Lieder per a qualsevol veu i piano
D 560
Der Goldschmiedsgesell/L’aprenent d’orfebre
Any 1817
Primera publicació 1850
En clau de fa major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
El març de 1817, Schubert va quedar fascinat pels textos de Goethe, que abastaven grans temes filosòfics: la primera adaptació de *El gest de Mahoma* i *Ganymed* daten d’aquesta època. El maig de 1817 trobem un altre Schubert i un altre Goethe. Es van compondre tres adaptacions de les paraules del poeta, i el resultat va ser tres petites cançons encantadores i sense pretensions. *Liebhaber in allen Gestalten*, *Schweizerlied* i *Der Goldschmiedsgesell* formen un trio musical feliç d’una simplicitat semblant a una cançó popular, tot i que els seus poemes van ser escrits en moments molt diferents de la vida de Goethe. *Liebhaber in allen Gestalten* és la més coneguda i sovint s’ha utilitzat com a bis: «so nimm mich wie ich bin!»; *Schweizerlied* és descoratjadora per a molts cantants a causa del dialecte suís, però és una cançó de gran encant. Ambdues pertanyen més o menys exclusivament al repertori femení. *Der Goldschmiedsgesell* ha estat gairebé completament ignorada; Sens dubte, es classifica com una de les composicions de Goethe menys conegudes. Un baríton donat a cantar Prometeu i An Schwager Kronos faria bé d’incloure-la en un grup de Goethe per la seva lleugeresa i contrast. La música és a la millor manera de Papageno de Schubert. Una línia vocal descarada està escassament puntuada per acords al piano; cadascun d’aquests representa un dels moviments físics del noi mentre martelleja i llima metall preciós al seu banc de treball, cantant alhora. L’aprenent d’orfebre és un dels diversos personatges alegres de la classe treballadora (cf. Fischerlied, Tischlerlied, Pflügerlied) que han estat immortalitzats per un compositor que, com Shakespeare, tenia debilitat per la gent terrenal i senzilla.
Graham Johnson
Der Goldschmiedsgesell
Es ist doch meine Nachbarin
Ein allerliebstes Mädchen!
Wie früh ich in der Werkstatt bin,
Blick ich nach ihrem Lädchen.
Zu Ring und Kette poch ich dann
Die feinen goldnen Drähtchen.
Ach, denk ich, wann, und wieder, wann
Ist solch ein Ring für Käthchen?
Und tut sie erst die Schaltern auf,
Da kommt das ganze Städtchen
Und feilscht und wirbt im hellen Hauf
Ums Allerlei im Lädchen.
Ich feile; wohl zerfeil ich dann
Auch manches goldne Drähtchen.
Der Meister brümmt, der harte Mann!
Er merkt, es war das Lädchen.
Und flugs, wie nur der Handel still,
Gleich greift sie nach dem Rädchen.
Ich weiß wohl, was sie spinnen will:
Es hofft das liebe Mädchen.
Das kleine Füßchen tritt und tritt;
Da denk’ ich mir das Wädchen,
Das Strumpfband denk ich auch wohl mit,
Ich schenkt’s dem lieben Mädchen.
Und nach den Lippen führt der Schatz
Das allerfeinste Fädchen.
O wär ich doch an seinem Platz,
Wie küßt ich mir das Mädchen!
L’aprenent d’orfebre
La meva veïna és
una noia meravellosa!
Quan arribo a primera hora al taller,
sempre miro cap a la seva botigueta.
Per fer anells i cadenes colpejo
els fins filaments d’or.
Ai, ara i adés penso, quan un d’aquests
anells serà per a la Catarineta?
I quan ella primer obre la taquilla,
la vila sencera acudeix
i un tropell de gent regateja i trafica
amb tot el que hi ha a la botiga.
Jo llimo; a vegades faig malbé per excés
més d’algun filament d’or.
El patró rondina, quin home més sever!
I s’adona que és a causa de la botiga.
De seguida, quan s’acaba el mercadeig,
ella agafa la seva petita filosa
i jo sé ben bé el que vol filar:
la noia té expectatives.
El seu peuet trepitja i trepitja el pedal;
llavors penso en el seu petit peroné
i també en el lligacama que vaig regalar
a la meva noia estimada.
I el meu tresor porta als llavis
un fil molt prim,
oh, si jo fos al seu lloc,
com els ompliria de petons!
Franz Peter Schubert