Partsong per a cor d’homes a cappella
D 71
Die zwei Tugendwege/Els dos camins cap a la virtut
Any 1813
Primera publicació 1892
En clau de do major
Indicació de temps.- Adagio con espressione
Llibretista.- Johann Christoph Friedrich Schiller (1759-1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a dos Tenors i Baix
Període Romàntic
Després d’una setmana de les adaptacions de Schubert de Dreifach ist der Schritt der Zeit de Friedrich von Schiller el 8 de juliol de 1813, la seva adaptació de Die zwei Tugendwege (Els dos camins cap a la virtut, D. 71) del mateix poeta el 15 de juliol presenta un contrast complet en gairebé tots els sentits. Tot i que ambdós poemes tracten temes filosòfics i tot i que Schubert els va adaptar tots com a cançons parcials per a veus masculines sense acompanyament, ambdues adaptacions de “Dreifach” són intensament contrapuntístiques; la primera comença amb una fuga i la segona és un cànon molt cromàtic. Die zwei Tugendwege, en canvi, és un himne diatònic i homofònic. A les adaptacions de “Dreifach”, Schubert sembla emular la música del Barroc, mentre que a la adaptació de “Die zwei Tugendwege”, sembla escriure a l’estil del seu estimat Mozart . Les tres composicions estan summament ben executades, però el realment sorprenent és que totes van ser aconseguides en una setmana per un compositor de 16 anys.
James Leonard
Die zwei Tugendwege
Zwei sind der Wege, auf welchen der Mensch zur Tugend emporstrebt,
Schließt sich der eine dir zu, thut sich der andre dir auf.
Handelnd erringt der Glückliche sie, der Leidende duldend.
Wohl ihm, den sein Geschick liebend auf beiden geführt.
Els dos camins cap a la virtut
Hi ha dos camins en els que l’home malda vers la virtut,
si un d’ells se’t tanca, se t’obre l’altre.
L’afortunat l’aconsegueix actuant, el que pateix suportant.
Feliç aquell que el destí l’ha conduït vers els dos camins.