FRANZ PETER SCHUBERT D 552

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 552

Hänflings Liebeswerbung/El galanteig del passerell


Any 1817 abril primera versió
Primera publicació 1970 (Primera versió)
1823 (Segona versió)
En clau de la major ambdues versions
Indicació de temps.- Una cançó (dues versions)
Lieblich (Encantadora) Primera versió
Etwas geschwind (Una mica ràpid) Segona versió
Llibretista.- Friedrich Kind (1768-1843)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Justine von Bruchmann

El text de Hanflings Liebeswerbung (El festeig del llinà, D. 552), de l’abril de 1817, potser té el més estúpid que Schubert ha compost mai. Cadascun dels quatre versos del poema de Johann Kind comença i acaba amb l’exclamació “Ahidi!”, l’equivalent alemany de “Chirp-chirp”. I la resta del poema de Kind no és gaire millor: “Estima’m a canvi! Estic enamorat!”, de fet; que Kind fos un advocat en exercici només fa que el seu poema sembli més improbablement inútil.

I que Schubert hagi posat en música aquest cant d’ocell és encara més improbable. Pel que sembla, la cançó es basa en una de les seves danses alemanyes, ràpides danses alemanyes en tern que s’assemblen molt als valsos; Schubert va empeltar la melodia vocal a la peça. El resultat és un vals insignificant en la major, l’únic element d’interès musical del qual és la breu modulació a si bemoll major al centre de cada estrofa. Però això no és suficient per redimir una cançó que dóna un nou significat al terme “cervell d’ocell”.

James Leonard

Hänflings Liebeswerbung

Ahidi! ich liebe.
Mild lächelt die Sonne,
Mild wehen die Weste,
Sanft rieselt die Quelle,
Süß duften die Blumen!
Ich liebe, Ahidi!

Ahidi! ich liebe.
Dich lieb ich, du Sanfte
Mit seidnem Gefieder,
Mit strahlenden Äuglein,
Dich, Schönste der Schwestern!
Ich liebe, Ahidi!

Ahidi! ich liebe.
O sieh, wie die Blumen
Sich liebevoll grüßen,
Sich liebevoll nicken!
O liebe mich wieder!
Ich liebe, Ahidi!

Ahidi! ich liebe.
O sieh, wie der Efeu
Mit liebenden Armen
Die Eiche umschlinget.
O liebe mich wieder!
Ich liebe, Ahidi!

El galanteig del passerell

Piu-piu! Estic enamorat.
El sol somriu dolçament,
el vent de ponent bufa suau,
plàcida raja la font,
dolça és la flaire de les flors.
Estic enamorat, piu-piu!

Piu-piu! Estic enamorat.
T’estimo dolcesa meva,
amb les teves plomes de seda,
amb els teus ullets resplendents,
tu, la més bella de les teves germanes!
Estic enamorat, piu-piu!

Piu-piu! Estic enamorat.
Oh, guaita com les flors
es saluden plenes d’amor,
plenes d’amor es fan signes!
Oh, estima’m tu també!
Estic enamorat, piu-piu!

Oiu-piu! Estic enamorat.
Oh, guaita com l’heura
amb els seus braços gentils
envolta el roure.
Oh, estima’m tu també!
Estic enamorat, piu-piu!

Per a la creixent classe mitjana interessada a augmentar el seu nivell d’educació, el lied era una forma perfecta per convertint-se «en una part important de totes les reunions privades de les classes adinerades»