Lieder per a qualsevol veu i piano
D 646
Die Gebüsche/Els matossars
Any 1819
En clau de sol major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel (1772-1829)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
És fosc al sotabosc, sobretot a la posta de sol. L’única llum prové de les estrelles (‘mil ulls brillants’), però nosaltres mateixos no estem a l’aguait. Més aviat el poeta (‘la persona que en secret està parant atenció’) és tot orelles. Són els sons els que importen. La suau brisa a través del prat, el rugit de l’oceà, el cruixent de les fulles. Tots s’uneixen per crear no harmonia, ni tan sols melodia, només una nota (“ein leiser Ton”). Irònicament, però, el resultat no és monotonia. Totes les ones, totes les paraules, es reforcen mútuament (a través de la repetició i els ecos). Tot ressona al sotabosc.
Die Gebüsche
Es wehet kühl und leise
Die Luft durch dunkle Auen,
Und nur der Himmel lächelt
Aus tausend hellen Augen.
Es regt nur Eine Seele
Sich in der Meere Brausen,
Und in den leisen Worten,
Die durch die Blätter rauschen.
So tönt in Welle Welle,
Wo Geister heimlich trauren;
So folgen Worte Worten,
Wo Geister Leben hauchen.
Durch alle Töne tönet
Im bunten Erdentraume
Ein leiser Ton gezogen,
Für den, der heimlich lauschet.
Els matossars
Fresc i suau bufa
l’aire a través de les prades ombrívoles
i només el cel somriu
de milers d’ulls brillants.
Només es belluga una ànima
en el bramul del mar
i en les paraules a veu baixa
que xiuxiuegen a través de les fulles.
Així ressona l’onada amb l’onada,
on els esperits secretament es lamenten;
així les paraules segueixen les paraules,
on els esperits alenen la vida.
A través de tot el brogit ressona,
en el virolat somni de la terra,
un feble so, adreçat
a aquell que secretament escolta.