Lieder per a qualsevol veu i piano
D 546
Trost im Liede/Consol en el cant
Any 1817 març, ambdues versions
Primera publicació 1985 (Primera versió)
1827 (Segona versió)
En clau de fa major ambdues versions
Indicació de temps.- 1 cançó (2 versions):
Etwas bewegt (Alguna cosa es mou) (Primera versió)
Mässig (Moderat) (Segona versió)
Llibretista.- Franz von Schober (1796–1882)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schubert va compondre aquesta sublim adaptació de *Trost im Liede* (Consol en el dolor) (D. 546) del seu amic Franz von Schober el mateix mes que va compondre la seva altra sublim cançó de Schober , *An die Musik*. Però mentre que ambdues cançons es troben entre les poques cançons de Schubert sobre música, *An die Musik* sembla una adaptació natural de simplicitat i objectivitat gairebé pròpies d’una cançó popular, mentre que *Trost im Liede* sembla una adaptació de lieder més íntima i de profunda subjectivitat.
Schubert estableix que les tres estrofes de Schober es desenvolupen lentament a través d’una cançó composta, però amb repeticions tan subtils i una barreja de frases i línies que la música sembla haver estat composta en una sola estrofa ininterrompuda. La introducció inicial del piano en tonalitat major torna com a interludi i com a acompanyament durant la segona estrofa de Schubert , mentre que la melodia vocal inicial en tonalitat menor torna com a obertura de la tercera estrofa de Schober . De fet, la barreja de major i menor, de consol i tristesa, és tot l’objectiu de la cançó: la cançó comença amb la imatge de les desgràcies de la vida alleujades pel poder curatiu de la música i es tanca amb la imatge del consol i la tristesa units com un de sol a la vida del poeta. Com s’arriba a creure, el consol i la tristesa també s’han unit a la vida del compositor.
Trost im Liede
Braust des Unglücks Sturm empor,
Halt’ ich meine Harfe vor,
Schützen können Saiten nicht,
Die er leicht und schnell durchbricht;
Aber durch des Sanges Tor
Schlägt er milder an mein Ohr.
Sanfte Laute hör ich klingen,
Die mir in die Seele dringen,
Die mir auf des Wohllauts Schwingen
Wunderbare Tröstung bringen.
Und ob Klagen mir entschweben,
Ob ich still und schmerzlich weine,
Fühl’ ich mich doch so ergeben,
Daß ich fest und gläubig meine;
Es gehört zu meinem Leben,
Daß sich Schmerz und Freude eine.
Consol en el cant
Quan bramula la tempesta de la dissort,
poso al davant la meva arpa,
les cordes no poden protegir-me,
car la tempesta prest i fàcilment les pot trencar;
però a través de la portalada del cant,
colpeja més suau a les meves orelles.
Sento ressonar dolces tonades
que penetren a la meva ànima,
que damunt les ales de l’harmonia
porten un prodigiós reconfort.
I si dono sortida als meus planys,
si ploro amargament i en silenci,
em sento però ben convençuda
del que crec fermament;
que pertany a la meva vida
el que joia i dolor estiguin units.