Lieder per a baix i piano
D 553 Op. 21 Nº1
Auf der Donau/Al Danubi
Any 1817
Primera publicació 1823
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787-1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a baix i piano
Dedicatòria pel poeta
El poeta Mayrhofer es troba aquí amb un estat d’ànim típicament pessimista. Tot i que la cançó sembla al principi una barcarolla inòcua, des del principi hi ha una sensació de posta de sol imminent. Les figuracions de piano del principi recorden l’Abendempfindung de Mozart, una cançó que també reflexiona sobre la brevetat de l’espiral mortal. En esmentar el fantasmal bosc de pins, la música aquàtica esdevé responsabilitat de la mà esquerra i el tremolant de la mà dreta cruix suaument i misteriosament. El vers central dibuixa imatges històriques que ens recorden algunes de les cançons de l’Eichendorff Liederkreis de Schumann i també l’ambientació de Heine per a Berg’ und Burgen, que és una contrapart rinana d’aquest viatge pel Danubi. La grandesa dels herois caiguts s’anuncia amb trins de la mà esquerra, que són ressons submergits de glòries passades. Com a la cançó Der Schäfer und der Reiter (escrita el mateix mes), Schubert utilitza aquests trins com a estilització històrica; per a ell signifiquen joglars antics. Aquests rumors, com assenyala John Reed, també recorden els sinistres trins de la mà esquerra del primer moviment de la Sonata per a piano en si bemoll, D960, de Schubert. Si aquesta cançó està plena de referències a altres coses, també ho estan les paraules; se’ns ensenya una lliçó per al·lusió, i les imatges i les vistes d’aquest viatge pel Danubi fan referència a la decadència i la mort. El final de la cançó és completament desolat. La veu s’enfonsa com una posta de sol sobre les petites obres i el destí de l’home. Les alternances d’acords del postludi són una versió en tonalitat menor del postludi de Nacht und Träume; aquí signifiquen malsons i malsons de despertar. Mayrhofer sovint utilitzava el pal de l’antiguitat clàssica per derrotar la seva pròpia generació, però aquí situa la seva paràbola a plena llum del dia austríaca. Però Schubert està tan en la longitud d’ona del poeta que reconeix i acoloreix aquestes aigües com l’Estíxia amb un altre nom: aquesta cançó és una veritable peça complementària d’aquella altra obra mestra de Mayrhofer de 1817, Fabrt zum Hades.
Auf der Donau
Auf der Wellen Spiegel schwimmt der Kahn,
Alte Burgen ragen himmelan,
Tannenwälder rauschen geistergleich,
Und das Herz im Busen wird uns weich.
Denn der Menschen Werk sinken all’,
Wo ist Turm, wo Pforte, wo der Wall,
Wo sie selbst, die Starken, erzgeschirmt,
Die in Krieg und Jagden hingestürmt?1
Trauriges Gestrüppe wuchert fort,
Während frommer Sage Kraft verdorrt:
Und im kleinen Kahne wird uns bang,
Wellen drohn wie Zeiten Untergang.
Al Danubi
Damunt el nivell de les ones sura la barca
antics castells es drecen vers el cel,
boscos d’avets mormolen com esperits,
i el cor se’ns ablaneix en el pit.
Car totes les obres dels humans s’esfondren,
on són les torres, on les portalades, on les muralles,
on són elles mateixes, les fortaleses, tan ben protegides,
que en guerres i batudes foren assaltades?
Desolats matossars s’hi propaguen arreu,
mentre la força de les devotes llegendes s’esbraona:
i a la petita barca ens angoixem,
les onades, com el temps, amenacen l’esfondrament.