FRANZ PETER SCHUBERT D 737

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 737 Op. 56 Nº2

An die Leier/A la lira


Any 1822-1823 estiu
Primera publicació 1826
En clau de do menor
Indicació de temps.- Geschwind (Rapidament)
Llibretista.- Franz von Bruchmann (1798–1867)
Lleguatge.- Alemany
Dedicatòria per a el seu amic Carl Pinterics
Per a veu i piano
Període Romàntic

An die Leier

Ich will von Atreus’ Söhnen,
Von Kadmus will ich singen!
Doch meine Saiten tönen
Nur Liebe im Erklingen.

Ich tauschte um die Saiten,
Die Leier möcht ich tauschen!
Alcidens Siegesschreiten
Sollt ihrer Macht entrauschen!

Doch auch die Saiten tönen
Nur Liebe im Erklingen!

So lebt denn wohl, Heroen!
Denn meine Saiten tönen
Statt Heldensang zu drohen,
Nur Liebe im Erklingen.

A la lira

Dels fills d’Atreu
i de Cadmos vull cantar!
Però, les meves cordes, al sonar,
només canten l’amor.

He canviat les cordes
i àdhuc la lira!
A la marxa victoriosa d’Alceu
haurien de consagrar llur potestat!

Però les cordes, al sonar, segueixen
cantant només l’amor!

Així doncs, adéu herois!
Car les meves cordes, al sonar,
en comptes de cançons heroiques,
només canten l’amor.

La música entesa com a forma col·loquial, pràctica d’interpretació conjunta privada, en família i entre amics, dimensió elevada i espiritualitzada de les relacions humanes, moments de convivència i entreteniment: aquests són alguns dels “motius” que, en recórrer el catàleg sehubertià, confirmen l’elecció d’un gènere, el de la música per a piano a quatre mans, elegit per Franz Schubert com un dels més importants o representatius de la seva composició.