Lieder per a qualsevol veu i piano
D 686
Frühlingsglaube/Fe a la primavera
Any 1820 Septembre (Primera versió)
1820 tardor (?) (Segona versió)
1822 Novembre (Tercera versió)
Primera publicació 1970 (Primeraa versió)
1895 (Segona versió)
1823 (Tercera versió)
En clau de si bemoll major (Primera i segona versió)
La bemoll major (Tercera versió)
Llibretista.- Ludwig Uhland (1787–1862)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Justina von Bruchmann
Frühlingsglaube
Die Linden Lüfte sind erwacht,
Sie säuseln und weben Tag und Nacht,
Sie schaffen and allen Enden.
O frischer Duft, o neuer Klang,
Nun armes Herze, sei nicht bang,
Nun muss sich alles, alles wenden.
Die Welt wird schöner mit jedem Tag,
Man weiß nicht, was noch werden mag,
Das Blühen will nicht enden.
Es blüht das fernste, tiefste Tal,
Nun armes Herz, vergiss der Qual,
Nun muss sich alles, alles wenden.
Fe a la primavera
Les brises calmants s’han despertat,
estan cruixent i teixint dia i nit,
estan creant coses per tot arreu.
Oh fragància fresca, oh nou so!
Ara pobre cor, no t’angoixis!
Ara tot, tot ha de canviar.
El món es farà més bonic cada dia,
Ningú sap què pot passar encara,
La floració no vol acabar.
La vall més llunyana i profunda comença a florir.
Ara pobre cor, oblida la teva angoixa!
Ara tot, tot ha de canviar.