruchmann (1798–1867)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Se sap molt poc sobre els antecedents d’aquesta cançó. L’autògraf ha desaparegut i la data ni tan sols és certa. Deutsch la va situar el 1822, ja que sembla probable que pertanyi al mateix període que les altres quatre cançons de Bruchmann. Les obres del poeta mai es van publicar i només han sobreviscut en les partitures de Schubert, que deuen haver estat compostes a partir de còpies manuscrites del mateix Bruchmann. Malgrat els dubtes que planen sobre la seva procedència, aquesta cançó és gloriosament i sense complicacions schubertiana, i compta amb una melodia que no podria haver estat escrita per cap altre mestre. Cadascun dels versos curts de quatre síl·labes de Bruchmann inspira fragments d’una melodia que s’aturen en una negra amb punt al segon temps d’un compàs de 9/8; el miracle és que aquestes seqüències s’aconsegueixen d’alguna manera sumar una melodia que és un tot orgànic i que uneix els versos amb punt final en una frase coherent per a l’oient. No content amb aquesta finta, Schubert repeteix les tres últimes línies de l’estrofa (la melodia ara ornamentada amb petites excursions exquisides en melismes de semicorxeres) i, com a cop de gràcia, repeteix la llarga línia final de l’estrofa per si de cas. Tot plegat, això crea una melodia extravagantment llarga de quinze compassos de durada, sense interrupcions per un sol silenci a la línia vocal.
Im Haine
Sonnestrahlen
Durch die Tannen,
Wie sie fallen,
Ziehn von dannen
Alle Schmerzen,
Und im Herzen
Wohnet reiner Friede nur.
Stille Sausen
Lauer Lüfte,
Und in Brausen
Zarter Düfte,
Die sich neigen
Aus den Zweigen,
Atmet aus die ganze Flur.
Wenn nur immer
Dunkle Bäume,
Sonnenschimmer,
Grüne Säume
Uns umblühten
Und umglühten,
Tilgend aller Qualen Spur!
Al bosc
Els raigs del sol
quan cauen
a través dels avets,
s’emporten d’allà
totes les penes,
i als nostres cors hi viu
només la pau autèntica.
El silenciós brunzir
de tebis oratjols
i el xiuxiueig
de dolces fragàncies
que baixen
de les branques,
alenen per tots els camps.
Si per sempre poguessin
els foscos arbres,
la lluïssor del sol,
els verds marges
florir i resplendir
al nostre entorn
cancel·lant qualsevol rastre de dolor!