Lieder per a qualsevol veu i piano
D 544 Op. 19 Nº3
Ganymed/Ganimedes
Any 1817 març
Primera publicació 1825
En clau de la bemoll major- fa major
Indicació de temps.- Etwas langsam (Una mica lent)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per al poeta
Ganymed
Wie im Morgenglanze
Du rings mich anglühst,
Frühling, Geliebter!
Mit tausendfacher Liebeswonne
Sich an mein Herz drängt
Deiner ewigen Wärme Heilig Gefühl,
Unendliche Schöne!
Daß ich dich fassen möcht’
In diesen Arm!
Ach, an deinem Busen
Lieg’ ich, schmachte,
Und deine Blumen, dein Gras
Drängen sich an mein Herz.
Du kühlst den brennenden
Durst meines Busens,
Lieblicher Morgenwind!
Ruft drein die Nachtigall
Liebend nach mir aus dem Nebeltal.
Ich komm’, ich komme!
Wohin? Ach, wohin?
Hinauf! Hinauf strebt’s.
Es schweben die Wolken
Abwärts, die Wolken
Neigen sich der sehnenden Liebe.
Mir! Mir!
In eurem Schosse
Aufwärts!
Umfangend umfangen!
Aufwärts an deinen Busen,
Alliebender Vater
Ganimedes
A la claror del matí,
com resplendeixes al meu entorn,
primavera estimada!
Mil vegades, amb el goig de l’amor,
prem al meu cor
la teva caliditat de sagrats sentiments,
la infinita beutat.
Com m’agradaria estrènyer-te
en aquests braços!
Ai, lànguid jec al teu pit
i les teves flors, el teu herbam
s’empenten al meu cor.
Tu apaivagues la set ardent del meu pit,
gentil oreig del matí!
Endins, em crida amablement
el rossinyol des de la vall boirosa.
Ja vinc, ja vinc!
Però a on? Ai, cap on?
Amunt! Amunt voldria anar.
Els núvols davallen
es vinclen davant el deler d’amor.
Cap a mi! Cap a mi!
A la vostra falda,
amunt!
Abraçant, abraçat!
Amunt vers el teu pit,
pare de l’amor plener!