Partsong per a cor d’homes a cappella
D 635
Leise, leise laßt uns singen /Cantem baixet, baixet
Any 1819
Primera publicació 1906-7
En clau de do major
Indicació de temps.- Etwas langsam (Una mica lent)
Llibretista.- Anònim
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a dos tenors, dos baixos
Període Romàntic
Mai és fàcil dir-li a la gent que es calli sense fer soroll, sobretot quan teniu previst cantar una serenata fora de l’habitació d’algú.
Peter Rastl creu que “Fanny” era Franziska von Hügel, una íntima associada dels amics de Schubert que li devia haver organitzat aquesta “sorpresa”.
Leise, leise laßt uns singen
Leise, leise, laßt uns singen,
Still schon zieht der Mond die Bahn,
Sternlein süßen Gruß dir bringen.
Mög auch uns’rer zu dir dringen,
Stimmet d’rum ein Liedchen an:
Holde, erwache! Holde, erwache!
Höre, höre uns’re Weise,
Die der Zephir zu dir weht,
Die der Minne klingt zum Preise!
Öffne doch dein Fenster leise,
Unser zartes Liedchen fleht:
Holde, erwache! Holde, erwache!
Leise, leise laßt uns singen,
Schlumm’re sanft, wer schlummern will.
Möcht’ es unserm Spiel gelingen,
Nur in ihren Traum zu klingen.
Laßt uns rufen, aber still:
Fanny, erwache! Fanny, erwache!
Cantem baixet, baixet
Cantem baixet, baixet,
silent, la lluna ja segueix el seu curs.
Les petites estrelles et porten dolces salutacions,
perquè les nostres arribin també a tu,
entonem una petita cançó:
Encisera, desperta! Encisera, desperta!
Escolta, escolta la nostra tonada
que el zèfir bufa al teu envers
i que sona per lloar l’amor trobadoresc!
Obre la teva finestra sense fer fressa.
La nostra tendra cançoneta suplica:
Encisera, desperta! Encisera, desperta!
Cantem baixet, baixet,
que s’adormi dolçament qui vulgui dormir.
Que la nostra melodia reïxi
a sonar només en el seu somni.
Cridem però baixet:
Fanny, desperta! Fanny, desperta!