Lieder per a qualsevol veu i piano
D 652
Das Mädchen/La noia
Any 1819 Febrer (Primera versió)
Primera publicació 1842 aproximadament (Primera versió)
1996 (Segona versió)
En clau de la major (Amdues versions)
Indicació de temps.- Langsam, zart (Lentamente, suavemente) (Primera versió)
Mit Innigkeit (Amb intimitat) (Segona versió)
Llibretista.- Karl Wilhelm Friedrich Schlegel(1772-1829)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
El poeta, narrador de Schlegel a la seva col·lecció Abendröte, afirma que pot escoltar clarament les diferents veus del vespre i de la nit. Tot i que tots parlen per si mateixos, l’harmonia resultant la pot percebre l’oient sensible i poètic. La gran majoria dels personatges aparentment confien en el seu missatge (la papallona defensa la promiscuïtat, el viatger gaudeix del moviment, etc.), però aquesta noia és una mica una excepció. El seu to predominant és el de dubte.
Confia que el seu propi amor pel seu xicot és real. Ve de molt dins, és ‘innig’. No obstant això, d’alguna manera ella no pot creure les seves protestes. El seu propi amor és igualment interior i genuí? Només està dient el que vull escoltar? Com puc saber si és sincer? Soc utilitzada (o fins i tot maltractada)?
Das Mädchen
Wie so innig, möcht’ ich sagen,
Sich der meine mir ergiebt,
Um zu lindern meine Klagen,
Daß er nicht so innig liebt.
Will ich’s sagen, so entschwebt es;
Wären Töne mir verliehen,
Flöss’ es hin in Harmonieen,
Denn in jenen Tönen lebt es.
Nur die Nachtigall kann sagen,
Wie er innig sich mir giebt,
Um zu lindern meine Klagen,
Daß er nicht so innig liebt.
La noia
M’agradaria dir que fervent és ell
per rendir-se als meus desigs,
per apaivagar els meus planys,
i que no m’estima pas amb passió.
Si ho dic, la sensació s’esvaneix;
si el do de la música m’hagués estat concedit,
s’esmunyiria de mi en harmonies,
car viu en cada tonalitat.
Només el rossinyol pot dir
com ferventment es rendeix
per apaivagar els meus planys
i que no m’estima pas amb passió.