Lieder per a qualsevol veu i piano
D 595 Op. 88 Nº2
Thekla: Eine Geisterstimme/Thekla: La veu d’un esperit
Any 1817 Novembre
Primera publicació 1827
En clau de do sostingut menor (Primera versió)
En clau de do menor (Segona versió)
Indicació de temps.- Langsam und sehr leise (A poc a poc i molt tranquil)
Llibretista.- Friedrich von Schiller (1759-1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Històricament, Thekla era filla de Wallenstein, un general de la Guerra dels Trenta Anys. Dramàticament, va ser l’interès amorós de la segona de les obres de Friedrich von Schiller sobre l’històric Wallenstein. En aquesta balada, l’esperit de Thekla és convocat en una sessió per descriure el que hi ha més enllà de la mort. Schubert es va sentir profundament atret pel personatge i el poema, i va posar el text dues vegades. El primer escenari de Thekla: Eine Geisterstimme (Thekla: A Ghostly Voice) (D. 73) es va aconseguir l’any 1813. Aquest escenari està gairebé completament fora del temps i l’espai; és un recitatiu cantat lliurement.
Aquesta segona versió de Thekla (D. 595 Op. 88/2) va ser composta el novembre de 1817, i en ella Schubert adopta un enfocament completament diferent per invocar l’esperit dels morts. Molt per sobre d’un baix passacaglia de moviment lent i repetició interminable que s’assembla al tema de La Folia familiar d’escenaris tan diversos com Purcell i Marais , Schubert fa flotar al cantant una melodia aparentment interminable i sense esforç. Aquesta melodia està formada per un grapat de motius, tots continguts dins del rang d’una quarta, motius que prenen aspectes de tonalitats majors i menors però que sempre semblen gairebé incorpònies en l’expressió. El resultat és una cançó estranya i commovedora.
James Leonard
Thekla: Eine Geisterstimme
Wo ich sei, und wo mich hingewendet,
Als mein flüchtiger Schatten dir entschwebt?
Hab’ ich nicht beschlossen und geendet,
Hab’ ich nicht geliebet und gelebt?
Willst du nach den Nachtigallen fragen,
Die mit seelenvoller Melodie
Dich entzückten in des Lenzes Tagen?
Nur so lang’ sie liebten, waren sie.
Ob ich den Verlorenen gefunden?
Glaube mir, ich bin mit ihm vereint,
Wo sich nicht mehr trennt, was sich verbunden,
Dort, wo keine Träne wird geweint.
Dorten wirst auch du uns wieder finden,
Wenn dein Lieben unserm Lieben gleicht;
Dort ist auch der Vater, frei von Sünden,
Den der blut’ge Mord nicht mehr erreicht.
Und er fühlt, daß ihn kein Wahn betrogen,
Als er aufwärts zu den Sternen sah;
Denn, wie jeder wägt, wird ihm gewogen,
Wer es glaubt, dem ist das Heil’ge nah.
Wort gehalten wird in jenen Räumen
Jedem schönen, gläubigen Gefühl;
Wage du zu irren und zu träumen,
Hoher Sinn liegt oft in kind’schem Spiel.
Thekla: La veu d’un esperit
On soc i on he anat
quan la meva ombra fugissera de tu s’ha esvanit?
No ho he tot conclòs i acabat,
no he viscut i estimat?
Vols preguntar als rossinyols
que, amb entendridores melodies,
t’encisen els dies de primavera?
Ells existien en tant que estimaven.
Si he trobat el qui havia perdut?
Creu-me, jo estic unida amb ell,
on ja no es pot separar el que ha estat vinculat,
allà on ja no es vessen llàgrimes.
El aquell lloc tu també ens trobaràs,
quan el teu amor sigui com el nostre;
allà hi ha també el pare, lliure de pecat,
on el sagnant homicidi no el pot atènyer.
I ell sent que cap il·lusió l’enganyà
quan ell esguardà cap amunt vers les estrelles;
car hom serà jutjat tal com ell ha jutjat
i qui això creu s’apropa a la divinitat.
Aquesta paraula serà mantinguda en aquells espais
per a tots els bells i pietosos sentiments;
Gosa equivocar-te i a somniar,
sovint el sentit més elevat rau en els jocs d’infants.
“Per desgràcia, la set de vida de Schubert l’havia atregut a camins secundaris dels quals normalment no hi ha retorn, o almenys no hi ha retorn saludable”.
Els records de Schubert de Wilhelm von Chézy