Lieder per a qualsevol veu i piano
D 720
Suleika I-Vent de l’est
Any 1821 març amdues versions
Primera publicació primera versió 1970
Segona versió 1822
En clau de si menor-si major ambdues versions
Indicació de temps.- Una cançó ambdues versions
Etwas lebhaft (Una mica animada) Etwas langsamer (Alguna cosa més gran) amdues versions
Llibretista.- Marianne von Willemer (1784–1860)
atribuïda i adaptada per Johann Wolfgang von Goethe (1759–1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Franz von Schober
La Suleika I D. 720 va ser considerada per Brahms “el Lied més bell del món” i, segons Einstein, és potser la base de la inspiració per a Von ewiger Liebe op. 720 de Brahms. 43 núm. 1. Començant en la tonalitat bàsica de si menor (però concloent en major), Suleika I presenta una estructura senzilla però un ampli desenvolupament de la frase melòdica fonamental, amb una escansonació rítmica única en el baix i una textura compacta que garanteix la solidesa de l’enlairament eteri del poema cantat. En aquest camí, el Lied mostra el flaix urgent de palpitacions i tremolors gairebé imperceptibles, amb la línia vocal ondulant i lleugera en la successió d’amplis intervals. Amb dos canvis sobtats en el ritme lluminós de la cançó, un en el baix a l’evocació de les paraules “Mil salutacions del meu amic” “un tenue xiuxiueig del vent”, l’altre en el tempo i la tonalitat, en el rallentando i en major, als accents d’èxtasi i comunió presa del pànic amb la natura, en la sublimació mística de l’amor subratllat per la brisa de les fades.
La cançó de Suleika, que Brahms considerava “el Lied més bell del món”, pinta les sensacions que aquest personatge experimenta sota l’alè del vent de llevant (Schubert no evita l’oportunitat de “pintar-la” discretament amb un moviment continu d’acords trencats al piano): és un flux de diverses idees melòdiques, amb repeticions, i una “coda” interior, més tranquil·la, sobre els versos “Ach, die wahre Herzenskunde (ah, el veritable missatge del cor)”. El text està extret del Divan occidental-oriental, el recull de poemes que Goethe, de seixanta anys, va compondre, inspirat en un cicle del poeta persa Hafiz: Suleika és l’objecte de l’amor del poeta, que hi representa una dona que estimava en aquell moment, la jove Marianne von Willemer, que sembla ser l’autora personal d’aquests versos, durant molt de temps atribuïts a Goethe.
Cesare Orselli
Suleika I
Ostwind
Va ser bedeutet die Bewegung?
Bringt der Ost mir frohe Kunde?
Seiner Schwingen frische Regung
Kühlt des Herzens tiefe Wunde.
Kosend spielt er mit dem Staube,
Jagt ihn auf in leichten Wölkchen,
Treibt zur sichern Rebenlaube
Der Insecten frohes Völkchen.
Lindert sanft der Sonne Glühen,
Kühlt auch mir die heißen Wangen,
Küsst die Reben noch im Fliehen,
Die auf Feld und Hügel prangen.
Und mir bringt sein leises Flüstern
Von dem Freunde tausend Grüße;
Eh noch diese Hügel düstern,
Grüßen mich wohl tausend Küsse.
Und so kannst du weiter ziehen,
Diene Freunden und Betrübten.
Dort wo hohe Mauern glühen,
Find ich bald den Vielgeliebten.
Ah! die wahre Herzenskunde,
Liebeshauch, erfrischtes Leben,
Wird mir nur aus seinem Munde,
Kann mir nur sein Atem geben.
Vent de l’est
Què significa aquest moviment?
El vent de llevant em porta un missatge alegre?
El fresc remen de les seves ales
Refreda les ferides profundes del meu cor.
Mentre l’acaricia juga amb la pols,
la persegueix per fer núvols petits i lleugers,
condueix els insectes cap al fullatge segur de la vinya –
Una petita població d’insectes alegre.
Alleuja suaument la resplendor del sol,
També em refreda les galtes calentes,
I al seu pas fins i tot besa les vinyes,
Que resplenden als camps i als turons.
I el seu xiuxiueig suau em porta
Mil salutacions del meu amic;
Fins i tot abans que aquests turons es facin foscos
Fins a mil petons em saludaran.
I així pots viatjar més enllà!
Ofereix els teus serveis als amics i als que estan angoixats.
Allà on les parets altes brillen,
aquí és on aviat trobaré la persona que tant estimo.
Oh, el veritable missatge del cor,
L’alè de l’amor, la vida refrescada
només em vindrà de la seva boca,
Només la seva respiració me la pot donar.