FRANZ PETER SCHUBERT D 59

Per a qualsevol veu i piano

D 59

Verklärung/Transfiguració


Any 1813- 4 de maig
Primera publicació 1832
En clau de la menor
Indicació de temps.- Allegro
Llibretista.- Alexander Pope (1688-1744),Traducció alemanya per Johann Gottfried Herder (1744-1803)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Aquesta és una cançó primerenca de Schubert, però no empal·lideix en comparació amb les seves companyes posteriors. Einstein creia que el compositor no podria haver fet res millor amb aquest text molts anys més tard en la seva carrera; de fet, és un assoliment molt considerable per a un jove de setze anys. La preocupació de Schubert per la forma difusa de balada és tan gran en aquest període primerenc, que podem passar per alt massa fàcilment el grapat de cançons molt més petites que són imitacions del passat i insinuacions de les glòries schubertianes futures. En les balades va rebre influències de Zumsteeg i Reichardt, però en les miniatures hi ha altres models: la melodia mozartiana de Der Jüngling am Bache (D30, volum 1), l’equilibri i la gravetat de Zelter a l’exquisida miniatura Klaglied (amb les paraules de Rochlitz com un homenatge imitatiu al plany de Gretchen a la filadora), i els meandres melosos de l’ambientació de Matthisson Die Schatten (de nou mozartiana) on sentim un primerenc intent de crear una línia vocal a mig camí entre el recitatiu i l’ària.

Graham Johnson

Verklärung

Lebensfunke, vom Himmel entglüht,
Der sich loszuwinden müht!
Zitternd, kühn, vor Sehnen leidend,
Gern und doch mit Schmerzen scheidend!
End’, o end’ den Kampf, Natur!
Sanft ins Leben
Aufwärts schweben,
Sanft hinschwinden laß mich nur.

Horch!, mir lispeln Geister zu:
“Schwester-Seele, komm zur Ruh!”
Ziehet was mich sanft von hinnen?
Was ist’s, was mir meine Sinnen,
Mir den Hauch zu rauben droht?
Seele, sprich, ist das der Tod?

Die Welt entweicht!
Sie ist nicht mehr!
Engel-Einklang um mich her!
Ich schweb’ im Morgenrot!
Leiht, o leiht mir eure Schwingen;
Ihr Brüder-Geister, helft mir singen:
“O Grab, wo ist dein Sieg?
Wo ist dein Pfeil, o Tod?”

Transfiguració

Espurna de vida, del cel encesa,
que malda per alliberar-se!
Tremolant, audaç, sofrent d’anhel,
s’acomiada de grat i tanmateix amb dolor!
Posa fi, oh posa fi al combat, Natura!
Suaument de la vida,
surant cap amunt,
deixa’m tan sols esvanir-me dolçament.

Escolta! Els esperits em xiuxiuegen:
“Ànima germana, vine a reposar!”
Què se m’emporta suaument lluny d’aquí?
Què és el que amenaça de llevar-me
els meus sentits i el meu alè?
Digues-me, ànima, és això la mort?

El món s’esvaneix!
Ha deixat d’existir!
Harmonia d’àngels al meu entorn!
Vaig surant per l’aurora!
Presteu, oh presteu-me les vostres ales,
vosaltres esperits fraterns, ajudeu-me a cantar:
“Oh sepulcre, on és el teu triomf?
On és el teu fibló, oh mort?”

Un compositor prolífic que començava a assolir un nou nivell de maduresa. Només cal preguntar-se què hauria aconseguit si hagués viscut més temps.