Lieder per a qualsevol veu i piano
D 551
Pax vobiscum
Any 1817
Primera publicació 1831
En clau de fa major
Indicació de temps.- Mit heiliger Rührung (Amb sagrada emoció)
Llibretista.- Franz von Schober (1796–1882)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Pax Vobiscum (La pau sigui amb vosaltres) (D. 551) d’abril de 1817 podria ser l’expressió més autèntica dels sentiments religiosos tant del poeta Franz von Schober com del compositor Franz Schubert . Podria ser, és a dir, si un cregués que von Schober o Schubert creien personalment en els sentiments del poema i de la música. Però no hi ha cap evidència en la vida del poeta o del compositor que cregués en res excepte en un deisme panteista vague però profundament sentit. No obstant això, tant von Schober com Schubert van ser capaços de prendre la fe pietista propugnada en el poema i convertir-la en un himne coral aparentment profundament sentit i ple de tendra devoció. Es recorda que Shakespeare no es va adherir necessàriament a la visió del món tant d’Otel·lo com de Iago, ni Goethe va defensar tant Faust com Gretchen. Schubert , un dramaturg tan gran a la seva manera com qualsevol dels dos, no necessàriament va haver d’avalar les opinions dels cantants de les seves cançons per tal de fer-les completament convincents. Sorprenentment, aquesta va ser l’única de les cançons de Schubert tocada al funeral del compositor. Tot i que von Schober va escriure nous versos per a l’ocasió i el cantant anava acompanyat d’una banda de vent en lloc d’un piano, hom podria imaginar que el lirisme devocional de la cançó va emocionar molts dels dolents.
James Leonard
Pax vobiscum
“Der Friede sei mit euch!”
Das war dein Abschiedssegen.
Und so vom Kreis der Gläubigen umkniet,
Vom Siegesstrahl der Gottheit angeglüht,
Flogst du dem ew’gen Heimatland entgegen.
Und Friede kam in ihre treuen Herzen,
Und lohnte sie in ihren größten Schmerzen,
Und stärkte sie in ihrem Martertod.
Ich glaube dich, du großer Gott!
“Der Friede sei mit euch!”
So lacht die erste Blume
Des jungen Frühlings uns vertraulich an,
Wenn sie, mit allen Reizen angetan,
Sich bildet in der Schöpfung Heiligtume.
Wen sollte auch nicht Friede da umschweben,
Wo Erd’ und Himmel rings um sich beleben,
Und alles aufsteht aus des Winters Tod?
Ich hoff’ auf dich, du starker Gott!
“Der Friede sei mit euch!”
Rufst du im Rosenglühen
Des Himmels uns an jedem Abend zu,
Wenn alle Wesen zur ersehnten Ruh’
Vom harten Gang des schwülen Tages ziehen;
Und Berg und Tal und Strom und Meereswogen,
Vom weichen Hauch des Nebels überflogen,
Noch schöner werden unter ‘m milden Rot.
Ich liebe dich, du guter Gott!
La pau sigui amb vosaltres!
“La pau sigui amb vosaltres!”
Això fou la teva benedicció de comiat.
I així, del cercle de fidels agenollats al teu voltant,
il·luminat pels raigs de la divinitat triomfant,
t’enlairares vers la teva pàtria eterna.
I la pau entrà dins llurs cors fidels
i els rescabalà de llurs grans sofriments
i els donà forces davant llur mort al martiri.
Jo crec en tu, oh gran Déu!
“La pau sigui amb vosaltres!”
Així ens somriuen entranyablement
les primeres flors de la jove primavera
quan elles, ormejades amb tots els seus encants,
s’integren en el santuari de la creació.
Qui no voldria que la pau voleiés al seu entorn,
allà on arreu el cel i la terra es revifen
i tot reneix de la mort de l’hivern?
Jo confio en tu, oh Déu poderós!
“La pau sigui amb vosaltres!”
Ens crides en la vermellor
del cel de tots els capvespres
quan totes les criatures
es dirigeixen vers l’anhelat repòs
després de l’aspre decurs d’un dia sufocant;
i les muntanyes, les valls, els rius i les ones del mar
envoltades pel delicat alè de la boira
esdevenen encara més formosos sota aquesta suau vermellor.
T’estimo, oh Déu bondadós!