FRANZ PETER SCHUBERT D 687

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 687

Nachthymne/Himne nocturn


Any 1820 gener
Primera publicació 1872
En clau de re major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Friedrich von Hardenberg (‘Novalis’), (1772-1801)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Schubert va musicar cinc dels poemes de Novalis del llibre Hymnen an die Nacht. Els quatre primers es van compondre el maig de 1819 i l’últim el gener de 1820. El primer dels escenaris de maig de 1819 es troba entre les cançons més salvatges i extravagants que Schubert va escriure mai i, com en compensació, les tres següents poden estar entre les cançons més avorrides que mai va escriure. Però l’ambientació del gener de 1820 és d’una altra classe. En efecte, Nachthymne (Himne a la nit, D. 687) fusiona la cançó d’art amb l’himne, l’enyorança apassionada amb el repòs serè, i fins i tot l’aquí i l’ara amb l’infinit i l’etern.

James Leonard

Nachthymne

Hinüber wall ich,
Und jede Pein
Wird einst ein Stachel
Der Wollust sein.
Noch wenig Zeiten,
So bin ich los,
Und liege trunken
Der Lieb im Schoß.
Unendliches Leben
Wogt mächtig in mir,
Ich schaue von oben
Herunter nach dir.
An jenem Hügel
Verlischt dein Glanz,
Ein Schatten bringet
Den kühlenden Kranz.
O, sauge, Geliebter,
Gewaltig mich an,
Dass ich entschlummern
Und lieben kann.
Ich fühle des Todes
Verjüngende Flut,
Zu Balsam und Äther
Verwandelt mein Blut.
Ich lebe bei Tage
Voll Glauben und Mut
Und sterbe die Nächte
In heiliger Glut.

Himne nocturn


Estic en un viatge cap al més enllà,
i cada dolor
es convertirà en una punyalada
d’èxtasi.
En molt poc temps
seré alliberat,
i em quedaré borratxo
a la falda de l’amor.
La vida infinita
brolla poderosament dins meu;
Des de dalt miraré
cap a tu.
En aquest monticle,
la teva imatge s’esvaeix:
una ombra crea
una corona refrescant.
Oh, estimats, absorbeix-
me poderosament
perquè em pugui adormir
I perquè pugui estimar.
Puc sentir
la marea rejovenidora de la mort,
en bàlsam i èter
La meva sang s’està transformant.
De dia visc
ple de fe i de coratge,
i durant les nits mor
en un resplendor sagrat.

La joventut de l’emancipat Franz devia ser dura ja que el seu pare i quatre germans no tenien prou ingressos per bastar-se per si mateixos, com per ajudar-lo.