FRANZ PETER SCHUBERT D 558

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 558

Liebhaber in allen Gestalten/Amants de totes les formes i mides


Any 1817
Primera publicació 1887
En clau de la major
Indicació de temps.- Etwas lebhaft (Una mica animada)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Els Lieder de Franz Schubert són famosos no només per haver establert un gènere musical anteriorment de segona classe (un que abans de Schubert no havia rebut els millors esforços dels compositors) com un que podria tenir una posició gairebé tan alta als ulls de l’alta societat vienesa com la seva estimada música de cambra i simfònica, sinó també, i més important quan s’hi arriba, per la seva excepcional bellesa i sovint la seva aparentment impecable harmonia amb els poemes que hi s’adjunten: en els millors Lieder de Schubert , ni el text ni la música resten valor a l’altre, cosa que es pot dir de molt poques cançons de compositors. Gran passió, cansament del món, sentiment profund: aquestes qualitats es parlen amb freqüència quan es tracta dels Lieder de Schubert . A la cançó Liebhaber in allen Gestalten (Amant amb totes les disfresses), D. 558, se’ns ofereix alguna cosa menys lloada com un dels trets musicals definitoris de Schubert , però que apareix molt més sovint del que de vegades es nota: l’humor.

Johann Wolfgang von Goethe va escriure el poema ambientat a Liebhaber in allen Gestalten durant els mesos mitjans de 1810; Schubert va seleccionar quatre de les nou estrofes del poema (1 a 3 i 9) i les va posar de manera estròfica (és a dir, cada estrofa amb la mateixa música); moltes edicions modernes del Lied proporcionen les nou estrofes de Goethe , potser prenent la idea de l’edició completa de les obres de Schubert que Breitkopf und Härtel va imprimir durant les dues últimes dècades del segle XIX. El poema comença: “Tant de bo fos un peix, tan ràpid i fresc; i si vinguessis a pescar, no em faria escas”, i després continua descrivint una encarnació fantasiosa de l’amant rere l’altra; un punt culminant particular del poema és la sisena estrofa (no inclosa originalment per Schubert ), en què l’amant pren la forma d’un mico mal educat que punxa i provoca l’estimat. Al final, l’amant suplica que el seu estimat l’accepti tal com és, ja que el poder de prendre formes i disfresses tan acolorides està més enllà de l’abast d’un ésser mortal.

Els 20 compassos musicals de Schubert tenen una forma perfecta per dibuixar a la superfície tant el canvi de forma intel·ligent i humorístic del poema com la seva innegable dolçor. Cadascuna de les estrofes de sis versos comença amb quatre compassos d’introducció al piano que configuren, o reafirmen, l’escenari musical Etwas lebhaft (“una mica animat”) del Lied. Cada estrofa té tres parts. Els dos primers versos configuren la disfressa actual de l’amant, els dos següents expliquen com l’amant serviria a l’estimat en aquesta disfressa (per exemple, “i si vinguessis a pescar, no em faria escass”), i els dos últims versos repeteixen, literalment, les paraules del primer pare. Schubert proporciona l’acompanyament amb setzenes corxeres que reboten durant les dues primeres parts de cada estrofa, però durant el pare final de cada estrofa, obre una mica la porta a la tendresa abandonant les setzenes corxeres, i ens mostra com de sinceres són les paraules ximples de l’amant proporcionant una imitació amorosa entre el cantant i l’acompanyament.

Blair Johnston

Liebhaber in allen Gestalten

Ich wollt’ ich wär’ ein Fisch,
So munter und frisch;
Und kämst du zu angeln,
Ich würde nicht mangeln.
Ich wollt’ ich wär’ ein Fisch,
So hurtig und frisch.

Ich wollt’ ich wär’ ein Pferd!
Da wär’ ich dir wert.
O wär’ ich ein Wagen!
Bequem dich zu tragen.
Ich wollt’ ich wär’ ein Pferd!
Da wär’ ich dir wert.

Ich wollt’ ich wäre Gold!
Dir immer im Sold;
Und tätst du was kaufen,
Käm ich wie gelaufen.
Ich wollt’ ich wäre Gold!
Dir immer im Sold.

Ich wollt’ ich wär’ treu,
Mein Liebchen stets neu;
Ich wollt’ mich verheißen,
Wollt’ nimmer verreisen.
Ich wollt’ ich wär’ treu,
Mein Liebchen stets neu.

Ich wollt’ ich wär’ alt
Und runzlig und kalt;
Tätst du mir’s versagen,
Da könnt mich’s nicht plagen.
Ich wollt’ ich wär’ alt
Und runzlig und kalt.

Wär’ ich Affe sogleich
Voll neckender Streich’;
Hätt’ was dich verdrossen,
So macht’ ich dir Possen.
Wär’ ich Affe sogleich
Voll neckender Streich’.

Wär’ ich gut wie ein Schaf;
Wie der Löwe so brav;
Hätt’ Augen wie’s Lüchschen,
Und Listen wie’s Füchschen.
Wär’ ich gut wie ein Schaf
Wie der Löwe so brav.

Was alles ich wär’,
Das gönnt’ ich dir sehr;
Mit fürstlichen Gaben,
Du solltest mich haben.
Was alles ich wär’,
Das gönnt’ ich dir sehr.

Doch bin ich wie ich bin,
Doch nimm mich nur hin.
Willst bessre besitzen,
So lass dir sie schnitzen.
Ich bin nun wie ich bin,
So nimm mich nur hin.

Amants de totes les formes i mides

Voldria ser un peix,
ben lleuger i fresc;
i si tu em vinguessis a pescar,
no m’escaparia pas.
Voldria ser un peix,
ben lleuger i fresc.

Voldria ser un cavall,
llavors seria digne de tu.
Oh, si fos un carruatge
et portaria confortablement.
Voldria ser un cavall,
llavors seria digne de tu.

Voldria ser or,
sempre a la teva bossa;
i si haguessis de comprar quelcom,
vindria corrents.
Voldria ser or,
sempre a la teva bossa.

Voldria ser-te fidel,
sempre novament, estimada,
voldria prometre
de no voler marxar mai.
Voldria ser-te fidel,
sempre novament, estimada.

Voldria que fos vell,
arrugat i fred;
i si tu em refusessis,
no em podria pas plànyer.
Voldria que fos vell,
arrugat i fred.

Si ara mateix fos un mico,
ple de trapelleries burletes;
si quelcom et fes empipar,
et faria una plagueria.
Si ara mateix fos un mico,
ple de trapelleries burletes.

Si fos bo com un xai,
tan coratjós com un lleó;
tingués els ulls d’un linx
i l’astúcia d’una guineu.
Si fos bo com un xai,
tan coratjós com un lleó.

Si jo fos tot això,
t’ho oferiria de bon grat;
amb dons principescos
em podries tenir.
Si jo fos tot això
t’ho oferiria de bon grat.

Però jo soc com soc,
i pren-me d’aquesta manera!
Si en vols un de millor,
fes-te’l cisellar al teu gust.
Però jo soc com soc,
i pren-me d’aquesta manera!

Schubert era un autèntic mestre a l’hora de posar música a aquests poemes romàntics . El seu llenguatge harmònic reforça tot el missatge poètic del text.