Lieder per a qualsevol veu i piano
D 698
Des Fräuleins Liebeslauschen/L’aguait amorós de la donzella
Any 1820
Primera publicació 1832
En clau de la major
Indicació de temps.- Andantino
Llibretista.- Franz Xaver von Schlechta (1796–1875)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Des Fräuleins Liebeslauschen (La serenata d’una nena, D. 698), del setembre de 1820, posa un poema de l’amic de Schubert , Franz von Schlechta, que és el mateix “escenari” d’una pintura del seu amic comú, Ludwig von Carolsfeld. La pintura de Von Carolsfeld representa un home jove amb un vestit medieval aferrat a un arbre fora de la finestra oberta d’una bella noia, i el poema de von Schlechta tradueix aquesta imatge en un poema narratiu breu en vuit versos que donen context a la pintura. La cançó de Schubert , al seu torn, dóna veu al poema i al cavaller que fa la serenata a la noia. Una cançó de gran composició que brota noves melodies a cada vers (fins i tot el postludi del piano té una nova melodia), Schubert aquí és dolçament lírica i tendrament expansiva, oferint una melodia vocal d’una bellesa exquisida.
James Leonard
Des Fräuleins Liebeslauschen
Da unten steht ein Ritter
Im weißen Mondenstrahl;
Es tönet seine Zitter
Von treuer Liebe Qual:
* * *
»Lüfte spannt die blauen Schwingen
Still für meine Botschaft aus,
Ruft sie mit dem leisen Klingen
An dieß Fensterchen heraus!
Sagt ihr, daß im Blätterdache
Seufze ein bekannter Laut;
Sagt ihr, daß noch Einer wache
Und die Nacht sey kühl und traut
Sagt ihr, wie der Mond so helle
Auf ihr Fenster streut sein Licht;
Sagt ihr, wie der Wald, die Quelle
Heimlich und von Liebe spricht!!
Laß ihn leuchten durch die Bäume
Deines Bildes süßen Schein;
Das sich hold in meine Träume
Und mein Wachen webet ein! -«
* * *
Doch drang die zarte Weise
Wohl nicht zu ihrem Ohr;
Der Sänger schwang sich leise
Zum Fensterlein empor.
Und oben zog der Ritter
Ein Kränzchen aus der Brust,
Das band er fest [an’s]1 Gitter
Und seufzte: »[Blüh’]2 in Lust –
Und fragt sie, wer euch brachte,
Dann Blumen thut ihr kund -«
Ein Stimmchen unten lachte:
»»Dein Ritter Liebemund!«« –
L’aguait amorós de la donzella
Allà baix hi ha un cavaller
al blanc raig de la lluna;
la seva cítara ressona
amb el turment d’un amor fidel:
* * *
“Oreig, desplega les blaves ales,
suaument, per portar el meu missatge,
crida-la a sortir, sense fer fressa,
a aquesta petita finestra!
Digues-li que en el dosser de fullatge
hi sona un sospir ben conegut;
digues-li que algú encara vetlla
i que la nit és íntima i fresca.
Digues-li que la lluna, tan clara,
escampa la llum a la seva finestra;
digues-li com el bosc, la font,
parlen secretament d’amor!
Deixa que la llum de la teva imatge
resplendeixi a través dels arbres,
que, encisadora, s’entrellaci en
els meus somnis i el meu despertar!”
* * *
Però la tendra melodia
no arribà a les seves orelles;
el cantaire grimpà en silenci
a la petita finestra.
I allà dalt, el cavaller tragué
una petita garlanda de flors del seu pit,
la lligà fermament a la reixa
i sospirà: “Floriu en el goig!
I si ella pregunta qui us ha portat,
aleshores, flors, feu-li saber.”
Una veueta rigué a baix:
“Ha estat el teu cavaller Liebesmund (llavis d’amor).”