Lieder per a baix i piano
D 721
Mahomets Gesang/Cançó sobre Mahoma
Any 1821 març
Primera publicació 1895
En clau de do sostingut menor
Indicació de temps.- Mässig geschwind (Moderadament ràpid)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a baix i piano
Període Romàntic
Fragment
Mahomets Gesang
Seht den Felsenquell,
Freudehell
Wie ein Sternenblick.
Über Wolken
Nährten seine Jugend
Gute Geister
Zwischen Klippen im Gebüsch.
Jünglingfrisch
Tanzt er aus der Wolke
Auf die Marmorfelsen nieder,
Jauchzet wieder
Nach dem Himmel.
Durch die Gipfelgänge
Jagt er bunten Kieseln nach,
Und mit frühem Führertritt
Reißt er seine Bruderquellen
Mit sich fort.
Drunten in dem Tal
Unter seinem Fußtritt werden Blumen,
Und die Wiese
Lebt von seinem Hauch.
Doch ihn hält kein Schattental,
Keine Blumen,
Die ihm seine Knie umschlingen,
Ihm mit Liebes-Augen schmeicheln:
Nach der Ebne dringt sein Lauf
Schlangenwandelnd.
Bäche schmiegen
Sich gesellig an. Nun tritt er
In die Ebne silberprangend,
Und die Ebne prangt mit ihm.
Und die Flüsse von der Ebne
Und die Bäche von den Bergen,
Jauchzen ihm und rufen: Bruder,
Bruder, nimm die Brüder mit,
Mit zu deinem alten Vater,
Zu dem ewgen Ocean,
Der mit ausgespannten Armen
Unser wartet,
Die sich ach! vergebens öffnen,
Seine Sehnenden zu fassen;
Denn uns frißt in öder Wüste
Gier’ger Sand; die Sonne droben
Saugt an unserm Blut; ein Hügel
Hemmet uns zum Teiche! Bruder,
Nimm die Brüder von der Ebne,
Nimm die Brüder von den Bergen
Mit, zu deinem Vater mit!
Kommt ihr alle! –
Und nun schwillt er
Herrlicher; ein ganz Geschlechte
Trägt den Fürsten hoch empor!
Und im rollenden Triumphe
Gibt er Ländern Namen, Städte
Werden unter seinem Fuß.
Unaufhaltsam rauscht er weiter,
Läßt der Türme Flammengipfel,
Marmorhäuser, eine Schöpfung
Seiner Fülle, hinter sich.
Cedernhäuser trägt der Atlas
Auf den Riesenschultern; sausend
Wehen über seinem Haupte
Tausend Flaggen durch die Lüfte,
Zeugen seiner Herrlichkeit.
Und so trägt er seine Brüder,
Seine Schätze, seine Kinder,
Dem erwartenden Erzeuger
Freudebrausend an das Herz.
Cançó sobre Mahoma
Mira aquesta primavera que surt del penya-segat,
Brillant d’alegria,
Com el centelleig de les estrelles;
Damunt dels núvols
La seva joventut es nodria de
bons esperits
Entre les roques del sotabosc.
Fresc amb la joventut,
balla fora del núvol
Baixant als penya-segats de marbre i
torna a alegrar-se
pujant de nou al cel.
Pels camins entre els cims
persegueix còdols brillants,
i avançant com un líder,
s’emporta el seu germà
amb ell.
Més avall a la vall apareixen
Flors sota la seva petjada,
I el prat
Viu amb l’alè de la primavera.
Però cap vall ombrívola pot aguantar-lo,
cap flor
que s’enganxi al voltant dels seus genolls
Afalagant-lo amb ulls amorosos:
El seu rumb està fixat cap a les planes,
Torçant com una serp.
Brooks s’arrossega
gregariament. Ara trepitja
la plana, resplendent de plata,
i la plana comparteix la seva esplendor,
i els rius de la plana
i els rierols de les muntanyes
Anima’l i crida: Germà!
Germà, porta amb tu els teus germans,
Amb tu al teu vell pare,
A l’etern oceà,
Qui, amb els braços estesos,
Ens espera,
Que, ai, en va els ha oberts,
Per agafar els qui l’enyoren;
Perquè als deserts àrids som devorats per
la sorra cobdiciosa; el sol dalt
ens xucla la sang; un turó
ens envolta per formar un estany! Germà,
porta els teus germans de la plana,
porta els teus germans de la muntanya
amb tu al teu pare!
Vine, tots! –
I ara s’infla,
Més majestuós; tota una carrera
aixeca el seu príncep!
I en un triomf rodant,
dona noms als països,
emergeixen pobles sota els seus peus.
Imparablement rugeix endavant,
deixa enrere pinacles ardents de torres,
sales de marbre, una creació
de la seva generositat, aquest és el seu llegat.
Aquest Atles porta cases de fusta de cedre
sobre les seves espatlles gegants; rugint
damunt del seu cap i batejat pel
vent són mil banderes,
testimoniant la seva majestat.
I així porta els seus germans,
els seus tresors, els seus fills,
a l’espera engendrar
Tronant d’alegria al seu cor.