Lieder per a qualsevol veu i piano
D 737 Op. 56 Nº2
An die Leier/A la lira
Any 1822-1823 estiu
Primera publicació 1826
En clau de do menor
Indicació de temps.- Geschwind (Rapidament)
Llibretista.- Franz von Bruchmann (1798–1867)
Lleguatge.- Alemany
Dedicatòria per a el seu amic Carl Pinterics
Per a veu i piano
Període Romàntic
Malgrat totes les seves gestes de valentia marcial, sempre es té la sensació que els grecs –excepte, és clar, els espartans– eren en el fons amants, no lluitadors. En la seva adaptació d’ An die Leier (A la lira, D. 737) de Franz von Bruchmann de l’hivern de 1822-1823, Schubert revela que, malgrat totes les seves gestes de valentia musical, ell també és un amant, no un lluitador.
El poema de tres versos de Bruchmann pren com a protagonista un cantant que cantaria les gestes del fill d’Atreu, de Camdus o d’Alcides (Hèrcules amb un altre nom), però la seva lira es nega a doblegar-se a la seva voluntat i només interpretarà cançons d’amor. L’adaptació de Schubert del vers de Bruchmann és enginyosa: el primer vers comença en un ferotge do menor quan el cantant intenta iniciar un cant de guerra, però do menor cedeix al seu relatiu major de mi bemoll per concloure el primer vers amb un toc de la cançó d’amor. Però el cantant es nega a cedir. Obre el segon vers amb una fúria renovada, només per descobrir una vegada més que la seva lira té voluntat pròpia: una vegada més la música rellisca a mi bemoll major. A la tercera i última estrofa, el cantant es rendeix a l’inevitable i canta una cançó d’amor en un gloriosament expansiu mi bemoll major. I, tanmateix, la música de Schubert és tan sincera , tan sentida en el seu to i tan ardent en la seva passió, que l’oient mai no podria sospitar que fos irònic o fins i tot humorístic. Schubert clarament volia dir cada paraula i cada nota d’An die Leier.
James Leonard
An die Leier
Ich will von Atreus’ Söhnen,
Von Kadmus will ich singen!
Doch meine Saiten tönen
Nur Liebe im Erklingen.
Ich tauschte um die Saiten,
Die Leier möcht ich tauschen!
Alcidens Siegesschreiten
Sollt ihrer Macht entrauschen!
Doch auch die Saiten tönen
Nur Liebe im Erklingen!
So lebt denn wohl, Heroen!
Denn meine Saiten tönen
Statt Heldensang zu drohen,
Nur Liebe im Erklingen.
A la lira
Dels fills d’Atreu
i de Cadmos vull cantar!
Però, les meves cordes, al sonar,
només canten l’amor.
He canviat les cordes
i àdhuc la lira!
A la marxa victoriosa d’Alceu
haurien de consagrar llur potestat!
Però les cordes, al sonar, segueixen
cantant només l’amor!
Així doncs, adéu herois!
Car les meves cordes, al sonar,
en comptes de cançons heroiques,
només canten l’amor.