Lieder per a qualsevol veu i piano
D 550
Die Forelle/La truita
Any 1816-1817 Juliol (Primera i segona versió)
Primera publicació 1895 (Primera, segona i tercera versións)
1820 (Quarta versió)
1975 (Cinquena versió)
En clau de re bemoll major totes les versions
Indicació de temps.- Cançó 5 versions:
Mässig (Moderat) (Primera versió)
Etwas geschwind (Una mica ràpid) (Le segona i cinquena versió)
Nicht zu geschwind (No massa ràpid) (Tercera versió)
Etwas lebhaft (Una mica animada) (Quarta versió)
Llibretista.- Christian Friedrich Daniel Schubart (1739–1791)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Melodia utilitzada al Quintet amb piano en la major, D.667
La cançó ‘Die Forelle’ (La truita), composta per Franz Schubert, és una obra mestra que combina la bellesa de la música amb una narrativa poètica carregada de simbolisme. La lletra descriu la vivaç truita en un rierol clar, que es mou ràpidament i amb alegria, evocant imatges de llibertat i naturalesa impertorbada. L’observador inicialment en pau contempla aquest escenari amb una serenitat que reflecteix la puresa de l’ambient.
Tot i això, la cançó pren un gir quan apareix un pescador. Aquest, amb paciència i una fredor calculadora, observa el peix. Tot i la claredat de l’aigua i l’agilitat del peix, el pescador decideix manipular l’entorn per capturar la truita, enterbolint l’aigua per facilitar-ne la captura. Aquest acte d’engany marca un contrast dramàtic entre la innocència de la truita i l’astúcia del pescador i subratlla una crítica a la manipulació i la pèrdua de la innocència.
El simbolisme de ‘Die Forelle’ es pot interpretar com una reflexió sobre l’ètica i la moralitat a la societat humana. Schubert, a través d’aquesta simple història d’un peix i un pescador, convida a reflexionar sobre com interactuen els éssers humans amb la natura i entre ells, sovint alterant la puresa dels orígens per guanys personals. La música, amb la seva lleugeresa i fluïdesa, contrasta amb la gravetat del missatge, creant una obra complexa i profundament emotiva.
Die Forelle
In einem Bächlein helle,
Da schoß in froher Eil
Die launische Forelle
Vorüber, wie ein Pfeil:
Ich stand an dem Gestade,
Und sah’ in süsser Ruh
Des muntern Fisches Bade
Im klaren Bächlein zu.
Ein Fischer mit der Ruthe
Wol an dem Ufer stand,
Und sah’s mit kaltem Blute
Wie sich das Fischlein wand.
So lang dem Wasser Helle,
So dacht’ ich, nicht gebricht,
So fängt er die Forelle
Mit seiner Angel nicht.
Doch endlich ward dem Diebe
Die Zeit zu lang; er macht
Das Bächlein tückisch trübe:
Und eh’ ich es gedacht,
So zuckte seine Ruthe;
Das Fischlein zappelt dran;
Und ich, mit regem Blute,
Sah die Betrogene an.
Ihr, die ihr noch am Quelle
Der sichern Jugend weilt,
Denkt doch an die Forelle;
Seht ihr Gefahr, so eilt!
Meist fehlt ihr nur aus Mangel
Der Klugheit; Mädchen, seht
Verführer mit der Angel –
Sonst blutet ihr zu spät.
La truita
En un clar rierol
es gitava amb joiosa cuita
la truita capriciosa
passant com una fletxa:
jo estava a la riba
i esguardava en una dolça calma
el rabeig del peix eixerit
en el clar rierol.
Un pescador amb la canya
estava vora de l’aigua
i observava amb sang freda
com es movia el peix.
Mentre l’aigua resti clara
jo pensava, certament,
no atraparà la truita
amb la seva canya de pescar.
Però finalment al pillard
l’espera li semblà llarga i pèrfidament
féu enterbolir el rierol,
i abans que me’n adonés,
la seva canya oscil·lava
amb el peix capturat bellugant-se;
i jo bullint-me la sang
vaig veure el peix enganyat.
Vosaltres que resteu encara
a la font de la confiada joventut,
penseu doncs en la truita
i si veieu el perill, fugiu!
Moltes us equivoqueu per manca
de prudència; noies, pareu esment
al seductor amb la canya,
altrament, plorareu massa tard.