Partsong per a cor d’homes a cappella
D 657
Ruhe, schönstes Glück der Erde/Repòs, el goig més bell de la terra
Any 1819
En clau de do major
Indicació de temps.- Andantino
Llibretista.- Poeta desconegut
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a cor d’homes TTBB
Període Romàntic
Schubert era un mestre a l’hora de produir cançons per a veus soltes perquè les cantés els seus amics. Tanmateix, com que estaven compostes per a amics que no eren cantants professionals, les cançons no podien ser massa difícils de cantar: s’havien de dominar fàcilment i ràpidament per a una interpretació informal. Però Schubert també va produir cançons per a veus masculines soltes que no estaven destinades als seus amics, sinó a cantants professionals, cançons per a veus molt més exigents tècnicament i que només podien ser cantades per intèrprets amb resistència, destresa i la capacitat de mantenir l’afinació durant llargs períodes. En aquesta versió musical de l’abril de 1819 d’un poema anònim Ruhe, schönstes Glück der Erde (Repòs, la fortuna més feliç de la terra) (D. 657), Schubert va escriure una cançó per a veus que només els professionals podien cantar. Amb una durada de més de cinc minuts i línies acuradament elaborades que es combinen en un èxtasi harmònic, *Ruhe, schönstes Glück der Erde* segueix *Sehnsucht* (D. 656) i *Gesang der Geister über den Wassern* (D. 538) com una mena de cançó a part molt més enllà de l’abast dels seus amics. També és una peça musical meravellosa, amb melodies dolces que suren a través d’harmonies captivadores que il·luminen les paraules i evoquen les sensacions descrites al poema.
James Leonard
Ruhe, schönstes Glück der Erde
Ruhe, schönstes Glück der Erde,
senke segnend dich herab,
dass es stille in uns werde,
wie in Blumen ruht ein Grab.
Lass des Herzens Stürme schweigen,
eitle Träume wiege ein!
Wie sie wachsen, wie sie steigen,
wächst und steigt der Seele Pein.
Deinen Frieden gib der Erde,
deinen Balsem gieß herab,
dass geheilt die Seele werde,
sich erhebend aus dem Grab!
Repòs, el goig més bell de la terra
Repòs, el goig més bell de la terra,
davalla i beneeix-nos,
per què esdevinguem tranquils
com reposa una tomba entre flors.
Fes que callin les tempestes del cor
i els somnis frívols s’abalteixin!
Així com ells creixen i augmenten,
creix i augmenta la pena de l’ànima.
Dóna la teva pau a la terra,
fes vessar el teu bàlsam,
per què l’ànima es guareixi
quan s’enlairi de la tomba!