Partsong per a cor mixt i piano
D 642
Viel tausend Sterne prangen/Milers d’estrelles resplendeixen
Any 1812
Primera publicació 1937
En clau de re major
Indicació de temps.- Andantino
Llibretista.- Christian August Gottlob Eberhard (1769-1845)
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a Soprano – Contralt – Tenor – Baix i piano
Període Romàntic
El fet que Schubert hagi musicat només les dues primeres estrofes d’aquest poema fa que ens perdem la moral essencial de la història: la bellesa eterna dels astres, sempre viatjant en el seu curs fix sempre que els mirem, ens serveix com a recordatori de la transciència de l’esforç i la consecució humana. L’espectacle de focs artificials que Schubert va ometre presenta un moment emocionant en què les estrelles s’amaguen per centelleigs i flames més brillants i forts. Això, al seu torn, deixa pas als aplaudiments i a l’adulació per al dissenyador de la pirotècnia, però això també és de curta durada. Estem convidats a reflexionar sobre el contrast entre això i l’espectacle de llum més tranquil i constant que se’ns ofereix cada nit, i sobretot el dissenyador diví d’aquests focs artificials còsmics.
Viel tausend Sterne prangen
Viel tausend Sterne prangen
am Himmel still und schön,
und wecken mein Verlangen,
hinaus aufs Feld zu gehn.
O ewig schöne Sterne
in ewig gleichem Lauf,
wie blick’ ich stets so gerne
zu eurem Glanz hinauf!
Milers d’estrelles resplendeixen
Milers d’estrelles resplendeixen
belles i en silenci a dalt del cel
i em desperten el desig
de sortir a fora al camp.
Oh estrelles eternes i formoses,
en el vostre curs etern i immutable,
com m’agrada contemplar
allà dalt la vostra resplendor.